El crim perfecte sí que existeix (avui)

Alfred Hitchcock es va passar bona part de la seva carrera com a cineasta preguntant-se si existeix una possibilitat raonable de matar algú garantint que els teus ossos no acabaran a la garjola. Films com Crim perfecte, La soga o Estranys en un tren giren al voltant d'aquesta especulació. I la seva resposta –no em sento culpable per l’espòiler, que aquestes no hi ha excuses per no haver-les vist– és que no: sempre passa alguna cosa que frustra els plans més mil·limètrics i estudiats. Si Hitchcock fos viu avui, en canvi, tindria una meravellosa oportunitat d’anar matant gent de manera quotidiana i impune. Només necessitaria una xarxa social i una mica d’enginy, i d’això últim anava sobrat. Si no, que l'hi preguntin a l’agència Efe, que, en només una setmana, ha hagut de despublicar dues notícies. Primer va ser l’helicòpter falsament estimbat contra el gratacel més alt de Madrid, i ara la mort de l’escriptor Fernando Aramburu.

Aquest segon cas és més dolós, perquè el mètode utilitzat per matar-lo és ja un dels clàssics de la desinformació: crear un perfil en una xarxa social emulant l’editorial on publica l’autor en qüestió i emetre un tuit lamentant el seu pas a millor vida. És una mentida que requereix molt poca traça detectivesca per desactivar-la. Només cal mirar els missatges anteriors del compte i fàcilment es veurà que es tracta d’una enganyifa, ja que difícilment s’haurà passat mesos simulant ser una editorial. Però per molt que sigui una tàctica tan vella com l’anar a peu, així s’ha aconseguit matar en el seu moment Salman Rushdie, Fernando Savater o Isabel Allende. Un error és disculpable. La concatenació, en canvi, ens parla dels perills de sucumbir a la dictadura de la immediatesa sacrificant el bé preuat de la contrastació, que és el que acaba generant confiança en el lector.