La crònica negra entra a TV3 de la mà de Carles Porta i ‘Crims’

BarcelonaNo fa falta mirar als Estats Units per trobar casos criminals esfereïdors. Catalunya també té la seva pròpia història negra i Carles Porta fa anys que l’explica. Ara el periodista es posa al capdavant de la primera sèrie de no-ficció de true crime de TV3, Crims, un nou format que s’estrena aquest dilluns i que adapta per a televisió el seu programa homònim de Catalunya Ràdio. La versió radiofònica, estrenada el 2018 i que s’emet els caps de setmana a la nit, és un dels fenòmens de l’emissora pública: segons l’últim EGM, és líder d’audiència de la seva franja a Catalunya, amb 43.000 oients, i va tancar el 2019 amb 600.000 reproduccions a través del servei a la carta. Porta ja ha anunciat que el programa també tindrà el seu propi llibre, editat per La Campana.

La nova proposta de TV3, amb producció de Goroka, deixa de banda els experts i relata cada cas a través dels seus protagonistes. Tots els participants són persones que, de manera directa o indirecta, van formar part de la història, ja fos perquè la van viure o la van investigar. El testimoni de tots ells s’acompanya de reconstruccions fictícies dels fets i també d’imatges d’arxiu de TV3.

Estil cinematogràfic

En total, l’espai de true crime comptarà amb 11 episodis que tractaran set casos recents -jutjats o arxivats recentment- que han tingut un important ressò mediàtic i que formen part de l’imaginari de l’espectador. Dues de les històries s’explicaran amb capítols dobles. És el cas del crim que protagonitza l’estrena del programa: la fugida dels criminals Manuel Brito i Javier Picatoste. Tots dos complien condemna al Centre Penitenciari Ponent, però van tramar un pla per fugir-ne. El 14 d’octubre del 2001 una parella de mossos d’esquadra va rebre l’encàrrec de custodiar Manuel Brito fins a l’Hospital Arnau de Vilanova per unes ferides que s’havia fet. Un cop arribats al centre mèdic, Javier Picatoste, un pres que no havia tornat a la presó després de dos dies de permís, se’ls va acostar, va disparar als policies i va fugir amb Brito en un cotxe robat.

Porta reconeix que l’elecció dels casos no va ser fàcil. “Havíem de combinar diversos elements: casos que narrativament tinguessin suc per aguantar una hora de relat però que alhora ens permetessin trobar testimonis i imatges”, explica Porta, que recorda que a Catalunya és molt més difícil que als EUA accedir a material sobre crims i a testimonis que t’expliquin casos en primera persona. “A mi no m’interessa el cap dels Mossos. A mi m’interessa el mosso que va descobrir el cas, i aquí no hi ha tradició d’això. És molt més difícil arribar-hi”, assegura.

Crims opta per un estil cinematogràfic i barreja les reconstruccions dels fets amb les entrevistes, totes mirant a càmera. El productor Guille Cascante destaca que van construir un plató especial perquè els testimonis de tots els casos parlessin des del mateix lloc i se sentissin còmodes. El relat de cada un dels participants s’intercala amb seqüències aèries dels pobles i ciutats on té lloc cada crim, imatges atmosfèriques i arxius i documents inèdits.

Sobre l’interès de les històries criminals, el creador de Crims remarca que “la nostra part fosca també forma part de la nostra història”. Per a Porta, el poder d’atracció de la crònica negra no es deu tant a la morbositat sinó a les implicacions socials que aquestes històries tenen. “La part fosca moltes vegades ens diu moltes coses de les nostres mancances com a societat. Molts crims es comenten perquè l’entorn social d’aquells personatges no ho ha sabut veure o preveure”, reflexiona. El periodista assegura que “si sabéssim llegir entre línies descobriríem que si invertíssim més en assistència social i educació no hauríem d’invertir tant en presons”.

Miquel Garcia, cap de Nous Formats de TV3, assegura que Crims és una aposta molt important per a la televisió catalana, ja que trenca amb les pors que el periodisme ha tingut històricament a l’hora de tractar temes criminals. “És una sèrie austera però molt rigorosa”, afegeix. “Volíem que les víctimes no se sentissin maltractades. Expliquem les històries des del periodisme i mantenint l’essència de com ho fem a Catalunya Ràdio”, assegura Porta. És per això que, assegura, s’ha apostat per la delicadesa i no es veuen ni víctimes ni sang.

“La maldat existeix”

Tot i que la possible continuació del programa no ha estat confirmada, Porta admet que, “desgraciadament per a la societat”, encara queden molts casos per explicar. “A mi aquestes històries m’interessen perquè tenen una gran quantitat de girs i perquè els personatges que les protagonitzen tenen moltes incògnites”.

L’últim episodi de la primera temporada es titula Per què matem? i és una reflexió amb ajuda de psiquiatres, investigadors, forenses i altres experts sobre quines són les causes que poden portar una persona a acabar amb la vida d’algú. Tot i que reconeix que encara no té una resposta clara, Porta assegura que sí que ha tret una conclusió important: “La maldat existeix i ens fa por reconèix-ho”.