Per què cada cop hi ha més gent que no suporta les notícies?

BarcelonaEl nivell de desinterès per les notícies entre la població ha arribat al seu màxim històric. Després d'anys i anys d'aquesta tendència, segons un informe del prestigiós Reuters Institute, un 39% de les persones eviten el consum d'informació de manera recurrent. Aquesta dada és 10 punts superior al 29% de la gent que evitava les notícies ara fa tot just set anys, l'any 2017. Però, per què? L'estudi indica que la població titlla la informació d'"avorrida" i "depressiva". Tot i això, el responsable de l'informe, Nic Newman, ha explicat a la BBC que gran part de la culpa també l'ha tingut "l'actualitat dels últims anys". "Entre la pandèmia i les guerres és natural que la reacció de la gent hagi estat apartar-se de les notícies per protegir la seva salut mental o, simplement, voler continuar amb les seves vides", ha assegurat. A Espanya, el percentatge de persones que se senten desgastades de l'actualitat ha passat del 26% l'any 2019 al 44% aquest 2024.

Algunes altres de les dades rellevants que aporta l'informe tracten sobre el nivell d'interès i la confiança en la informació. Segons l'estudi de Reuters, que ha enquestat un total de 94.943 adults de 47 països diferents, la gent que reconeix estar extremadament interessada en les notícies també ha caigut de manera important en els últims anys. Concretament, si bé el 2017 un 63% de la població assegurava consumir l'actualitat amb molt d'interès, ara només ho afirmen el 46% dels enquestats. Així doncs, ni un any ple d'eleccions arreu del món ha pogut sostenir un interès cada cop menor. Una dada rellevant a destacar és que, segons l'estudi, els joves i les dones són els més propensos a no sentir-se atrets per l'actualitat.

L'altra cara de la moneda, però, és la confiança de la gent cap a la veracitat del que s'explica. Un 40% dels enquestats asseguren que es creuen les notícies que llegeixen. Al contrari de la resta, aquesta dada s'ha mantingut molt estable en els últims anys. De fet, cal destacar que va viure el seu moment àlgid durant la pandèmia, quan un 44% dels consumidors donaven total veracitat a la informació que rebien. Com a curiositat, el Regne Unit ha estat un dels llocs on ha caigut més: després del Brexit, la confiança se situa 15 punts per sota de la dada anterior i cau fins al 36%.

La intel·ligència artificial, un actor de veraç?

L'estudi del Reuters Institute també ha trobat que els enquestats desconfien del paper que pot tenir la intel·ligència artificial en els mitjans. Aquesta desconfiança, segons s'indica, encara és més gran en cas que tracti temes polítics. Segons les dades de l'enquesta, un 52% dels estatunidencs i un 63% dels britànics van indicar que no se sentirien còmodes a l'hora de consumir contingut creat per la IA. Segons Newman, el responsable de l'informe, ha estat "sorprenent" veure "aquest nivell de desconfiança".

L'informe també recull la via de consum de la informació i, aquest any, porta novetats. En els últims anys, els mitjans tradicionals han viscut una caiguda important en les seves audiències i els més joves prefereixen informar-se a través de les xarxes socials i en línia. Si bé Facebook continua sent la principal via per informar-se a través de les xarxes –tot i que fora d'Europa i els Estats Units s'ha detectat un declivi del seu ús per informar-se–, TikTok ha sobrepassat aquest últim any X (l'antic Twitter) pel que fa a usuaris que l'utilitzen per informar-se.

En plataformes com ara TikTok o YouTube la gent s'informa a través de comentaristes de part, influencers o creadors de notícies joves. En canvi, a Facebook i a X els usuaris recorren a perfils de mitjans tradicionals o periodistes reconeguts.

La creixent popularitat de TikTok entre els usuaris més joves també ha estat detectada pels partits polítics, que han incorporat aquesta xarxa a les seves estratègies de comunicació. En aquest sentit, l'informe remarca l'ús que en fa, per exemple, el president de l'Argentina, Javier Milei, que té 2,3 milions de seguidors a la xarxa social xinesa.

També hi ha canvis pel que fa als formats en què es consumeix la informació. El Reuters Institute assenyala que les audiències més joves demostren una clara preferència per formats audiovisuals més que no pas informació escrita. El 66% dels participants en l'estudi consumeixen vídeos curts de notícies cada setmana, mentre que els formats una mica més extensos atreuen una mica més de la meitat dels enquestats (51%). La majoria d'aquests vídeos són consumits a través de les xarxes socials (72%), en comptes de pàgines webs de mitjans tradicionals (22%).