Mitjans públics

Duart ofereix retallar més els sous a TV3 i Catalunya Ràdio per reduir el nombre d'acomiadaments

Els representants dels treballadors de la CCMA denuncien que hi ha 200 persones fora de conveni que cobren 20 milions d'euros. "L'ERO és una decisió política que compta amb el suport del PP", asseguren. El PSC, ICV i la CUP demanen la retirada de l'expedient de regulació d'ocupació

Àlex Gutiérrez
28/06/2013
5 min

BarcelonaEls treballadors de TV3 consideren que l'ERO que ha presentat la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) "és una decisió política que compta en aquesta casa [referint-se al Parlament] amb el suport del Partit Popular". Així ho va explicar Núria Amat, representant del comitè d'empresa de TV3, en la comissió parlamentària de control a la Corporació d'aquest divendres. "L'ERO és una estafa i a fora no hi ha res. Som 2.500 treballadors i no deixarem a cap dels nostres companys abandonats al no-res". Amat ha denunciat també que es mantinguin 200 persones fora de conveni que, conjuntament, suposen una despesa de 20 milions d'euros. "Estan a punt d'acomiadar 312 treballadors sense rebaixar ni un cèntim les retribucions que estan fora de conveni".

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

D'altra banda ha comparegut Rosa Gordillo, en representació dels treballadors de Catalunya Ràdio. També ha denunciat l'existència de plusos i càrrecs de confiança no regulats. "Es creen càrrecs i llocs nous, amb complements estipulats a dit. Entre fer una regulació del que no està regulat i fer acomiadaments, han triat fer acomiadaments". Gordillo ha recordat que els acomiadaments sí que tindran afectació. "A Catalunya Informació ja no farem informació de matinada, el departament d'Esports ja no farà un programa, tenim menys gent al territori...".

Després de les intervencions de la plantilla, ha estat el torn de Brauli Duart, president de la CCMA. Ha explicat que calia actuar ja, perquè si deixaven passar els dèficits es podien plantar a finals del 2013 amb un dèficit de 27 milions d'euros, cosa que, tenint en compte la llei que impedeix a les televisions autonòmiques endeutar-se per tenir pèrdues, hauria suposat que el 2014 hauria estat "inviable" per a TV3 i Catalunya Ràdio. Duart ha declarat: "No ens ha quedat cap altra opció, hauria preferit no haver-hi hagut d'arribar". El directiu ha recordat que la proposta dels treballadors implicava un sobrecost de 18,6 milions d'euros que s'havien d'afegir als 60 milions que s'han de retallar enguany.

El president de la Corporació ha basat la seva intervenció sobretot en dades. Una de les que ha esgrimit és que el personal representa en aquests moments el 42% del pressupost de TV3 i Catalunya Ràdio. I ha recordat que, en l'anterior contracte programa, que va expirar el 2009, deia que s'havia de tendir a aconseguir que la plantilla no superés el 35% del pressupost total. També ha recordat que al 2010 es va decidir prescindir de 121 persones sense que hi hagués protestes per part del Parlament. "I estem parlant d'una època quan hi havia 453 milions per la Corporació, i no ara que n'hi ha 288".

Un escenari de 165 acomiadats

La diputada Núria Parlon, del PSC, ha demanat la retirada de l'ERO. Ha recordat que el president de la CCMA, Brauli Duart, va dir que seria l'últim recurs i que seria pactat amb la part social. Parlon ha lamentat, com abans ho havien fet els treballadors, que a cap de les 9 reunions de negociació del conveni hagin assistit ni Duart ni els directors dels mitjans, Eugeni Sallent i Fèlix Riera. La socialista ha revelat un dels escenaris que hi ha sobre la taula: abaixar un 12,3% els sous –en comptes del 7,5% previst– de manera que en lloc de 312 persones se n'acomiadin 165. La proposta del PSC passa per baixes incentivades i altres fórmules i, en tot cas, apel·la a recuperar el diàleg. "L'ERO afectarà la qualitat de pantalla, sobretot al Canal 33", ha conclòs.

Duart li ha contestat que, efectivament, es tracta de vasos comunicants i que ell confia que es pugui arribar a una retallada de sou major que permeti abaixar el nombre de persones acomiadades. "Si en les negociacions les parts poden incrementar la reducció salarial, pot repercutir a l'altra banda".

Marta Ribas, per part d'ICV, ha acusat Duart de "mentir vilment". La diputada ha declarat: "No només ha mentit amb la negociació als comitès d'empresa, sinó també a mi com a diputada. I no és que m'importi que m'ho faci a mi, personalment, sinó que menteix a la ciutadania de Catalunya". Ribas explica que la voluntat passa "per esmicolar" els mitjans públics "per anar privatitzant". La representant ecosocialista ha acabat demanant que l'ERO s'acabi votant al Parlament. Algunes de les paraules més dures contra Duart han sigut les seves: "Ha fet vostè una mala gestió. Una negociació nefasta amb els treballadors i una mala gestió política, perquè al consell de govern no ha recollit cap altre suport que els mateixos consellers de convergència. I ha aprovat l'ERO amb el seu vot de qualitat. O té mala fe o incapacitat, i no sé què és pitjor. Està fent de corretja de transmissió directa, i sense dir ni mu, de les ordres que li vénen de més amunt. Accepta el pressupost que té i no l'hem sentit queixar-se mai". Ribas ha demanat "que rectifiqui o dimiteixi".

La CUP també ha demanat la retirada de l'ERO i la seva primera intervenció s'ha centrat a criticar la consultora PriceWaterhouse, que és qui ha elaborat el pla de reforma econòmic de la Corporació que ha desembocat en l'expedient de regulació. "Són les portes giratòries de sempre entre el món polític i econòmic", ha explicat David Fernàndez. "És doctrina del xoc, que aprofita la crisi per fer negoci".

La posició d'ERC l'ha defensat Sergi Sebrià, que ha lamentat la manca d'escenaris negociadors entre la plantilla i els treballadors. I ha considerat que s'havia arribat a la solució de l'ERO molt de pressa.

El PP trasllada la pressió a ERC

Pere Calbó, del PP, ha deixat una pregunta a l'aire: "Algú té la garantia que la decisió es veurà referendada al 100% amb el pressupost que acabi sortint del Parlament?". El diputat ha rebutjat, però, que calgui considerar la Corporació una estructura d'estat. "Ho considerem una ràdio i una televisió pública, però no pas una estructura d'estat". I, si els treballadors culpaven el seu partit de l'ERO, ha deflectit la responsabilitat: "¿Creuen que els responsables prendran aquesta decisió sense tenir la cobertura d'ERC, que és el soci del partit en govern, encara que no sigui explícita? La meva experiència diu que no". Sebrià ha contestat: "Malgrat totes aquestes dificultats econòmiques que patim, hem entomat donar suport al govern tot i la distància ideològica que hi tenim. Ho fem per fer viable aquest país. Però si en algun lloc estem realment lluny de CiU és amb la Corporació. I intentarem dur-ho a una via diferent de la que som ara".

Jordi Cañas, de Ciutadans, també ha rebutjat considerar la Corporació una estructura d'estat i ha considerat que part dels seus mals vénen precisament perquè en comptes de fer servei públic, al seu parer, fa política. “Si la caiguda dels ingressos de publicitat la recuperéssim cobrant per la propaganda, no hauríem d'acomiadar ningú”, ha tancat.

El diputat de CiU, Albert Batalla, ha estat el més crític amb els representants dels treballadors. "El seu to no és gaire conciliador per negociar", els ha advertit. "Diuen que CiU és un dimoni amb banyes i cua que vol desmantellar Catalunya Ràdio i TV3 perquè així podran arribar a no sé què... Doncs no, CiU la va crear, la va concebre com a eina de normalització lingüística i eina de servei públic, i això és el que vol continuar fent". Batalla ha assegurat que el relat dels comitès d'empreses "és fictici i no té res a veure amb la realitat".

Aquesta és la primera sessió de control del Parlament a la CCMA després que la direcció de l'ens acordés presentar un ERO que afectarà un màxim de 312 professionals de la casa i que es complementa amb una rebaixa del sou del 7,5%. A banda de tenir-hi el president del consell de govern, Brauli Duart, i dels directors dels mitjans, Eugeni Sallent (TV3) i Fèlix Riera (Catalunya Ràdio), també s'han convocat els representants dels treballadors perquè els grups parlamentaris puguin tenir la seva visió de primera mà i plantejar-los també preguntes.

stats