La corrida de la premsa, un espectacle no apte
BarcelonaUn dels actes que més bé simbolitzen la simbiosi que es dona entre premsa i poders de l'Estat a Madrid és l'anomenada corrida de la premsa, una correguda de bous que se celebra a benefici de l'Associació de la Premsa de Madrid (APM) des de, atenció, l'any 1900. Si feu una ullada a la web de l'APM trobareu informació puntual de cadascuna d'aquestes celebracions taurines, de quina ramaderia eren els bous, quins matadors hi van participar i quines autoritats hi havia. Així descobrim que la de 1900 es va fer a l'antiga plaça de Puerta de Alcalá, que ocupava els terrenys de l'actual barri de Salamanca, i que hi van participar figures com Emilio Torres Bombita o José García Algabeño. A la de 1928 un toro va matar un fuster de la plaça i es va escapar "correteando" per la Gran Via fins que el van interceptar i matar. A la de 1932 el gran triomfador va ser Vicente Barrera i Cambra, avi de l'exvicepresident valencià de Vox, que va obtenir quatre orelles i una cua.
A l'any següent la celebració ja es fa a l'acabada d'inaugurar plaça de Las Ventas. A la del 1936, celebrada el 2 de juliol, pocs dies abans del cop d'estat, se'ns informa que el president de la República, Manuel Azaña, ocupa la tribuna d'honor. La del 1939, amb els franquistes encara celebrant la victòria i amb maestros de la talla de Manolete i Juan Belmonte sobre l'arena, passa un fet excepcional: la pluja fa que s'hagi de suspendre la corrida, que s'ha de reprendre dos dies més tard. A la del 1960 hi assisteix Marlene Dietrich com a invitada. A la de 1970 tots els diestros pateixen agafades. A la de 1981 hi assisteix el rei Joan Carles enguixat per una caiguda a la piscina del Palau de la Zarzuela. I així fins ahir mateix, el 5 de juny de 2024, amb Felip VI i Isabel Díaz Ayuso a la tribuna.
