La crisi de subministrament de xips es relaxa

BarcelonaLa demanda mundial de xips està caient de manera important durant aquesta segona meitat de l’any i es preveu que continuarà fent-ho durant bona part del que ve. La causa principal d’aquesta davallada, força sobtada, de la demanda mundial de semiconductors, es troba principalment en les vendes inferiors a tot el món d’ordinadors, smartphones, servidors i altres productes de gran consum, com televisors i electrodomèstics, que contenen una gran quantitat de xips. La caiguda s’ha registrat sobretot a Europa i la Xina, i en alguns casos supera el 15% respecte a l’any passat.

La nota positiva d’aquesta demanda inferior de semiconductors de tota mena és que hi haurà menys problemes de proveïment de xips per part dels fabricants de productes acabats. En conseqüència, els preus finals tendiran a baixar, sobretot els de gran consum. O, si més no, deixaran d’enfilar-se com ho han fet mentre hi ha hagut escassetat de components clau, fins i tot malgrat l’augment del cost dels transports, les matèries primeres i l’energia.

Tot i això, un dels sectors industrials més afectats per la crisi de subministrament de semiconductors arran de la pandèmia, el de l’automòbil, no s’espera que es normalitzi aviat, perquè els fabricants de cotxes solen encarregar xips especialitzats per a cada tipus de vehicle. Els més afectats i amb més dificultats de subministrament són els models o els fabricants amb menys volum de producció.

Aquest és el cas d’algunes fàbriques de l’Estat, com ara Seat i d’altres, que han hagut de paralitzar la fabricació d’alguns models perquè els falta algun component clau. La conseqüència immediata és que els preus dels cotxes nous estan pujant i els terminis de lliurament d’alguns models, especialment els més econòmics, s’estan allargant. De retruc, els preus dels cotxes de segona mà estan disparats.

L’altra conseqüència és que els fabricants asiàtics –coreans, xinesos, japonesos– van guanyant quota de mercat a tot Europa, gràcies a tenir més a prop els grans centres de fabricació de semiconductors i sense tants problemes de subministrament. Els grans grups europeus, com Volkswagen, tenen més marge de maniobra per negociar amb els proveïdors, mentre que Seat, tot i pertànyer al mateix grup alemany, en té menys perquè les seves compres no necessàriament estan unificades.

Més capacitat de producció de xips

Tot i que durant els mesos que venen es preveu una inferior demanda mundial de semiconductors, els grans fabricants de memòries i xips per encàrrec, en particular la coreana Samsung i la taiwanesa TSMC, però també les empreses xineses, continuen apostant per tenir més plantes de fabricació de xips. Samsung va anunciar no fa gaire que invertiria 150.000 milions de dòlars fins a l’any 2030 per augmentar la seva capacitat i TSMC té previst invertir només aquest any 40.000 milions per poder fabricar més xips.

La producció de semiconductors avançats s’ha convertit en els dos últims anys en un afer absolutament estratègic per als diferents països i regions del món. La Unió Europea va aprovar fa pocs mesos una partida de 50.000 milions d’euros a 10 anys vista per ser més «sobirana» en la producció de xips, un terme que Brussel·les vol estendre també als aliments, les matèries primeres o l’energia.

Europa no és l’única que aspira a ser sobirana en xips. La Xina va aprovar a l’inici de la dècada passada el programa Xina 2025, que destinava una quantitat immensa de recursos governamentals a ser autosuficient, o intentar-ho, en molts sectors, entre els quals la fabricació de semiconductors avançats, la intel·ligència artificial i fins i tot la computació quàntica. Es calcula que en els pròxims dos anys el Govern xinès destinarà uns 150.000 milions de dòlars en ajuts públics per dependre molt menys dels xips fabricats a fora.

Durant els dos últims anys, demòcrates i republicans dels EUA han estat discutint l’aprovació d’una llei que estimuli el desenvolupament i la fabricació de xips avançats, l'anomenada CHIPS Act (sigles de Creating Helpful Incentives to Produce Semiconductors for America). El president Biden va rubricar-la finalment el 9 d’agost, amb un pressupost de 52.700 milions de dòlars a 10 anys vista, que, afegits a altres partides, situen en 80.000 milions de dòlars la despesa federal per aquest concepte. Ara bé, en veure que amb aquest import no anaven enlloc, han optat per combinar-la amb la Science Act, i han assolit d’aquesta manera els 280.000 milions de dòlars.

A principis de setembre, l’administració Biden va promulgar una altra llei que prohibeix les empreses amb seu als EUA vendre xips avançats a la Xina o a Rússia, encara que estiguin fabricats a Taiwan per TSMC i encapsulats a la Xina continental, com és el cas de la targeta gràfica A-100 de NVidia. Aquesta firma ja ha dit que la prohibició de vendre a la Xina aquest producte –el més rendible de tots els que ofereix– i l'H100 que arribarà a finals d’any, li suposarà perdre 400 milions de dòlars aquest 2022. Com és natural, les accions de Nvidia, que ja trontollaven des de principis d’any per la inferior demanda de tota mena de targetes gràfiques, s’han acabat de desplomar.

Altres fabricants de xips dels EUA, com ara Intel o Micron, es declaren molt amoïnats amb aquesta prohibició de vendre xips a la Xina. Primer, perquè és el seu mercat principal. I després, perquè tenen fàbriques de xips allà i no està clar si podran accedir als ajuts de la CHIPS and Science Act.

Els mitjans dels Estats Units ja alerten que la llei només estimularà que la Xina aboqui més recursos a fer xips propis, mentre que Corea del Sud, el Japó i fins i tot la Unió Europea faran tot el possible per omplir el buit de mercat que deixin els EUA. Fins i tot l'Índia ja ha aprovat fortes subvencions per estimular la fabricació de xips propis.

Sense l’accés al gran mercat xinès amb els seus xips més rendibles, sembla difícil que la indústria de semiconductors dels EUA pugui aixecar el vol. Una cosa, però, és segura: les tensions comercials i de tota mena entre la Xina i els EUA creixeran, i Taiwan continuarà atrapada entre dos focs.