Ayoub Borbata: “Crec que gairebé tots els marroquins de Catalunya em coneixen”

BarcelonaDimarts a la nit tornava cap a casa després de la victòria de Marroc sobre Espanya. Quan vaig arribar a la Rambla hi havia un grup nombrós de gent envoltant un noi. Un a un, s'hi feien fotos. Vaig esperar fins que li vaig poder fer la pregunta: qui ets? Per què es fan fotos amb tu? Em va explicar que tenia un canal de TikTok. 

Vaig descobrir després que té més de cent mil seguidors, que els seus vídeos tenen de mitjana desenes de milers de visualitzacions i que és conegudíssim pels joves d’origen marroquí que viuen a Catalunya. Va començar fent contingut en àrab, però des de fa un temps publica cada vegada més sovint vídeos en català.

Com va començar això del TikTok?

— Fa un any i mig. Jugava a futbol com a semiprofessional, al filial del Llagostera, i tot just començava a entrenar amb el primer equip i amb opcions de jugar a Segona B quan va arribar la pandèmia. El club es va vendre i per mi es va acabar tot. Vaig decidir marxar a Itàlia a treballar i allà em vaig trencar els lligaments i el menisc. Vaig haver de deixar el futbol i la feina. Avui estic esperant l’operació. 

I comences a fer vídeos.

— Sí, tenia només 22 anys, no em podia quedar a casa esperant que m’operessin. I vaig decidir fer un vídeo on sortia abraçant la meva germana. Res, una tonteria. El vaig penjar i boom!: el van veure mig milió de persones. 

I en fas un altre.

— Donant-li un ram de flors a la meva mare. I van començar a créixer els seguidors i les visites. No m’ho esperava.

De què són els continguts?

— De diferents tipus. Molts són amb la família. Crec que a la gent li agrada perquè avui en dia hi ha moltes famílies que no estan unides, i quan fem directes des de casa i tenim milers de persones connectades tinc la impressió que se senten com si fossin allà amb nosaltres. Jo vull transmetre això: la importància de la unió de la família.

Deies que n'hi ha de diferents tipus.

— Sí, per exemple surt el paqui del meu poble, que és Arbúcies, i fem broma amb ell. I hem après a parlar una mica d’urdú. I a la gent li fa riure. I també faig molts vídeos amb un amic, molt sovint al cotxe. 

Amb aquest amic sempre us dieu Jaume i Josep als vídeos.

— Sí, sempre comencem dient: "Bon dia, Josep", "Bon dia, Jaume". I als vídeos al meu pare li dic Vicenç. A la meva mare Montserrat. I a les meves germanes Dolors i Mercè. 

—

—

@ayoubborbata1#parati#tv3#futbol#catalunya#humor#marruecos#🇪🇸#🇲🇦#jbala#jbala_جبالة#musica#❤️#maghreb#girona#catala♬ sonido original - Ayoub Borbata

Per què?

— Perquè al poble parlem català i tenim amics catalans i sempre fem broma amb això dels noms. Ens fem els catalans. Ens sentim catalans, i com que els nostres noms no són catalans, els hem canviat una mica. 

De què parleu amb el teu amic?

— Del que sigui. Tot el contingut que penjo a la xarxa es fa sobre la marxa. Jo el saludo i a partir d’aquí comencem a parlar.

Ara també fas molts vídeos en català.

— Sí, amb els amics normalment parlem en català. I de seguida la gent pel carrer ens va començar a fer comentaris sobre els vídeos que fèiem en català. I per això continuem, perquè fa gràcia i volem passar-ho bé. I al principi notava que em seguien sobretot marroquins.

¿Inicialment et seguien sobretot marroquins?

— Al principi sí. Però faig molts directes i ara em saluden des de tot arreu del món. L'Argentina, Mèxic, Dubai, molts llocs. I últimament també catalans. Sobretot de Girona, gent de pura cepa que dic jo. Em diuen que els agraden els vídeos i em diuen que continuï així.

On vas néixer?

— En un poble que es diu Mansoura, a la província de Xauen. No vivíem malament perquè el meu pare era molt espavilat i treballador. Però li va arribar una trucada d’Espanya en què li oferien un contracte de treball i va decidir venir cap aquí. Un temps després, jo devia tenir 7 o 8 anys, vam venir tots. 

Com recordes l’arribada?

— Recordo que no sabia res de Catalunya i que em va agradar molt. Era molt diferent, vaig passar d’estar en un poble molt humil amb vaques i cabres, a estar gairebé en una ciutat, un món completament diferent d'aquell en què jo havia viscut. 

¿És difícil viure a Catalunya tenint origen marroquí?

— No, t’has d’adaptar. Si ets intel·ligent pots viure a tot arreu, però t’has d’adaptar.

¿A la teva família li agrada que siguis a TikTok?

— A la meva mare li encanta. La fa riure que parli en català i que se’ns vegi en un ambient familiar. I que els joves puguin agafar exemple de com s’ha de tractar una mare o una germana. Hi ha una certa creença que els marroquins són tancats i estrictes i no és així. Som oberts, parlem de tot, i això es veu als vídeos.

—

@ayoubborbata1#parati#tv3#futbol#catalunya#catala#😂#humor#marruecos#🇲🇦#🇪🇸#mudial#barcelona#girona#jbala_جبالة#jbala#madrid#cha3bi#musica♬ Aicha Al Majdouba / عيشة المجدوبة - Lahcen Laaroussi

¿Sents responsabilitat per ser un referent per a molts joves?

— Jo no em sento superior a ningú, sento que la gent m’estima pel missatge que transmeto. Perquè tracto bé la meva germana o perquè els agrada el català que parlo. 

Et paren molt pel carrer?

— Crec que tots els marroquins de Catalunya em coneixen. Dic el noranta per cent per no dir el cent per cent. 

Què et diuen?

— Alguns em demanen fotos, altres em fan comentaris sobre la meva família. De vegades hi ha gent que em diu que no té mare i que els agrada molt veure’m amb la meva. També em fan comentaris del paqui del meu poble. Hi ha de tot. 

Guanyes diners?

— No, TikTok paga 12 euros per cada milió de visites. Imagina’t. I ara mateix el meu objectiu no són els diners. Si guanyo diners, fantàstic, però ara mateix només estic pensant a passar-ho bé, transmetre un missatge bonic i que la gent em valori al carrer. Que em diguin que riuen amb mi, que s’ho passen bé, per a mi això és tot. 

I ofertes de promoció?

— Això sí, n’arriben moltes. De colònia, de roba. Avui mateix m’ha arribat un paquet per fer una promoció. Però tampoc és que paguin gaire. I de vegades a mi em sap greu demanar diners, i em donen alguna cosa de valor o ho faig sense cobrar. 

Vas arribar a TikTok per una lesió que et va allunyar del futbol. Creus que podràs tornar a jugar aviat?

— He estat molt trist, perquè el futbol és la meva vida. Però vaig tenir clar després d’un temps que no podia continuar així perquè m’acabaria posant malalt. I des d’aleshores he anat superant coses. M’he apuntat a un gimnàs, estic entrenant. I després de l'operació, si va bé i la recuperació és bona, vull tornar-ho a provar. I si no em surt bé no passa res, faré patxanga amb els del poble per passar-ho bé. I continuaré fent vídeos.