15 sèries (més) per passar la quarantena

BarcelonaEl confinament, allargat com a mínim fins al 26 d’abril, ens convida a treure encara més profit dels catàlegs de les plataformes de streaming. Tot i que les opcions semblin finites, sempre hi ha alguna sèrie que queda per veure. Us oferim una selecció de 15 sèries més –que podeu afegir a les que ja us vam proposar– que podeu recuperar aquests dies.

Sèries alliberadores

'Stumptown' (HBO)

Sense gaires pretensions més que l’entreteniment pur, aquesta sèrie és protagonitzada per Dex Parios (Cobie Smulders, Cómo conocí a vuestra a madre), una veterana de guerra de vida desorganitzada i amb bastant mal humor que comença a treballar d'investigadora privada a la seva ciutat natal, Portland. Encara que va de dura, en el fons és sensible i l’única cosa que intenta és fugir dels traumes causats per la seva participació en la Guerra de l’Afganistan ajudant les persones que hi recorren per solucionar-los els problemes. Un dels punts forts de la sèrie és la banda sonora, plena de clàssics que sonen a través del radiocasset encallat del ronyós cotxe de la protagonista.

'Unorthodox' (Netflix)

Una de les sorpreses inesperades de la temporada. Minisèrie de quatre capítols que explica la història de l'Esty (Shira Haas), una noia de dinou anys que decideix abandonar la comunitat ultraortodoxa jueva de Williamsburg (Nova York), on s’ha criat i viu, per començar una nova vida a Berlín. La ficció, basada en la novel·la autobiogràfica de Deborah Feldman, permet endinsar-se en el complex funcionament de les comunitats jueves ultraortodoxes i, en especial, en com s'hi tracten les dones, i acompanyar l’Esty en el seu camí d’alliberament.

'Pure' (Filmin)

Des dels catorze anys la Marnie viu aclaparada per pensaments sexuals obsessius que l’assalten en els moments més insospitats i li impossibiliten tenir una vida normal. Superada per la situació, decideix abandonar el seu petit poble escocès, on tothom la coneix, i instal·lar-se a Londres. A la ciutat intentarà començar una nova vida i potser trobar respostes al problema. Tot i que la temptació de comparar-la amb Fleabag –comparteixen el fet de ser una dramèdia britànica protagonitzada per una dona jove–, Pure té la seva pròpia personalitat i és una mirada atrevida als trastorns obsessius compulsius.

Sèries conspiranoiques

'Years and years' (HBO)

¿Una sèrie pot predir el futur o almenys avançar-s'hi? No sabem del cert si Years and years pot endevinar què ens espera però el seu retrat és tan versemblant que fa feredat. Escrita per Russell T. Davies (Queer as folk), el drama segueix la vida dels membres de la família Lyons durant quinze anys d’inestabilitat política, social i econòmica –començant pel 2019–. L’auge del populisme, el racisme i les conseqüències del canvi climàtic són alguns dels molts temes que tracta aquest drama familiar.

'Utopia' (Filmin)

Amb una estètica absolutament pertorbadora, Utopia va ser un petit fenomen molt abans de l’arribada de les plataformes a Espanya. Aquesta sèrie britànica segueix un grup de fans del còmic Utopia Experiements que coincideixen en un fòrum online. Segons els rumors, el còmic hauria predit epidèmies ocorregudes en el passat i hi hauria una segona part, no publicada, que contindria més prediccions. Aconseguir el manuscrit de la continuació es converteix en l’objectiu d'una sinistra organització que començarà a perseguir el grup de fans.

'Dead set' (Filmin)

Charlie Brooker és conegut, principalment, per Black mirror, però abans de la sèrie distòpica sobre les tecnologies ja havia parit Dead set, un angoixant drama sobre una pandèmia zombie de la qual, en principi, només s’han salvat els concursants de Gran Hermano. Brooker va escriure el guió durant l’emissió al Regne Unit de la sisena edició de Big Brother i, de fet, alguns dels personatges de ficció estan basats en concursants reals del programa, que hi fan cameos i tot. Malgrat que Dead set es va estrenar fa més de deu anys al Regne Unit, fins ara no ha estat disponible al mercat espanyol.

Sèries pop

'Community' (Netflix)

Una de les últimes grans comèdies de culte. La sèrie de Dan Harmon sobre els peculiars estudiants de la universitat per a adults de Greendale es nodreix de multitud d’al·lusions a la cultura popular –amb paròdies a tòpics del cinema i la televisió– i humor metareferencial. Protagonitzada entre d’altres per Chevy Chase, Alison Brie i Donald Glover, la comèdia arrenca amb l’arribada a la universitat de l’advocat Jeff Winger, després de perdre la llicència per exercir. Netflix acaba de recuperar-ne les sis temporades, així que teniu 110 episodis per recargolar-vos de riure al sofà.

'Crazy exgirlfriend' (Netflix)

Cançons i humor càustic per parlar de feminisme i salut mental. La sèrie de Rachel Bloom i Aline Brosh McKenna potser no és per a tots els públics però és una delícia per als amants dels musicals i de les comèdies romàntiques, perquè juga a dinamitar-ne tots els tòpics. Bloom, que a banda de la creadora també n'és la protagonista, hi interpreta la Rebecca, una advocada de primer nivell però summament infeliç. Quan es retroba amb un amor de l’adolescència decideix deixar la feina a Nova York i seguir-lo fins a West Covina, un poble de mala mort de Califòrnia. Els pensaments interiors de la Rebecca i la resta dels personatges es manifesten en forma de números musicals –moltes vegades inspirats en escenes clàssiques del gènere– que poden parlar tant d’antidepressius com de bisexualitat o de les exigències socials a què s’enfronten les dones.

'Paquita Salas' (Netflix)

Mentre els Javis esperen que s’acabi el confinament per poder estrenar tots els capítols de Veneno –de la qual només s’ha pogut veure el pilot–, la seva primera sèrie, Paquita Salas, continua viva a Netflix. La parella de creadors són especialistes en reflexionar sobre el món de la faràndula ibèrica des de l’humor però també des de l’amor. A Paquita Salas, que explica la història d’una representant d’actors caiguda en desgràcia, hi caben des de referències a Médico de família fins a picades d’ullet a La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca. La sèrie, protagonitzada per Brays Efe, no només és un mirall de cultura pop espanyola, sinó que també és una font inesgotable de frases icòniques i mems.

Sèries vuitanteres

'Halt and catch fire' (Filmin)

Una de les millors sèries dels últims anys i, segurament, una de les menys vistes. Després de molt de temps desapareguda de les plataformes, Filmin ofereix ara una oportunitat d’or per recuperar aquest drama sobre emprenedors i visionaris tecnològics a principis dels anys 80. Lee Pace dona vida a Joe McMillan, un tipus fatxenda obsessionat per revolucionar el món de la tecnologia i els ordinadors personals. Per fer-ho, s’acostarà a Gordon Clark (Scott McNairy), un enginyer informàtic amb problemes d’autoestima, i Cameron Howe (Mackenzie Davis), una jove i prodigiosa programadora. La quarta en discòrdia és la Donna (Kerry Bishé), la dona del Gordon i també una gran enginyera informàtica. Al llarg de quatre temporades, la sèrie explica els (múltiples) fracassos i algun èxit d’aquest grup de visionaris.

'Glow' (Netflix)

Una altra sèrie que sovint ha topat amb el menyspreu d’aquells que tenen al·lèrgia a la brillantina i les històries de dones. La comèdia explica la història d’un grup de dones que participen en un programa de lluita lliure femenina dirigit per un director de cinema de sèrie Z (Marc Maron). La protagonista és la Ruth (Alison Brie), una aspirant a actriu sense sort que veu en aquesta estranya aventura una manera de realitzar-se professionalment. El programa obligarà les protagonistes a conviure i experimentar la sororitat. A Netflix hi trobareu tres temporades i us servirà per preparar-vos per a la quarta, que serà l'última. La sèrie es basa en un programa real que va existir a la televisió nord-americana dels anys 80.

'Red Oaks' (Amazon)

La sèrie d’Amazon és allò que en anglès es coneix com un coming of age, una ficció sobre l’entrada a la vida adulta. Ambientada en la Nova Jersey del 1985, explica la història del David (Craig Roberts), un estudiant universitari que durant l’estiu treballa en un club de camp jueu com a professor de tenis. En aquest escenari –bastant semblant al del club que apareixia a Dirty dancing–, el David haurà de descobrir què vol fer amb la seva vida i gestionar la seva complicada relació amb el pare i la mare, interpretada precisament per Jennifer Grey, la protagonista de Dirty dancing.

Sèries per sentir-se bé

'Mozart in the jungle' (Amazon)

Gael García Bernal hi interpreta Rodrigo de Souza, un estrafolari director d’orquestra –una mena de Gustavo Dudamel– que es fa càrrec de la Simfònica de Nova York. Paral·lelament, la Hailey, una jove oboista, intenta aconseguir una plaça a l’orquestra però s’ha d’acontentar amb el càrrec d’ajudant de De Souza, amb qui acabarà forjant una estreta relació.

'Lovesick' (Netflix)

Les comèdies romàntiques ja no estan de moda i si n’apareix alguna és com un unicorn en un camp de drama i desolació. Per això, quan en trobem una val la pena aferrar-s’hi. Lovesick se centra en les desventures del Dylan (Johnny Flynn), un noi a qui diagnostiquen clamídia i que haurà de contactar amb les seves exparelles per informar-les d'un possible contagi. A partir de la llista que elabora es va desfent la troca de la seva vida sentimental, que sempre s'acaba encallant en el mateix nus: l'Evie (Antonia Thomas), la seva millor amiga.

'Please like me' (Netflix)

Ara que amb el confinament tots ens hem convertit en experts cuiners, o això fem veure a les xarxes socials, és el moment de recuperar Please like me, encara que només sigui pels seus crèdits inicials en què el protagonista mostra totes les seves habilitats gastronòmiques. Escrita i protagonitzada per Josh Thomas, aquesta dramèdia australiana explica la sortida de l’armari del Josh i al llarg de quatre temporades parla de temes tan diversos com l'homofòbia, el racisme, el suïcidi i la salut mental. Potser no és la sèrie més feliç però sí que és una de les més sensibles que podeu veure en aquests moments.