Les webs de notícies falses: un conte de nines russes

BarcelonaLa premsa no ha tingut prou poder per evitar l'ascens de Trump a la Casa Blanca, tot i que cap diari rellevant li va donar suport explícit. Això és un fet. Les anomenades 'webs de notícies falses' han fet l'agost durant els comicis i han disseminat la seva morralla aprofitant la inacció de Google o Facebook. Això és un altre fet. Aquestes webs han estat determinants en el resultat. Això és un… supòsit. Remarco la diferència perquè diaris i televisions tradicionals –que amb les seves fallides previsions no han quedat gaire ben parats– sembla que, més que rastrejar les causes de l'inesperat resultat, busquen bocs expiatoris. I les 'fake news' o notícies falses són un candidat atractiu. Caldria aplicar un rigor que no sempre s'observa abans d'afirmar que han decidit el vot.

El 'Washington Post', per exemple, publicava una peça titulada "Propaganda promoguda des de Rússia va ajudar a disseminar notícies falses durant les eleccions, segons els experts". L'article es fonamentava, sobretot, en un estudi de l'entitat PropOrNot, dedicada a identificar aquesta propaganda i que xifrava en 213 milions les visualitzacions de notícies 'foul'. Però sota l'aparença de treball seriós, el que va distribuir va ser una llista negra de webs i entitats, algunes de les quals van exigir –amb raó i èxit– que es retirés el seu nom d'allà. És a dir, que aquest grup de denúncia de notícies falses –com en un sinistre joc de nines russes– ell mateix ha resultat un mitjà d'enganyifa informativa que no explica ni qui són ni quina metodologia han fet servir. Arran de la polèmica, el 'Post' inclou ara un aclariment al principi de la notícia, en el qual argüeix que ells només es feien ressò del que diu aquest grup. Excusa de mal pagador: l'entitat –1.530 seguidors a Twitter– no seria res sense la involuntària (però negligent) amplificació prestada de franc pel diari.