El contrastador en cap del 'New Yorker' i l'11-M

BarcelonaUna de les enveges del periodisme saxó és l'existència dels anomenats 'fact checkers', uns periodistes que no escriuen informació, sinó que només contrasten els fets dels articles redactats pels reporters. El contrastador en cap –si em permeten la traducció creativa– del 'New Yorker', Peter Canby, va fer una conferència a Colúmbia reveladora, segons es pot llegir a la web de la universitat. Dues anècdotes que ajuden a adonar-se dels esforços titànics que es necessiten per fer bé aquesta feina. La primera: un article sobre un equip d'elit de l'exèrcit iraquià esmentava 42 persones. Calia trucar-les a totes. "Perdona, estic en ple combat, pots trucar més tard?", va ser una resposta habitual. La segona: una peça sobre la Cienciologia va costar sis mesos de contrastar. Els responsables d'aquest culte només acceptaven preguntes que s'haguessin enviat prèviament per correu electrònic. En van sortir 938. Un dia, es van presentar a l'oficina quatre advocats i dos publicistes d'aquesta organització, armats amb 47 arxivadors, disposats a contestar les preguntes… pràcticament amb monosíl·labs. "Correcte. Fals. Incorrecte". El lema anglès "'Facts are sacred'" [Els fets són sagrats] no se'l prenen a la lleugera.

He pensat en Canby aquest 11 de març, en què els sospitosos habituals han tornat a escampar dubtes a l'entorn dels atemptats que van provocar 192 morts a Madrid. Parlaven de "misteriosos informes guardats en calaixos" o reclamaven "veritat i justícia". Dels centenars de pàgines que s'han publicat després de l'establiment d'una versió oficial sobre l'autoria de la matança, quantes aguantarien el filtre de Canby i el seu equip? El trumpisme ha exportat amb èxit el concepte 'veritat alternativa', però en realitat a Espanya fa anys que campa al seu aire. I s'alimenta de dolor i angoixa.