'E-sports', videojocs fets professió

BarcelonaEls e-sports o esports electrònics estan experimentant un creixement exponencial de seguidors en els últims anys gràcies a les millores tecnològiques, a la creació de lligues professionals i a la forta inversió del sector audiovisual. Aquest nou concepte vinculat al món digital engloba les competicions de videojocs multijugador, que, tal com passa amb els esdeveniments esportius tradicionals, es practiquen davant de públic o en retransmissions en streaming.

Amb l’expansió d’internet a partir dels 90, els jocs multijugador comencen a agafar el relleu dels èxits de l’anterior era arcade. Quake, Starcraft o Counter Strike es converteixen en fenòmens de culte i es comencen a crear lligues oficials arreu del món i, a poc a poc, creix la idea de professionalitzar-se i viure dels e-sports. Corea de Sud lidera la revolució i l’any 2000 el govern va crear l’Associació Coreana d’E-sports. Durant les dues últimes dècades s’han creat grans competicions com la Major League Gaming i l'Electronic Sports League, encara vigents, i s’han celebrat tornejos internacionals com l’Evolution Championship Series.

A Europa, al mes d’abril es va anunciar la creació de la European E-sports Federation amb la signatura d’un acord entre 12 països entre els quals no hi ha Espanya, que podria entrar a formar part de l'organisme durant el 2020. Tot i la seva absència a la federació, el mercat espanyol dels e-sports també ha experimentat moviments recentment. Al mes de maig el grup Mediapro va adquirir la Lliga de Videojocs Professional (LVP) mitjançant la compra de l'empresa FrAndroid Entertainment, la creadora de la competició. La inversió de 22 milions d'euros de Mediapro deixa clar l'interès del grup audiovisual pel sector dels e-sports. Aquesta adquisició recent ha servit per a la regulació del sector i la incorporació de nous anunciants i ha suposat un pas més cap a la professionalització del sector. Gràcies a la creació de la LVP, s’està començant a regular la situació dels e-sports a Espanya, després d’uns inicis en què el sector tenia mala reputació derivada d’una falta de reglament.

Formar-se per ser un professional

The Dog King Academy, amb seu a Premià de Mar, és una de les primeres acadèmies d'e-sports a Catalunya. Els cursos que ofereix el centre estan pensats per a la millora del rendiment dels seus alumnes en els videojocs en línia. A través rutines de joc, seguint el disseny d'entrenaments similars als del futbol o el bàsquet, els joves es preparen per competir a les lligues professionals.

“L’aprenentatge està basat en la tàctica de joc, en rutines d’entrenament i en la conscienciació sobre les possibles lesions que poden tenir dins dels e-sports. També els parlem de nutrició, de quina és la dieta que han de seguir davant d’una activitat sedentària com els esports electrònics i com compensar-la amb l’esport i una dieta equilibrada", explica Joan Prats, CEO de l’acadèmia, que afegeix que al centre també potencien "les capacitats comunicatives" dels jugadors.

Un altre dels aspectes que es treballen a The Dog King Academy és la gestió emocional. Guillermo Roman, psicòleg esportiu especialitzat en e-sports, s’ocupa d’avaluar tots els aspectes relacionats amb la conducta dels alumnes. “Quan un jugador s’enfada, per canalitzar aquesta sensació de frustració, l’ajudem a fer que li doni la volta i ho pugui aprofitar durant el seu gameplay. Aquest és un dels problemes més comuns, la gestió emocional de la derrota, i el que fem és donar eines per afrontar-la professionalment", assegura Roman, que assenyala que el Fortnite és un dels jocs que més frustració generen als jugadors.

Des de l’acadèmia asseguren que la progressiva professionalització ha permès començar a deixar endarrere una "època fosca" dels e-sports en què hi havia equips que s’enriquien explotant els jugadors, que competien en una situació precària, cobrant en negre, jugant fins a 12 hores diàries i sense cap tipus de protecció a nivell legal.

L’auge dels e-sports també deixa al descobert una de les principals problemàtiques vinculades als videojocs, l'addicció. Al mes de maig l’Organització Mundial de la Salut va incloure l’addicció als videojocs en la seva llista de trastorns mentals i va assenyalar que aquest desordre es manifesta per la manca de control sobre el joc, la prioritat de la seva pràctica sobre altres activitats i activitats diàries. Des de l'acadèmia coneixen de molt a prop aquest problema, i per aquest motiu han adaptat els seus cursos per aconseguir que els joves que han perdut el control sobre els seus hàbits com a jugadors identifiquin la seva addicció. “Al centre venen pares que ens demanen ajuda. A part de l’atenció directa amb els jugadors, també ens ocupem de fer un seguiment extern de cada cas, de com reaccionen a casa i de la seva evolució. Creiem que és imprescindible aquesta part, perquè una cosa és el que veus a l’acadèmia i l’altra el que passa fora", explica Joan Prats, que aposta per una regularització del sector, tot i que assegura que actualment, en un moment en què els equips volen el màxim benefici, és un plantejament impopular.

El paper de la dona en els 'e-sports'

A Espanya, segons dades de l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), l’any 2017 hi havia prop de 16 milions de jugadors. D'aquests, el 44% eren dones, un percentatge que s'acosta a la paritat però que decreix quan es parla d’e-sports, en què, d'una audiència de 5,5 milions, les dones representen només el 30% i són molt poques les que competeixen professionalment, malgrat el sorgiment d'equips íntegrament femenins com les Zombie Unicorns.

Actualment encara és un món majoritàriament masculí però des del coneixement de l’evolució dels e-sports sí que veig que la tendència és que cada cop hi hagi més noies. La força que té el feminisme actualment ha permès més visibilitat a algunes usuàries que diuen sense cap mena de complex que juguen a videojocs”, explica Joan Prats.