Cruïlla, un festival de dades

“Bendita cada onda, cada cable. Bendita radiación de las antenas ”. Per la lletra, la cançó Telefonía de l’últim àlbum de Jorge Drexler ja seria l’himne oficial perfecte per a la Unió Internacional de Telecomunicacions o per a la Fundació Mobile World Capital Barcelona (FMWCB), però que el cantautor d’origen uruguaià la interpretés precisament dissabte passat cap al final de la seva actuació al festival Cruïlla tenia més sentit que mai. A la zona del recinte dedicada a les activitats complementàries, emmarcada pels diversos escenaris musicals, un estand de la iniciativa 5G Barcelona de la FMWCB oferia als assistents la possibilitat de situar-se virtualment en el lloc d’alguns dels artistes durant les seves actuacions davant el públic, gràcies a les prestacions de la cinquena generació de telecomunicacions mòbils.

Les firmes Acciona i Cellnex van instal·lar a primera línia de l’escenari principal del Cruïlla una càmera esfèrica amb sis objectius de resolució 4K connectada per cable ethernet a un ordinador situat entre bastidors que componia en temps real les imatges de vídeo de 360 graus i les enviava mitjançant una petita antena direccional -fent servir espectre radioelèctric assignat als serveis 5G en la banda de freqüències de 3,5 GHz que l’operadora MásMóvil va cedir per a l’ocasió- a una altra antena instal·lada al sostre d’un dels edificis tècnics del Parc del Fòrum. A l’interior hi havia un petit armari de la firma Qwilt, que feia la funció d’operadora mòbil en miniatura i transmetia el senyal de vídeo en streaming, mitjançant un altre parell d’antenes, a l’estand on el públic podia experimentar la sensació de protagonitzar una actuació en directe posant-se un visor Oculus de realitat virtual.

Amb aquest dispositiu, la desena edició del Cruïlla ha pogut presumir de ser el primer festival 5G d’Europa i un dels llocs on s’ha experimentat tècnicament un dels futurs models de negoci que es preveuen per a la 5G: l’emissió virtual en directe d’esdeveniments d’oci -des de concerts de música fins a competicions esportives- per ampliar-ne l’abast més enllà del públic presencial, gràcies a la gran velocitat i la baixa latència de les connexions. El potencial és molt gran i Will.i.am, el líder dels Black Eyed Peas -i un artista receptiu a la tecnologia: hi vaig coincidir fa nou anys en una convenció de BlackBerry- va quedar tan satisfet amb l’experiència a Barcelona que va assegurar als organitzadors que la volia incorporar en les seves futures actuacions.

No ha sigut l’única aplicació dels dispositius mòbils en el marc del festival barceloní. Ja fa anys que el públic no aixeca l’encenedor en els moments significatius d’un concert, però l’ús de la llanterna del mòbil també podria passar aviat a la història si es generalitza l’ús d’aplicacions com Iupix, que serveix per crear amb les pantalles dels telèfons dels assistents que la tinguin instal·lada grans mosaics de colors sincronitzats amb la música i la luminotècnia d’algunes cançons, que la mateixa aplicació et notifica prèviament. Al Cruïlla es va fer servir aquest sistema durant una de les actuacions de dimecres, dues de divendres i quatre de dissabte, inclosa la de Kylie Minogue.

Més enllà d’aquestes experiències visibles, l’autèntica potència tecnològica del Cruïlla es desenvolupa en una discreta sala lluny de la vista del públic. És el centre de dades del festival, on els organitzadors disposen de mitja dotzena de monitors amb taulers de comandament que els informen en temps real de la marxa de totes les activitats, des de la venda d’entrades i de consumicions a les barres fins a la valoració de cada actuació i de cada empresa col·laboradora que els assistents fan a les xarxes socials. La plataforma, que és al núvol perquè el personal implicat hi pugui accedir també amb terminals portàtils des de qualsevol lloc del recinte, és el centre neuràlgic del Cruïlla des que el festival va professionalitzar fa quatre anys la gestió. El sistema s’alimenta dels perfils que els usuaris proporcionen quan compren les entrades per internet. No es demanen gaires dades personals, però l’anàlisi de la seva evolució històrica permet preveure mesos abans l’evolució de les vendes i posar en marxa accions específiques de màrqueting per corregir-la si calgués. També es pot saber que el gruix dels assistents són els anomenats adult mitjà, d’entre 30 i 40 anys; que el 70% del públic procedeix de Barcelona i la seva àrea metropolitana; que més de la meitat són dones, i que en aquesta edició hi havia més de mil nens. Combinant les dades que l’usuari facilita explícitament amb el seu perfil en xarxes socials s’identifiquen les preferències musicals per anar component el cartell d’artistes. La plataforma també pot emetre missatges personalitzats, tant abans del festival -“Has vingut a les nou edicions anteriors però encara no has comprat l’entrada d’aquesta, vols un descompte?”- com durant la celebració -“Hem vist que avui és el teu aniversari, si vens a la barra et regalem una consumició”.

L’altra pota de la gestió de dades massives és la informació en temps real que proporcionen les polseres de prepagament, l’únic mitjà admès dins el recinte per abonar consumicions i serveis. Dissabte al vespre, un altre dels taulers de comandament del centre de control indicava que n’hi havia gairebé 33.000 en servei, el saldo total de les quals s'havia consumit a aquella hora en un 63% a un ritme de 208 vendes per minut. A la pantalla es veia com el producte més venut era la cervesa Estrella de mida gran, seguida per la de mida petita i, a molta distància, per l’ampolla d’aigua, i també que la barra número 8 era la més activa de totes. Val a dir que, de cara a l’usuari, resulta confusa la necessitat de donar-se d’alta separadament en l’aplicació mòbil pròpia del Cruïlla i en la plataforma PlayPass de pagament amb polsera, que suposadament permet recarregar-la des del telèfon -jo no ho vaig aconseguir-, però l’organització diu que treballa per millorar la integració de cara a pròximes edicions. Unes edicions que buscaran consolidar l’orientació del Cruïlla cap a una comunitat de consums culturals, més enllà de l’interès per artistes determinats, que per altra banda cada vegada són més difícils de fitxar perquè els monopolitza algun dels grans gegants internacionals de l’espectacle, com Live Nation. El Cruïlla és l’únic gran festival local que encara es manté independent, i és molt probable que quan algú l’acabi absorbint ho faci atret sobretot per la seva plataforma tecnològica, desconeguda fins i tot en esdeveniments de molta més envergadura.