La dona barbuda guanya Eurovisió

BarcelonaConchita Wurst s’ha alçat amb el triomf d’Eurovisió i ha estat aclamada com a vencedora quan encara faltaven tres països per votar. L’artista, amb el seu look singular –aparença femenina però barba fosca serrada– ha guanyat amb el tema ‘Rise like a phoenix’. Wurst era una de les favorites del certamen i ha rebut 290 punts i mots dotzes (els clàssics 'twelve points' del festival). En segona posició han quedat els Països Baixos, amb una cançó pop a mig tempo anomenada 'Calm after the storm', amb 238 punts. Suècia, amb 218, ha quedat tercera.

Ruth Lorenzo, amb 74 punts, ha acabat en desena posició, la mateixa marca aconseguida per Pastora Soler l’any 2012. És una dels resultats més destacats dels darrers anys, tot i que queda per sota encara de David Civera, sisè l’any 2001; Rosa, setena al 2002 i Beth Rodergas vuitena, al 2003.

Pel que fa a Polònia, que venia precedida de la polseguera aixecada pel seu vídeo sexualment carregat, no se n'ha acabat de sortir: 62 punts i una discreta catorzena posició.

L’anglès ja fa anys que és hegemònic al certamen, de manera que les diferenciacions entre països s'han recolzat més en la posada en escena que en la cançó en si. Enguany, només Itàlia, França i Montenegro han cantat els seus temes íntegrament en la seva llengua nacional. Fins i tot Espanya, que tradicionalment cantava en castellà, ha sucumbit a la moda i ha cantat una cançó que majoritàriament era en anglès. La qual cosa li ha valgut algunes crítiques, aquestes darreres setmanes, com per exemple les de la Real Academia de la Lengua (RAE).

Dinamarca ha complert amb escreix el seu paper d’amfitrió. La gala televisiva ha estat tècnicament perfecta, amb 11.000 persones congregades a les antigues drassanes B&W de Copenhague, reconvertides en equipament cultural. Foc, aigua, un escenari versàtil i amb projeccions tant en el cub gegant que l’emmarcava com en el terra. La realització televisiva no ha registrat incidents. I ha recollit la presència de dues estelades entre el públic, modesta contribució de dos eurofans a l’anomenada internacionalització del conflicte.

Un altre moment en què la política s'ha colat a la gala ha sigut la presència constant de xiulets cada cop que Rússia rebia vots. Això s'ha interpretat com una protesta per les lleis homòfobes del país, per part d'un festival que ha ressorgit els últims anys gràcies en part a l'impuls rebut en haver-se convertit en data imprescindible de la cultura gay.