I, al costat de la firma, “socialista ressentit”

La Razón publica un article de Tomás Gómez en el qual afirma que Pedro Sánchez és “l’home que va matar el PSOE”. Col·laborador habitual del diari de Marhuenda, cap epígraf permet identificar des de quina posició escriu la seva diatriba. Resulta que el senyor Gómez és exsecretari del Partit Socialista de Madrid. I que ho va deixar de ser perquè Pedro Sánchez se’l va fumar arran de diverses crisis: el sobrecost del tramvia de Parla –ciutat de la qual era alcalde–, l’aparició del seu nom enmig de l’operació Púnica o els problemes interns que va generar a les agrupacions d’aquest municipi, i també de Leganés o Aranjuez. La puntada de peu la rebia el 2015, i l’interfecte reaccionava: “Això no s’ha acabat. Probablement, no ha fet més que començar”. Era un clam de venjança que ha intentat executar durant els darrers nou anys, per exemple des d’aquest raconet a La Razón. La idea que podrà abatre Pedro Superviviente Sánchez amb una cullereta de cafè desperta un somriure beatífic, però cadascú té dret a les seves aficions, siguin la filatèlia, els trens en miniatura o les columnes donant per mort políticament el líder del PSOE.

S’ha de dir que cap de les polèmiques que van motivar la seva destitució han derivat en una sentència condemnatòria. Però em sembla que tot aquest context ajuda a comprendre que la seva anàlisi està lleugerament tamisada pels seus dimonis interns contra Sánchez. I si és així, ¿el diari no ho hauria d’indicar? ¿No és un context necessari per descodificar l’article? Si no ho indica, potser el més prudent seria demanar al col·laborador que no escrigui sobre les seves vendette particulars. Però, esclar, ves que el diari no l’hagi fitxat precisament per ventilar el seu ressentiment, setmana sí, setmana també.