Comença ‘Narcos: México’, el retrat del Càrtel de Guadalajara
Netflix estrena aquest divendres la quarta temporada de la sèrie sobre l’inici de les guerres de la droga a Mèxic
Barcelona“Un nou país, un nou càrtel, uns nous narcos”. Així es presenta Narcos: México, la quarta temporada del drama criminal de Netflix, que en aquesta entrega deixa enrere l’univers de Pablo Escobar i els traficants colombians per traslladar l’espectador a un nou escenari. La història té lloc a Mèxic i aborda la creació del Càrtel de Guadalajara el 1980, moment en què Miguel Ángel Félix Gallardo es converteix en el líder d’un nou imperi. En un total de 10 capítols -disponibles des de divendres 16 de novembre a la plataforma en streaming - es traça el recorregut del narcotràfic en terres asteques i s’explora els orígens de la guerra moderna contra les drogues a la ciutat mexicana de Guadalajara.
Per donar vida aquest relat, els creadors de la sèrie -Carlo Bernard i Doug Miro- fitxen un càsting totalment nou. Entre els actors seleccionats, destaca Diego Luna, que representa el cap del Càrtel de Guadalajara, Miguel Ángel Félix Gallardo, i Michael Peña com l’agent Kiki Camarena. A més, Netflix també ha fet pública la participació de l’actriu xilena Fernanda Urrejola en el paper de María Elvira de Félix, l’esposa de Gallardo.
Per la seva banda, més enllà del canvi de personatges, la sèrie també canvia la localització i substitueix Colòmbia per Mèxic. La trama comença amb l’arribada de l’agent de la DEA Kiki Camarena, que abandona Fresno (Califòrnia) per assumir una nova missió a Guadalajara. Ràpidament s’adona que la tasca que rep és molt més difícil del que podria haver imaginat. L’oficina d’antinarcòtics opera en un entorn on les autoritats són còmplices de l’estructura criminal, i el cap del Càrtel de Guadalajara fa tot el possible perquè el seu imperi no s’enfonsi.
De fet, aquest és un dels trets més característics de Narcos: México. A diferència de les primeres temporades -en què Pablo Escobar operava en un buit legal i declarava la guerra a l’estat colombià-, a Mèxic es ressalta la participació del govern mexicà en la construcció del negoci dels narcos i, per explicar-ho, la sèrie es remunta a les arrels del problema.
Durant els anys 80, els càrtels colombians dominaven el tràfic de drogues amb Pablo Escobar com a principal exportador. En aquest context, les terres mexicanes eren la via de pas per transportar la cocaïna procedent de Colòmbia als Estats Units. Però, a partir del 1980, a més de ser un dels principals països de trànsit, Mèxic es va convertir en el principal proveïdor de cànnabis i heroïna del món. Miguel Ángel Félix Gallardo va emprendre la tasca d’unificar tots els grups mexicans per conformar el Càrtel de Guadalajara, i es va convertir en líder d’aquesta organització -conegut com El Padrino- i el cap del narcotràfic en terres asteques.
El perill de ‘Narcos’
El 2016 Netflix va anunciar la producció d’una tercera i quarta temporada, però el setembre del 2017 es va posar en dubte la viabilitat de la sèrie després que Carlos Muñoz Portal -encarregat de trobar les localitzacions del drama criminal de Netflix- fos assassinat en una regió de Mèxic mentre buscava nous escenaris per a la quarta temporada. Pedro Pascal, que interpretava el personatge Javier Peña en les primeres temporades, informava a TMZ: “La sèrie no podrà seguir si no és segur, ja que hi ha vides en joc”.
Tot i així, es va continuar amb el rodatge de la nova temporada, que, en un principi, havia de seguir les trames de la sèrie original de Netflix en comptes de ser una temporada amb un càsting, una localització i un títol totalment diferents.
Guerra de drogues
El Càrtel de Guadalajara es va forjar fa 40 anys i després de la seva desintegració es va dividir el negoci en quatre grups: el Càrtel de Sinaloa, el Càrtel del Golfo, el Càrtel de Tijuana i el Càrtel de Juarez. Inicialment les organitzacions van delimitar els territoris i es van respectar els espais, però a la llarga es van acabar enfrontant, cosa que va crear un panorama de violència que a dia d’avui encara representa un dels grans reptes de la seguretat nacional del país i que ha deixat moltes morts al seu pas. Concretament, des que el 2006 es va desplegar l’exèrcit per combatre els càrtels, han mort més de 200.000 persones i 35.000 han desaparegut.
D’altra banda, els càrtels mexicans segueixen tenint un paper important en el negoci del narcotràfic. Segons explica el Washington Post, “el departament d’Estat dels Estats Units estima que gairebé el 90% del tràfic de cocaïna que arriba al país passa per una ruta que s’origina a Colòmbia i creua Mèxic”.
Així doncs, Narcos: México aporta llum a un problema actual i ho fa recuperant l’essència de la sèrie original de Netflix. Mitjançant un narrador omniscient i amb un toc de ficció, explica uns fets i uns horrors que van passar realment, i com diu Luna a la revista Time, la seva emissió és molt oportuna: “Hi ha una urgència per parar aquesta violència a Mèxic i és impossible entendre com les coses han acabat tan malament si no mirem el passat”.
