Control espanyol d’internet: traspassant els límits

Director de la Càtedra Unesco de Privadesa de Dades, UrvEn deu anys l’estat espanyol ha passat de ser un lloc on internet era lliure a avançar en la direcció de països com Turquia i la Xina, en els quals la censura de continguts en línia és a l’ordre del dia. A banda de les notícies als mitjans, ho corrobora l’increment de la publicitat de xarxes privades virtuals (per saltar els blocatges) que rebem els internautes darrerament. En el món de la publicitat en línia, “Digue’m quins anuncis reps i et diré qui ets”.

L’any 2007 el govern del PSOE deia que en principi només es podien tancar pàgines web per ordre judicial i que els jutges només podien ordenar-ho si estaven en joc els drets fonamentals (llibertat d’expressió, d’informació o de càtedra). Tot i això, ja s’apuntava que les autoritats poguessin tancar pàgines sense intervenció judicial en cas d’atacs contra la salut pública, l’ordre públic i els infants. El 2011, quan es va aprovar la llei d’economia sostenible, es va afegir la protecció de la propietat intel·lectual com a raó perquè un jutge tanqués una pàgina web. El salt qualitatiu va venir el 2015 amb l’anomenada llei mordassa i les reformes del Codi Penal promogudes pel PP, que van ampliar encara més el catàleg de delictes a internet i els supòsits per censurar pàgines: consultar webs de continguts delictius, “alterar greument la pau pública”, organitzar protestes en línia, penjar fotos de policies, etc.

Amb aquest entramat de lleis que s’han anat creant, bona part dels abusos que la Guàrdia Civil ha fet contra pàgines pro referèndum poden passar fins i tot per legals. Ara bé, s’ha anat més enllà de la censura de continguts amb motivacions dubtoses, perquè s’ha intentat fins i tot impedir l’accés a pàgines allotjades a l’estranger mitjançant pressions als operadors d’internet. En alguns casos, les mesures adoptades han anat fins a blocar rangs sencers d’adreces IP, la qual cosa ha suposat perjudicar tercers que no tenien res a veure amb els suposats delictes. Aquestes actuacions han motivat la queixa de la Internet Society, que ha denunciat la petició de blocar pàgines web polítiques i de seguir-ne el trànsit. Igualment, aquesta societat ha qualificat d’inacceptable la repressió contra el domini .cat perquè afecta de manera injusta la llibertat d’expressió dels catalans.