‘Patria’, el conflicte basc a través del dolor de dues mares

BarcelonaEls grans titulars sobre el terrorisme d’ETA sovint es deixen pel camí les històries personals, de tots els col·lectius afectats, que s’amaguen en el conflicte basc. Avui, després d’endarreriments a causa del coronavirus, per fi s’estrena a la HBO Patria, l’adaptació de la novel·la homònima de Fernando Aramburu que parla de la complexa situació viscuda al País Basc a través de les visions enfrontades de dues mares, amigues en el passat.

La ficció, presentada al festival de Sant Sebastià, arrenca el dia que ETA anuncia l’aturada definitiva de la violència, una notícia que impulsa la Bittori (Elena Irureta) a tornar al poble per intentar buscar respostes a l’assassinat del seu marit, un empresari que va morir a mans del grup terrorista. El seu retorn trasbalsa el poble i especialment la Miren (Ane Gabarain), antiga amiga i mare d’un pres etarra que per lleialtat al seu fill ha acabat abraçant els postulats abertzales que en el passat rebutjava. La HBO estrena la sèrie fent el llançament dels dos primers episodis i després farà emissions setmanals fins a acabar amb els vuit capítols que formen la ficció.

Amb un tema tan sensible com el terrorisme, molt abans d’estrenar-se la sèrie ja ha sigut objecte de polèmica, alimentada per les xarxes socials. El cartell promocional del drama, que porta com a eslògan Tots som part d’aquesta història, contraposava dues imatges: per una banda, la Bittori sota la pluja sostenint el seu home acabat d’assassinar i, per l’altra, un pres encongit a terra després de ser torturat. La unió de les dues fotografies va fer que s’iniciés un moviment, impulsat en part per agrupacions d’ultradreta, que demanava el boicot a la HBO. Les veus crítiques, entre elles la de Fernando Aramburu, que va manifestar no estar del tot d’acord amb el cartell, consideraven que la publicitat equiparava el dolor de les víctimes d’ETA amb el dels terroristes.

Passada la polèmica inicial, Aitor Gabilondo, responsable de l’adaptació, ha demanat als espectadors que s’acostin a Patria amb la mirada neta i sense prejudicis. “No és una sèrie feta per acontentar Aramburu, ni els lectors del llibre ni ningú. Hem fet la sèrie que volíem fer. Prefereixo que agradi, esclar, però el que es pugui opinar des de fora no ens ha coartat. No és honest treballar d’aquesta manera”, explicava en una entrevista a Europa Press Gabilondo, que reconeixia que li fa “ràbia” que s’intenti polititzar la sèrie. El creador, que anteriorment ha treballat en sèries com El Príncipe o Vivir sin permiso, assegura que l’objectiu final de la ficció és intentar “ampliar la visió” dels espectadors sobre una situació tan complexa com la que es va viure al País Basc.

El patiment, l’eix de la sèrie

Patria és una relat sobre dues mares, però també dues famílies, travessades pel dolor i el patiment, l’element que vertebra tota la sèrie. “És molt important entendre les circumstàncies, les seves circumstàncies. Aquestes dues dones s’enroquen en el que els ha passat i això fa que es tanquin en elles mateixes, trencant fins i tot amb les seves famílies”, explica Elena Irureta. “Els nostres personatges, els nou personatges principals, són grans patidors. Són gent normal, del carrer, que fan el que poden per sobreviure”, argumenta Ane Gabarain, que dona vida a la Miren, una dona que defineix com algú que “posa per damunt de tot el seu amor i el seu dolor de mare, i això fa que ho arrasi tot, inclosa ella mateixa, la seva família i la seva felicitat”.

A través d’aquestes dues dones i les seves famílies, la sèrie recorre trenta anys de la història del País Basc. Gabilondo alerta, però, que Patria és, per damunt de tot, una ficció. “Després de tants anys, s’ha dit tant, s’ha escrit tant i hem vist tant que crec que una ficció abans de passar pel cap passa pel cor, i el cor té la seva pròpia memòria. Precisament això és el que posa damunt la taula aquesta història”, assegura Gabilondo.

Pràcticament tot el repartiment de Patria és basc, una decisió presa a consciència i que les dues actrius principals consideren que aporta un plus de veracitat a la ficció. “El repartiment està ben escollit i no ho dic per nosaltres [ella i Gabarain]. Ho dic per la visió, compta amb tots els actors bascos perquè vol explicar una història d’aquí i li dona credibilitat. No som actors massa coneguts, per tant ja no veus l’actor, vas directament el personatge”, argumenta Irureta. Entre els actors que formen part de la producció hi ha Susana Abaitua, Iñigo Aranbarri, Mikel Laskurain o Loreto Mauleón. El fet d’haver apostat per talent basc és un element que diferencia Patria de La línea invisible, sèrie de Movistar+ sobre els inicis d’ETA. En aquell cas, els personatges principals, el dirigent d’ETA Txabi Etxebarrieta i el seu germà José Antonio Etxebarrieta, estaven interpretats per dos actors catalans, Àlex Monner i Enric Auquer.

‘El desafío: ETA’, la visió d’Amazon

En els últims mesos, les plataformes han mostrat el seu interès per la història d’ETA. A més de les sèries de la HBO i Movistar+, Amazon Prime Video també té el seu propi projecte sobre el grup terrorista, El desafío: ETA. A diferència dels productes fets pels seus rivals, el d’Amazon és una sèrie documental que vol explicar amb objectivitat la història d’ETA.

La sèrie, que es va presentar aquest dimarts al Festival de Sant Sebastià, agafa com a referència el llibre Historia de un desafío: Cinco décadas de lucha sin cuartel de la Guardia Civil contra ETA, de Manuel Sánchez Corbí i Manuela Simón. “És un documental fet de forma quirúrgica. Encara que el llibre estava genial, van ser els diferents entrevistats, que aportaven la seva visió del que van viure, el que va fer que el guió estigués en evolució constant”, explica el director, Hugo Stuven.