La corrupció immobiliària arriba a la ficció
Canal+ ha estrenat una sèrie de producció pròpia, Crematorio , que, segons anuncia la mateixa cadena, marcarà un abans i un després de la ficció televisiva a Espanya. Els factors que els permeten fer aquesta afirmació són la cura en la factura final del producte, més elegant i pròpia del cinema que no de la televisió. Una planificació de gravacions que permet treballar amb calma. Un aprofundiment en el treball interpretatiu dels actors, amb possibilitat d'assajos i adaptacions al personatge. Un guió de qualitat que s'allunya del culebró o la sèrie familiar de prime time típicament ibèrica.
Protagonitzada per un Pepe Sancho molt rígid que encarna el paper d'un poderós constructor de la costa llevantina, retrata què s'amaga darrere la bombolla immobiliària. La picaresca empresarial, les màfies russes, l'enginy del frau a hisenda... enmig d'un entramat de desavinences familiars i morals. El títol, Crematorio , suposo que tindrà connotacions simbòliques, però d'entrada es refereix a una funerària on no incineren els difunts sinó que, per estalviar-se costos, els enterren en una fossa comuna i lliuren als familiars falses cendres. Aquest delicte acabarà esquitxant els negocis de Sancho per pactes estranys amb l'amo del crematori.
Sens dubte es tracta d'una producció espanyola com no havíem vist abans. Dirigida per Jorge Sánchez Cabezudo, compta amb bona part d'actors catalans. Montserrat Carulla torna a encarnar una vella matriarca. El nivell interpretatiu dels actors és bo, hi ha preocupació per dosificar la informació de la trama, cura en els diàlegs i no cau en tics vodevilescos. Utilitza els espais i els silencis per crear climes.
Els ambients freds o els entorns de formigó en runes traspuen un cert missatge subliminal, un estat d'ànim. Potser una mica lenta, però val la pena valorar l'aposta de fer pujar el llistó de la ficció espanyola, acomodada en nivells infumables.
