Quant costa un insult a la tele?

BarcelonaEl periodista José María García va ser condemnat la setmana passada a indemnitzar amb 12.000 euros el president del Reial Madrid, Florentino Pérez, per haver-li dit “corrupte”, “mala gent” i “pervers” durant una entrevista que Pedro J. Ramírez li va fer l’any 2011 a la ja desapareguda Veo TV, durant la qual també el va comparar amb les rates i el va acusar de “censor”, entre altres coses. Amb tot, aquestes paraules encara li han sortit barates a l’exlocutor esportiu, ja que en primera instància la justícia l’havia multat amb 120.000 euros, una quantitat que, després de dos recursos -a l’Audiència Provincial de Madrid i al Tribunal Suprem- va quedar rebaixada a una desena part.

Al final, la condemna que se li ha imposat és de les més baixes que la justícia espanyola ha dictat durant els últims anys per casos d’insults proferits des de mitjans de comunicació. Només cal veure una altra sentència ben recent, la que el Suprem va emetre al setembre contra els col·laboradors de Sálvame Belén Esteban, Kiko Matamoros i Mila Ximénez, per haver pronunciat una llarga llista de paraules que conformaven, en opinió del tribunal, un “greu atemptat contra l’honor i la imatge” de Carmen Lomana que no podia quedar “emparat” per la llibertat d’expressió. En concret, la van qualificar de “falsa”, “pocavergonya”, imbècil”, “estafadora”, “filla de puta”, “analfabeta”, “vividora”, “tonta del cul”, “busca llits alts” i “truja”, entre altres insults. L’ofesa reclamava mig milió d’euros d’indemnització, però finalment la sanció va quedar en 120.000 euros: 60.000 per Ximénez i 30.000 per cadascun dels altres dos.

També és llarga la llista de desqualificacions que va proferir Federico Jiménez Losantos contra l’aleshores director de l’Abc, José Antonio Zarzalejos, des dels micròfons de la Cope entre el gener del 2006 i el novembre del 2007, quan presentava La mañana a l’emissora dels bisbes. “Mentider”, “traïdor”, “sicari”, “analfabet funcional”, “despulla intel·lectual”, “fracassat”, “nul·litat”, “detritus” o “escombreta per a les restes” són alguns dels insults que li va dedicar i que li van acabar costant 100.000 euros de sanció. El fet que els atacs es prolonguessin durant gairebé dos anys va contribuir a incrementar la xifra, segons va argumentar el Suprem.

Però la pràctica demostra que l’acumulació de males paraules no sempre porta associada una sanció més elevada. La prova l’ofereix, un cop més, Sálvame, en aquesta ocasió juntament amb altres programes de Telecinco, ja desapareguts, com La noria i Enemigos íntimos, des dels quals es va parlar de la periodista Pepa Jiménez com a “filla de puta”, “pocavergonya”, “mafiosa”, “desgraciada”, “gentota”, “analfabeta”, “infame”, “idiota” o “dolenta fins al vòmit”, i se li va dir que està “al nivell del vàter” o que “converteix els platós per on passa en una leproseria”. El resultat: 2.000 euros de multa per al grup Mediaset i la productora La Fábrica de la Tele, una misèria comparats amb els 739.800 que reclamava l’afectada. Segons el Suprem, es va fixar una indemnització tan baixa perquè la víctima era “una periodista que es presta a participar en un tipus de programes caracteritzats per la seva agressivitat”. És a dir: ja sabia on es posava.

En mans del jutge

Segons l’advocat Carles Viñas, els insults poden ser jutjats per dues vies. D’una banda, com a injúries, la qual cosa implica recórrer al Codi Penal i pot comportar el pagament de multes, a banda de les indemnitzacions a les víctimes. De l’altra, es poden considerar una vulneració del dret a l’honor de l’afectat, i en aquest cas només se sancionen amb indemnitzacions, el volum de les quals no està determinat per cap normativa i, per tant, va exclusivament en funció del criteri del jutge. “La sanció depèn dels danys i perjudicis que puguis acreditar, però en aquests casos, tractant-se només de danys morals, és de lliure apreciació per part del jutge; es determina cas per cas”, explica Viñas.

Entre els elements que es poden tenir en compte a l’hora de decidir la sanció hi ha, per exemple, la repercussió pública que hagin tingut els insults, les conseqüències que hagi patit l’afectat -per exemple, si a causa de les desqualificacions rebudes ha tingut problemes per trobar feina- i també el perfil de la víctima. “Ser un personatge públic és un límit al dret a l’honor”, explica Viñas, i per això en aquests casos la indemnització pot ser inferior que la que s’imposi per insultar una persona desconeguda.