Corrupció i sobiranisme, temes més esmentats pels diaris el 2013

Barcelona“Les notícies, com el cafè, tenen un punt d’instantaneïtat que fa que s’esgotin en 24 hores”, explica el professor Àngel Castiñeira. “Nosaltres hem fet feina de remugants per establir què ha estat realment rellevant durant l’any passat”. El resultat és l’ Anuari dels valors, que, impulsat per la Fundació Lluís Carulla i Esade, es va presentar ahir. Es tracta d’un treball que, sota la direcció de Castiñeira, analitza quins temes van ser els més tractats pels diaris durant l’any anterior i explica com aquesta selecció indica quins són els valors que, de la mà de l’actualitat, entren en l’arena pública del debat.

Així, la corrupció política va ser el tema dominant del 2013, amb 1.659 mencions de, com a mínim, mitja pàgina a les capçaleres estudiades ( La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, El País i l’ARA). El procés sobiranista va ser segon, amb 1.168 esments, seguit de la crisi i les retallades en l’estat del benestar, que van merèixer 958 notícies destacades al llarg de l’any (en aquest cas, però, les notícies relatives al dret a l’habitatge, amb 229 referències, s’han computat a banda).

Una de les tendències recollides per l’estudi és que, a l’últim trimestre del 2013, la tendència s’inverteix i els assumptes relatius al sobiranisme es converteixen en els més comentats als diaris. Aquest assumpte registra una tendència creixent suau, al llarg de l’any, mentre que la corrupció marca un descens més pronunciat. Dins d’aquest tema, el cas Bárcenas domina, amb 637 mencions, gairebé un 40% del total. En segona posició hi ha el cas Nóos, amb un total de 361 notícies dedicades, de mitja pàgina o més.

Eina de debat

“L’anuari, que té vocació de permanència, vol auscultar el que succeeix en el món dels valors”, explicava Carles Duarte, director de la Fundació Lluís Carulla. El treball, però, no només es limita a fer una anàlisi quantitativa i qualitativa de com la premsa ha exercit de mirall de les preocupacions ciutadanes. També extreu conclusions, com ara la desconnexió entre societat civil i institucions. I l’impacte que les circumstàncies econòmiques de l’última època (tant les de la crisi com les immediatament anteriors) han tingut sobre els valors assumits com a col·lectius: “Ara que sembla que comencem un nou cicle econòmic, que el pitjor de la crisi -econòmica, que no social- ha passat, alerta a no tenir memòria de peix i repetir, administracions, empreses i famílies, tot d’errors que hem comès els últims anys -explicava Castiñeira-. Darrerament vam acabar desacoblant les nostres pràctiques dels nostres valors”.

La sortida proposada pels autors de l’anuari és la reconnexió, la rectificació i la regeneració, la qual cosa inclou qüestionar les estructures que no funcionen. “Cal saber fer foc nou. La proposta de l’anuari no és de només reviure les cèl·lules mortes. S’han de canviar coses -recomanava Castiñeira-. I el llibre vol ser una aportació a aquest debat. Perquè una nació és un espai deliberatiu”. En aquest sentit, els valors als quals fa referència l’estudi no s’han de prendre “ni com a sagristia, una cosa encarcarada, ni com a filosofia, com si fossin un ens abstracte: han d’arrelar-se a les pràctiques quotidianes”.

L’estudi constata com cada cop més la societat civil es mobilitza i fa sentir la seva veu en circuits que no són els institucionals. En aquest sentit, Castiñeira recordava que, al costat del poder institucional (allò que en llatí seria el potestas ), hi ha el poder d’autoritat ( auctoritas, no confondre amb autoritarisme), que és el que atorguen els ciutadans per reconeixement d’uns valors i un lideratge.

“Si a l’epicentre d’aquestes crisis tenim una crisi genèrica de legitimitat, que al seu torn descansa en una profunda crisi de valors, es fa difícil pensar en una sortida que no tingui en compte de bell nou els valors”, conclou l’estudi. I Castiñeira reblava: “No hi ha països sòlids només amb valors tous. Però els hem de tenir clars. I consensuar-los”.