Corporació Catalana... de Continguts? Rosa Romà presenta el seu pla per presidir l'ens

BarcelonaFa dues dècades, Joan Majó va agafar la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i la va rebatejar com a Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Rere el canvi de nom hi havia una declaració d'intencions: el futur digital s'obria pas i limitar-se a l'antena de ràdio i a la de televisió era una visió reduccionista. Aquest dilluns, al Parlament, Rosa Romà ha assegurat que a l'equip que previsiblement encapçalarà li tocarà "refundar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per convertir-la en la gran Corporació Catalana de Continguts (CCC)". L'executiva ha detallat el seu projecte davant la cambra i ara els grups tenen dos dies per formular-hi observacions no vinculants. Dimecres s'haurà de sotmetre a una votació del ple del Parlament que es dona per fet que superarà, perquè la seva candidatura compta amb el suport d'ERC, Junts i el PSC en virtut d'un pacte polític firmat al desembre sobre les set persones que formaran part del consell de govern de l'ens.

“No sobreviuen les espècies més fortes, ni les més intel·ligents, sinó les que s’adapten millor als canvis”. Amb aquesta frase de Charles Darwin, Rosa Romà començava a presentar un pla estratègic que havia elaborat l'agència de publicitat on treballava, dotze anys enrere, per a la Corporació. En aquest projecte ja parlava de situar l'usuari al centre de tot i ara li tocarà implementar les polítiques de gestió adequades per aconseguir-ho. Una de les intencions és explorar el potencial de les finestres digitals. "Volem una nova CCMA que esdevingui una gran plataforma de continguts de servei públic, disponibles en totes les pantalles i que doni resposta a totes les noves formes de consum", ha explicat. "L’any 2022 hem de deixar de pensar des d’una televisió i una ràdio. La CCMA és una gran productora de continguts informatius i d’entreteniment de qualitat fets i pensats des de Catalunya".

Romà ha recollit també un clam que s'arrossega des de fa mesos, potser anys i tot: la necessitat de recuperar el públic més jove. "Hem de combinar els continguts d’interès general amb continguts segmentats per afinitat i comunitats d’interès. Cal apostar decididament pel públic infantil, juvenil i també per l’adult que ja no se sent atret per la televisió i la ràdio convencionals. També cal arribar a les noves catalanes, la CCMA pot exercir un paper integrador a la nostra realitat", ha conclòs.

Un altre assumpte pendent és el de la remodelació d'una estructura encara massa deutora de les dinàmiques industrials del 1983, quan es va crear TV3. En aquest sentit, ha volgut recolzar-se en el pacte entre ERC, Junts i el PSC per anunciar la remodelació de l'organització d'un ens que –després de la pèrdua d'aportació pública i la davallada de la publicitat– amb prou feines pot comprar continguts a fora perquè els costos de personal es mengen el gruix del pressupost. "Hem d’impulsar una transformació organitzativa i operativa que garanteixi la qualitat i l’eficiència, tal com ja apunta el document estratègic dels tres partits que m’han proposat", ha explicat. "Cal adaptar l’estructura a les necessitats actuals i futures, introduir canvis en les formes de treballar, incorporar noves funcions i rols professionals i col·laborar intensament amb el conjunt de l’ecosistema audiovisual".

L'últim intent de remodelar la Corporació el va protagonitzar el 2012 Brauli Duart, però no el va poder completar perquè va perdre el suport polític d'ERC. Tot i que sí que es va reduir el nombre de treballadors, amb baixes que van acabar resultant voluntàries, els costos de personal s'han mantingut relativament estables.

Del discurs de Romà, també és important subratllar-ne el que no ha dit. No ha tocat, per exemple, la tipologia de continguts o el posicionament editorial de l'ens, aspectes que sobre el paper recauen en els directors de mitjans, però que l'experiència passada evidencia que els talls no són tan nets com es voldria. En tot cas, el PSC insistia molt –en el seu document sobre la refundació de l'ens– en reclamar que TV3 i Catalunya Ràdio tornin a una centralitat que, segons el seu parer, havien perdut. "Cal que el conjunt de Catalunya conegui la diversitat que hi ha al país i al món" és la frase del seu discurs que més es pot interpretar com un intent de complaure també la bancada socialista.

Accent social

De les set persones que entraran al consell de govern, Romà és la que té un perfil amb menys pedigrí polític d'una taula que aplegarà dues exconselleres de la Generalitat, un exdiputat, un exsecretari de Cultura, una excap de premsa del president José Montilla i un conseller nacional del PSC. Nascuda a Mollerussa l'any 1980, va destacar durant la seva intervenció que era "filla de la classe treballadora de comarques". Un avi director de cinema amateur li va inocular el cuquet de l'audiovisual i, a partir d'aquí, va fer carrera en dues de les principals multinacionals publicitàries: Tandem DDB i Bassat Ogilvy, on va treballar per a marques de telefonia, automoció, banca, gran consum i mitjans.

Després de superar un màster en administració i direcció d'empreses, va decidir fer un gir professional cap a àmbits que li permetessin afegir una dimensió social a la feina. És així com va impulsar, des de l'Ajuntament de Barcelona, l'estratègia digital de la capital catalana. El salt professional següent va ser cap a la Vall d'Hebron, que havia iniciat un pla per transformar l'experiència hospitalària de manera que l'usuari se sentís més al centre.

Posteriorment, CatSalut la va fitxar com a directora d'Innovació i Ciutadania per implementar aquella mateixa política a tot el sistema de Salut. "Ha sigut l’experiència més intensa de la meva vida. He format part de l’equip que ha dirigit operativament la pandèmia. Impulsant aplicacions com LaMevaSalut, StopCovid, Gestioemocional.cat, l’estratègia d’avisos al mòbil, la web per demanar cita per a la vacunació i el disseny dels punts de vacunació", resumia al Parlament. Romà també ha estat, durant sis anys, degana del Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya.

"Una bona Corporació farà una Catalunya millor", ha conclòs la candidata. Si tot va com està previst, dimarts de la setmana que ve prendrà possessió del càrrec i començarà el mandat de sis anys per demostrar-ho.