La corrupció política a ‘Nit i dia’: la realitat sempre és el millor guió

BarcelonaQuan els guionistes de la sèrie de TV3 Nit i dia, Jordi Galceran i Lluís Arcarazo, estaven rumiant en la trama de la segona temporada -després del gran èxit de la primera (385.000 espectadors i un 13,2% de share de mitjana)- van topar amb una notícia al diari que els va il·luminar. El març del 2015 va aparèixer mort Isidro Cuberos, ex cap de premsa de Javier Arenas -exministre i ex secretari general del PP-, i imputat poques setmanes abans per la branca andalusa de la trama Gürtel. Cuberos va tenir un accident de moto i van trobar el seu cos al fons d’un barranc entre Mijas i Benalmádena (Màlaga). La mort va ser considerada accidental, però ja era la setena persona relacionada amb la Gürtel que moria de manera fortuïta -o se suïcidava- des del 2009, quan va esclatar el cas.

Arcarazo i Galceran van agafar aquest fil i van començar a estirar i estirar. El personatge del Benet Muntada (Josep Maria Pou) és el sicari que s’encarrega d’eliminar els obstacles d’un polític -Martí Miró (Ramon Fontseré)- sense deixar rastre i fent que semblin morts naturals o accidentals. Però la sèrie està plena de referències calcades, o inspirades, en altres casos de corrupció mediàtics.

Tot ha sortit a la premsa

Lluís Arcarazo admet a l’ARA que una sèrie com aquesta en una televisió pública costa de veure, i per això agraeix a TV3 que els hagi deixat treballar i no hagi posat ni un però a res del guió. “Aquí, quan s’ha parlat de la corrupció sempre se n’ha parlat de manera abstracta, per això quan se li dona realisme sobta tant”, reconeix. La sèrie espanyola que més s’hi assembla per factura i realisme és Crematorio (2011), que va produir Canal+ i que narra amb cruesa la corrupció del País Valencià els anys de la bombolla immobiliària. Arcarazo explica que ha arribat un punt que el ciutadà “s’ha immunitzat” amb la corrupció que llegim “cada dia als diaris”, però que tot i això, quan ho passes “pel filtre de la ficció, agafa una altra dimensió”.

Aquest guionista admet que no han tingut cap gola profunda que els hagi explicat detalls secrets de com funciona la corrupció a l’Estat: “La majoria del guió s’ha publicat a la premsa”. I el que no, ho han tret de molts llibres que en parlen però que potser havien passat desapercebuts. Un exemple és una escena del primer capítol, quan el polític Martí Miró pacta amb un empresari l’adjudicació d’un concurs i li diu que vagi a la galeria d’art de la seva dona -Joana Porta (Lluïsa Mallol)- a comprar uns quadres a canvi del concurs. Aquest detall està inspirat en un fet que mai s’ha arribat a publicar a la premsa, que mai s’ha provat, però que és un rumor que tots els periodistes de política catalans han sentit alguna vegada. La dona de Macià Alavedra -exconseller de la Generalitat de Jordi Pujol i autor confés d’un delicte de suborn i blanqueig de diners pel cas Pretòria-, Doris Malfeito, era pintora (va morir el 2014) i durant molts anys les seves obres lluïen als despatxos de molts empresaris catalans, com s’explica al llibre Estevill y el clan de los mafiosos, de Félix Martínez.

Lluís Arcarazo, però, conscient que s’han fet molts paral·lelismes amb la política catalana, començant pel partit al qual milita Martí Miró, intenta marcar distàncies: “Si qui veu la sèrie és català pot trobar punts en contacte amb CiU, però si fos andalús hi veuria el PSOE, i si fos valencià o madrileny, el PP”. Segons aquest guionista, “tot el que expliquem podria passar en qualsevol lloc d’Espanya”. És per això que a Nit i dia s’hi poden trobar referències més o menys clares als casos Gürtel, Malaya, Taula, Acuamed, Innova i molts d’altres.

Del cas Malaya -la trama de corrupció de l’Ajuntament de Marbella-, Arcarazo en va treure moltes idees, com per exemple com funciona i com treballa un testaferro en una trama corrupta -el paper que fa la Carmen García (Mar Ulldemolins)-. Explica que durant vuit mesos va estar estudiant el sumari d’aquest cas tan mediàtic per fer-ne un guió d’una sèrie per a una televisió espanyola. Al final Arcarazo va acabar sortint del projecte, però tenia molt de material al cap, al qual amb Nit i dia ha pogut donar sortida. Una de les trames que brollen del cas Malaya és quan la jutge Olga Comas (Victòria Pagès) creu que hi ha un talp al jutjat i crea un equip d’investigació paral·lel amb policies de confiança. Això és el que va fer el jutge Miguel Ángel Torres quan es va adonar que Juan Antonio Roca, exgerent d’urbanisme de Marbella, s’anticipava a tots els seus passos.

‘Borgen’ o ‘House of cards’

Malgrat tot, Lluís Arcarazo afirma que Nit i dia no és una sèrie política, sinó un thriller en el qual una de les trames és la corrupció política. Per aquest motiu es pregunta: “Si Dinamarca pot fer Borgen i els Estats Units House of cards, ¿per què nosaltres no ho podem fer?”

Una altra trama de la temporada és la corrupció de menors, que té com a detonant el cas Maristes, arran del qual molta gent es va atrevir a explicar una experiència que havia silenciat durant anys.