MITJANS PÚBLICS

Els conflictes laborals, la crisi i el canvi de model tensen Betevé

Els treballadors manifesten “una pèrdua absoluta de confiança” en el director del canal municipal

i àlex Gutiérrez
12/01/2019
4 min

BarcelonaEl 24 de gener farà un any que els treballadors de Betevé van guanyar una batalla històrica: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obria la via perquè el gruix de la plantilla -que fins aleshores havia treballat al canal municipal a través d’una productora- passés a estar contractat directament per la televisió. Però el procés d’aquests últims dotze mesos per aconseguir això ha sigut qualsevol cosa menys fluid: hi ha multitud de judicis oberts, perquè els professionals internalitzats reclamen una millora de les seves condicions laborals.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

A més, els treballadors han començat l’any publicant un dur comunicat en el qual manifesten “la pèrdua absoluta de confiança tant en el director actual com en el projecte”. Per acabar d’excitar la maregassa, uns comentaris ofensius amb col·lectius vulnerables del programa satíric La sotana han motivat que la cadena el faci caure de la seva graella.

Aquesta situació de crisi s’explica per una suma de factors econòmics i de model. Cal tenir en compte que Betevé ha anat veient reduïda en l’última dècada l’aportació que rep de l’Ajuntament. Si fa deu anys obtenia uns 18 milions de l’Ajuntament de Barcelona, ara aquesta subvenció està en uns 16,5, després d’haver tocat fons el 2013, quan es van rebre només 13,5 milions. Això ha tingut un impacte en la capacitat de produir programes. Si el 2017 els estudis de Betevé van fabricar 2.611 hores de televisió, l’any passat ja només en van ser 2.451, segons dades de la televisió, tot i que el comitè d’empresa fa un càlcul diferent i diu que no són 160 hores menys, sinó 343.

Els conflictes laborals, la crisi  i el canvi de model tensen Betevé

La reducció també ha impossibilitat desplegar la marca radiofònica de Betevé. L’Ajuntament de Barcelona va recuperar el 2014 la freqüència 91,0 de la FM, que havia estat emetent primer com a COMRàdio i després dins de l’actual Xarxa. El projecte inicial passava per tenir una ràdio local barcelonina, però a poc a poc els objectius s’han anat tornant més modestos. I, així, si el 2017 s’elaboraven 12 hores i mitja d’informació -seguint un model anàleg als de les emissores de notícies-, el 2018 la música ha ocupat bona part de la graella i la part estrictament informativa ha quedat limitada a només 2 hores i mitja.

Per al comitè, “la retallada en producció pròpia iniciada el 2016 és alarmant i no està justificada, tenint en compte que no s’ha reduït ni la plantilla ni la infraestructura de l’empresa per fer aquests continguts”. Un factor que ha tensat la relació amb els treballadors és l’expulsió de programes històrics com Catakrac i La cartellera, o de servei ciutadà com Codi de barris. Aquests espais s’elaboraven amb treballadors en situació de cessió il·legal i, com que s’ha decidit no internalitzar-los, per justificar que segueixin treballant a través d’una productora s’ha demanat que realitzin els seus programes fora de les instal·lacions de Betevé. “Això encarirà aquests continguts”, critiquen els treballadors.

Però, més enllà de les tensions derivades de la qüestió econòmica, el canvi de model també ha tensat la relació de l’empresa i els seus treballadors. El director de la televisió, Sergi Vicente, ha volgut liderar el trànsit d’aquest canal des del paradigma analògic al digital. Això volia dir deixar de tenir la pantalla tradicional com a única finestra d’expressió i anar a crear consums en el que es consideren que seran les pantalles del futur: xarxes, mòbils, YouTube, web, plataformes...

La transició, però, està resultant complicada: l’audiència del canal habitual -el del televisor amb TDT- ha caigut dràsticament, si més no segons les dades de Kantar, que són les més habituals al sector: de l’1,2% de quota de pantalla que tenia el 2014 ha passat a un 0,3% el 2018. Mentrestant, els resultats de l’aposta transmèdia no compensen amb la mateixa intensitat. Els treballadors lamenten que la web tancava l’any amb un 7,5% més d’usuaris únics i un 3% més de pàgines vistes respecte al 2015, “tot i els recursos econòmics i professionals que s’hi han invertit des d’aleshores”. La direcció aporta dades que indiquen un creixement superior (i especialment marcat en l’últim any).

En el cas de les audiències al televisor cal tenir en compte, però, que les dades de Kantar s’elaboren a partir d’audímetres i, per tant, tenen molt marge d’error per a canals petits o locals. Per això la televisió va contractar, el 2017, el servei de Konodrac, que analitza les dades dels televisors intel·ligents. La metodologia alternativa -a la qual se li pot criticar que fa un biaix en favor de llars amb un perfil socioeconòmic determinat- diu que la quota de pantalla es manté estable.

Aquests són els principals núvols que enterboleixen l’horitzó d’un canal que enguany celebra el 25è aniversari. Ho farà, a més, en any electoral. De tota manera, i a diferència del que passa amb TV3, el sistema d’elecció de membres obliga a un consens molt elevat.

stats