Connecta’t a internet i et diré com ets

BarcelonaVa començar sent un “simple hobby ” i ha acabat rebent 80.000 visites diàries. Aquesta és la progressió que ha experimentat la web de tests PsicoActiva, creada per la infermera i psicòloga Marta Guerri i el seu marit, que és informàtic i s’encarrega de la programació de la pàgina. “Passats uns anys, una editorial es va posar en contacte amb nosaltres per contractar-nos espais publicitaris. Ens van dir que teníem moltes visites, però nosaltres no en teníem ni idea”, explica Guerri. Després del naixement del seu tercer fill, la psicòloga va decidir abandonar la seva feina fixa d’infermera per dedicar-se plenament a la web.

El propòsit inicial de PsicoActiva va ser crear un espai divulgatiu sobre psicologia i salut mental. Més endavant, la parella hi va afegir el que acabaria convertint-se en l’apartat estrella de la web: els tests psicològics. L’agilitat numèrica, el nivell d’autoestima i la capacitat per fer front a l’estrès són algunes de les qüestions que tracta la web en els seus tests. “És un servei que té molts aficionats. A tots ens agrada contestar un test per veure què ens pot dir que no coneguem de nosaltres”, reflexiona Marta Guerri. Hi ha alguns usuaris que s’han adreçat a la web per demanar més informació sobre els resultats obtinguts en algun qüestionari. Fins i tot, n’hi ha que han donat les gràcies a Guerri per haver-los descobert algun aspecte d’ells mateixos que no s’esperaven. Però tot i que la psicòloga explica que elabora els tests a consciència, pensa que la majoria d’usuaris decideixen fer els tests per passar l’estona.

A l’altra cara de la moneda se situen els testos pensats per al pur entreteniment. Qüestionaris per saber amb quin color t’identifiques més, com moriries assassinat a la sèrie The walking dead i quina edat aparentes són algunes de les respostes que determinen aquests testos. Les pàgines web que els difonen destaquen que no tenen una base científica i que, consegüentment, els resultats obtinguts no s’han de prendre seriosament. De fet, un altre dels objectius d’aquestes pàgines és que els usuaris comparteixin els seus resultats a les xarxes socials. D’aquesta manera, els tests s’estenen i s’acaben convertint en fenòmens virals.

En l’àmbit del paper, un dels tipus de publicacions que més han explotat aquests qüestionaris són les revistes femenines. “La premsa femenina sempre ha buscat establir una comunicació més pròxima, una aparença de feedback real”, exposa María Isabel Menéndez, professora de comunicació audiovisual de la Universitat de Burgos i autora de diversos estudis de gènere. En aquest cas, hi sovintegen qüestionaris sobre relacions sentimentals, sexe o estètica. I malgrat que molts acostumen a formar part de seccions en què es parla sobre psicologia, la metodologia que s’aplica per elaborar-los no és científica. La doctora en comunicació i humanitats Meritxell Roca no creu que cap lectora se senti enganyada: “Els tests normalment són curts i fàcils de fer. Són passatemps, un bloc complementari, res més”.

La xarxa t’ajuda a votar

La política també ha decidit deixar-se abraçar per la xarxa, i les webs d’orientació del vot en són un exemple. Van aparèixer amb les eleccions federals alemanyes del 2005 i s’han anat estenent de mica en mica, a cop de campanya electoral. Són pàgines creades amb l’objectiu d’ajudar l’usuari a l’hora de decidir el partit a qui votar. L’Agència Federal per l’Educació Cívica, una organització pública d’Alemanya creada per facilitar informació i formació política als ciutadans, revela que en les eleccions holandeses del 2006 el 10% dels votants van confessar que havien canviat el vot de resultes de la influència d’aquest tipus de pàgines.

“A Espanya encara hi ha poques pàgines d’orientació de vot”, apunta Antonio Gutiérrez, assessor de comunicació i consultor polític. “No és senzill desenvolupar aquest tipus de webs i, a més, si un mitjà decideix crear-ne una es fa difícil competir-hi”, aclareix. Una de les últimes pàgines espanyoles d’orientació de vot va néixer al juny a Galícia. Aquesta nova plataforma, anomenada A Quién Voto, té un equip de graduats en política i economia i s’ha fet pensant en les eleccions espanyoles del 20-D. Un dels objectius de la plataforma és que, després de la seva utilització, “la gent faci sentir la seva veu a les urnes i els ciutadans participin més en el debat polític”, explica Hugo Ferradáns, creador de A Quién Voto.

En aquests moments, A Quién Voto ja acumula més de 220.000 tests fets o, el que és el mateix, els usuaris han contestat més de 7 milions de preguntes. Un dels factors que diferencien la web respecte d’altres plataformes és la seva constant actualització. “El test evoluciona en funció dels temes que vagin sorgint a les eleccions generals i de les suggerències que ens fan els nostres usuaris”, explica Amara Pérez, una de les investigadores de la web. Després dels atemptats de París, per exemple, l’equip va decidir incloure-hi una pregunta sobre la intervenció o no a Síria perquè és una qüestió sobre la qual els partits ja s’han posicionat.

En els últims anys Espanya ha vist augmentar, tot i que de manera tímida, el nombre de pàgines dedicades a l’orientació del vot. Elecciones.es i El Teu Vot en són alguns exemples. Aquests portals vetllen per donar el màxim d’informació política a l’usuari i per evitar situacions com la que va revelar el portal Metroscopia, segons el qual, en les eleccions del 2011, un 40% de les persones que van votar el partit guanyador ho van fer sense conèixer-ne el programa electoral.