"Copagament, per què no? El que és gratuït tampoc s'aprecia": el doctor Barraquer a 'El convidat', en 10 frases

BarcelonaEl doctor Joaquim Barraquer ha estat el protagonista del programa 'El convidat' d'aquest dilluns a la nit. Albert Om ha passat dos dies amb ell a la seva clínica, on viu i treballa des dels anys 50. Aquest és el resultat de la conversa en 10 frases o fragments destacats:

1. "Operant s'aprèn humanitat. A part de les tècniques, s'ha de saber informar el malalt".

2. "Encara faig unes 15 operacions a la setmana, no em tremola el pols, estic ben educat [entrenat]. Mai penso que potser serà l'última vegada.(...) Déu em farà veure quan és el moment de deixar-ho. Però, de moment si no puc treballar em trobo pitjor".

3. "Fa 15 o vint anys em van operar de la pròstata. Un càncer de pròstata molt ben tret, em van fer radioteràpia i aquí estic. Em van dir que no tindria més ereccions, i va vaig dir: 'Ja ho arreglarem'. Jo sóc un home calent, als 85 anys continuo sent-ne. I que Déu m'ho conservi. [L'important] és l'esperit [s'assenyala el cap]."

4. "Els ulls són el mirall de l'anima? Sí, sí, aquelles persones que et donen la mài i no et miren... no pot ser, si no em miren als ulls no me'n fio."

5. "Políticament, m'agrada que hi hagi ordre, no hi ha d'haver desordre, l'anarquia no és bona. Hi ha d'haver un ordre discret, sense pressions en un sentit o un altre, però quan la gent es desmadra, que els facin posar tranquils. Hi hagi dreta o esquerra, l'important és que hi hagi ordre. Això no ho pot fer només la dreta. L'esquerra també ho pot fer, si és bona. A vegades ho sap fer millor l'esquerra. La dreta a vegades és allò d''aquí mano jo i els altres que es fotin', i això tampoc [està bé]".

6. "Sóc creient total, creient practicant. Perquè m'ho van ensenyar de petit i perquè, si no, què passa després, quan morim? Jo sé que quan em mori el màxim que em pot passar és que em passi uns mesos en un purgatori. L'infern? Potser no existeix. El cel crec que sí".

7. "M'imagino el cel com ser dins d'un núvol, ben discret, i vivint d'una manera normal. Me l'imagino d'una manera semblant a com visc ara".

8. "Retallades a la sanitat pública? Si no tenen més remei perquè no tenen més diners... però és trist. Copagament? Sí, per què no? Si és proporcional, per exemple un euro, hauria de ser per a tothom. El que és gratuït tampoc s'aprecia, potser hauria de pagar cadascú un 10% i la resta l'Estat".

9. "Hi ha molta gent que només pensen a treballar, guanyar i disfrutar. Però és que jo disfruto aquí dintre, atenent un malalt que no pot pagar. I aleshores m'estimen. La feina és la meva vida, si no pogués treballar llavors sí que em tornaria un vell de seguida. Ja ho sé, que la majoria de la gent de la meva edat o són morts o són jubilats".

10. "Està clar que aniré al cel si sóc bo. I si no, Déu em perdonarà. Això no és incompatible amb donar els òrgans, si no, es podriran".