‘El crèdit’ de Jordi Galceran prepara el salt a la televisió
Jordi Bosch recupera el seu paper i farà parella amb Pere Ponce a la versió en català del telefilm
Alella“Joan, acompanya aquest senyor a la porta, sisplau”, diu Jordi Bosch, intentant mantenir la compostura. L’actor interpreta el Gregori, el director d’una sucursal bancària a qui un client està començant a treure de polleguera. Porta trajo gris, camisa blava i corbata lila, a joc amb els colors de l’oficina. Quan els directors del telefilm, Abel Folk i Joan Riedweg, donen per bona la presa, Bosch surt del set de rodatge i hi entra Carlos Hipólito, amb trajo gris, camisa blava i corbata a joc amb els tons liles del decorat. Quan sent l’ordre d’acció, diu: “ Juan, acompaña a este señor a la puerta, por favor ”.
Efectivament, Hipólito interpreta el mateix personatge que Bosch, en aquest cas anomenat Gregorio, en la versió en castellà de la pel·lícula, que s’està rodant simultàniament a la catalana. No és el primer cop que un telefilm es grava alhora en totes dues llengües (es va fer, per exemple, al recentment estrenat L’enigma Verdaguer ), però fins ara sempre s’havia utilitzat un únic repartiment. El fet que en aquest cas s’hagi recorregut a dos actors diferents per interpretar un mateix personatge té una explicació: la pel·lícula que s’està gravant és El crèdit, l’adaptació per a televisió de la comèdia teatral de Jordi Galceran estrenada l’any 2013. Bosch la va protagonitzar, juntament amb Jordi Boixaderas, durant dues temporades a La Villarroel, i Hipólito va fer parella amb Luis Merlo en la versió en castellà de l’espectacle, que va aguantar a la cartellera madrilenya fins al 2018.
Segons Pere Roca, director de Focus Audiovisual i productor executiu de la cinta, quan la seva productora va oferir el projecte a TV3 i a TVE, totes dues cadenes s’hi van sumar amb entusiasme com a coproductores, però hi van posar una condició: volien que hi apareguessin els mateixos actors que havien representat l’obra al teatre, en un cas a Barcelona i en l’altre a Madrid. La solució va ser rodar les dues versions simultàniament, però amb protagonistes diferents. Roca assegura que el seu “compromís” era repetir les dues parelles originals però que finalment, per motius “logístics”, ni Boixaderas ni Merlo no es van poder unir al projecte. Per interpretar el seu personatge, l’Antoni (el client que fa pujar la mosca al nas al Gregori), es va escollir Pere Ponce, que, a diferència dels seus companys de repartiment, sí que assumeix el paper en totes dues versions. Curiosament, Ponce també havia fet El crèdit al teatre, però interpretant l’altre personatge, ja que va substituir Bosch a La Villarroel durant algunes setmanes.
Segons ell, haver de rodar primer en català i tot seguit en castellà (o a la inversa) no suposa “una dificultat especial”, però, en canvi, que la rèplica no l’hi doni sempre la mateixa persona sí que l’ha obligat a fer un esforç extra. “No és el mateix el que et dona l’Hipólito que el que et dona el Bosch, cada actor té una manera de ser. A l’Hipólito el miro als ulls, el Bosch és més alt: les sensacions són diferents. I tu has de reaccionar d’una manera o d’una altra”, explica Ponce durant una pausa del rodatge. En conseqüència, diu, “les dues versions són bastant diferents, no són un mirall”. Hipólito afegeix: “M’agrada molt veure com ho fa el Jordi, perquè em descobreix coses noves del personatge. Anem vestits exactament igual, portem el mateix anell, tenim les mateixes marques, el mateix decorat i el mateix text, i malgrat això les escenes són molt diferents. Això s’ha d’agrair molt als directors, perquè ens han respectat com a intèrprets”.
“Fan coses molt diferents, però, com que tots dos són molt bons, les dues versions són molt bones -diu Abel Folk-. A vegades tinc la sensació que estem fent una pel·lícula i el remake ”. En tot cas, ell i Riedweg ja han arribat a la conclusió que, a l’hora de muntar, no podran fer dues versions idèntiques, sinó que hauran d’adaptar la tria de plans als matisos interpretatius de cada actor.
Fer créixer l’univers
El crèdit és, bàsicament, un pols entre el director d’una oficina bancària i un client que li demana un crèdit. Quan el banquer l’hi nega, l’altre l’amenaça amb seduir la seva dona i anar-se’n al llit amb ella. A partir d’aquesta premissa, Jordi Galceran va construir un estira-i-arronsa de gairebé una hora i mitja entre els dos personatges.
Jordi Bosch va interpretar el paper del Gregori més de 300 vegades. De l’última ja fa més de quatre anys, però tot i així assegura que, quan va haver de recuperar el text per a la pel·lícula, li va ser molt fàcil recordar-lo. “Allò queda en algun lloc, i ara surt tot”, diu l’intèrpret. Per la seva banda, Hipólito, que va fer 925 representacions d’ El crédito, també admet que aprendre’s novament el text li va costar “molt menys del que creia”.
De fet, el gruix del guió és exactament el mateix que el de l’obra teatral perquè, com diu Folk, “la base literària és molt bona” i, per tant, “no s’ha de perdre”. De totes maneres, el mateix Galceran, amb la col·laboració de Ramón Paso, hi ha introduït algunes modificacions per adaptar el text al llenguatge audiovisual. “Hem ampliat l’univers de la trama: en teatre aquesta funció passa dins d’un despatx tancat, entre dos senyors que xerren. Aquí ensenyem un segon cercle, que seria l’entitat bancària amb tota la gent que hi treballa i que hi passa, i un altre cercle, que és la casa i la família del Gregori”, detalla el director. Aquesta ampliació de l’univers, doncs, ha fet créixer el repartiment amb nous personatges que no apareixien al muntatge teatral i que seran interpretats per Àngels Gonyalons, Agnès Busquets, Albert Salazar, Carla Schilt i el mateix Folk.
El crèdit s’està rodant al Nou Espai d’Arts Escèniques d’Alella fins al 9 d’octubre. Ni TV3 ni TVE li han posat encara data d’estrena.
