Les coses que vull al meu pròxim mòbil

Més enllà de la rapidesa del processador i els megapíxels de la càmera, les característiques d’un telèfon que et faciliten la vida desenes de vegades al dia no sempre surten destacades a les especificacions. Sense seguir cap ordre en concret, aquestes són les que ara afecten més la meva valoració personal d’un telèfon, i segurament són diferents de les del lector. En qualsevol cas, la mala notícia és que no hi ha cap model que les reuneixi totes.

PANTALLA PETITA

Com a molt, de quatre polzades i mitja. I si pot ser de quatre, millor. Vull un telèfon que pugui manipular amb una sola mà i que em càpiga a qualsevol butxaca. Per llegir els PDF de l’ARA, veure pel·lícules i sèries o jugar, ja tinc una tauleta. Malauradament, la tendència del mercat va en sentit contrari: la majoria dels telèfons d’interès en altres aspectes són taulèfons. Diuen que Apple tornarà als orígens amb un iPhone 6c de quatre polzades per recuperar els que troben massa gros l’iPhone 6.

RÀDIO FM

Ja sé que les emissores de ràdio es poden escoltar per internet. Però per molt que baixi el preu de les dades mòbils, no vull consumir un megabyte de la meva franquícia mensual per cada minut d’audició quan a la FM tinc el mateix de franc. A més, així evito sobrecarregar les xarxes de telefonia i no pateixo problemes de saturació en grans aglomeracions -manifestacions, concerts, partits de futbol-. El pitjor és que els xips de ràdio de la majoria dels mòbils de gamma alta inclouen la funció de ràdio FM, però la tenen desactivada.

RECÀRREGA FÀCIL

Tinc assumit que hauré de carregar la bateria del mòbil a mitja tarda, però almenys demano que l’operació sigui còmoda. El meu telèfon ideal ha de tenir funcions de càrrega ràpida per assolir el 80% de la capacitat endollant-lo només mitja hora, i de càrrega sense fils per poder deixar-lo sobre les superfícies d’inducció magnètica d’alguns mobles d’Ikea o les taules d’algunes cafeteries sense haver d’endollar-lo enlloc. Si més no, t’estalvies ajupir-te a la recerca de l’endoll perdut.

PANTALLA TÀCTIL SENSIBLE

El 3D Touch dels iPhone 6s és una de les poques innovacions veritables que hi ha hagut en hardware de telefonia mòbil des de l’explosió dels smartphones, i encara no hem vist totes les seves possibilitats. Permet treure molt més suc d’una interfície ja primitiva com és la graella d’icones d’aplicacions. Gairebé em faria renunciar al teclat físic complet, l’element que més afavoreix la meva productivitat laboral i que ja tinc assumit que hauré d’abandonar el dia que el meu BlackBerry actual deixi de funcionar.

BATERIA EXTRAÏBLE

En relació amb el punt anterior: posats a portar sempre una bateria carregada a la motxilla, prefereixo poder treure la tapa del darrere del telèfon i posar-la a dins substituint la que s’ha quedat seca, que la incomoditat d’haver de manipular el telèfon o guardar-lo a la butxaca mentre porta penjada amb un cable la pròtesi d’una bateria externa.

DUES TARGETES SIM

Fins que desapareguin els suplements per itinerància l’estiu del 2017 -i també després d’aquesta data fora de la Unió Europea-, no vull haver de treure del telèfon la meva targeta SIM habitual per posar-ne una dels països on viatjo. La funció Dual SIM també em permet tenir actius al mateix temps el número particular i el de feina sense haver de portar dos mòbils a sobre.

TARGETA MICRO SD

Entre que les aplicacions mòbils ocupen molt espai a la memòria i les càmeres d’alta resolució generen uns fitxers molt pesants, és habitual acabar maleint el dia que vas decidir comprar la versió bàsica del telèfon i no la de més capacitat. La memòria addicional en forma de targeta és molt més barata que incorporada de sèrie i ofereix més flexibilitat per transferir i arxivar dades. Amb una targeta de 128 GB puc portar més música que al meu vell iPod Classic de 80 GB i encara em queda espai per a unes quantes fotos.

VEU HD

La veu en alta definició només funciona si els dos terminals estan connectats a la xarxa de la mateixa operadora. Però la meva família fa servir la mateixa que jo, i quan has comprovat que les converses se senten amb molta més claredat i menys soroll de fons, ni se’t passa pel cap triar un mòbil que no sigui compatible amb aquesta tecnologia. Les sigles que heu de buscar a les especificacions són AMR-WB (Adaptive Multi-Rate Wideband).

EMISSOR D’INFRAROIGS

Si hi ha un disseny poc intuïtiu és el d’alguns comandaments a distància. Per no parlar de l’acumulació d’aquestes andròmines al costat del sofà quan tens un televisor, un lector de DVD, un amplificador i un parell de receptors de TV per internet. Quan el telèfon disposa d’emissor d’infraroigs, amb l’aplicació adient pot fer les funcions de tots els comandaments molt millor que els models universals programables, i combinar-les amb una guia de canals actualitzada per internet.

LECTOR DACTILAR

Poder desbloquejar el telèfon sense mirar-lo, mentre el trec de la butxaca, permet guanyar temps. També és molt més còmode autoritzar descàrregues i pagaments posant el dit que teclejant un PIN. Idealment, el lector dactilar hauria de ser accessible des de totes les aplicacions que requereixin identificació i, ja que hi és, fer altres funcions com l’emulació del ratolí per desplaçar-te per la pantalla sense tapar-la amb el dit.

NFC OBERT

L’aplicació principal de la comunicació per proximitat en els telèfons mòbils són els pagaments a les botigues i la identificació en barreres d’accés, substituint les targetes bancàries i les credencials, però n’hi ha més: enllaçar dos dispositius només posant-los en contacte és molt més fàcil que introduir una clau del Bluetooth; també es poden captar les dades d’una etiqueta passiva, i transferir dades d’un aparell a un altre. Però només si el sistema operatiu permet a totes les aplicacions accedir al xip NFC, cosa que no sempre passa.