Lara Ricote: "Ser mig sorda és una de les coses més gracioses del món"

BarcelonaLa mexicana Lara Ricote és una de les humoristes internacionals que formen part del Cruïlla Comèdia, les jornades de stand-up que se celebren al parc del Fòrum en paral·lel al festival de música. Criada a Miami i actualment establerta a Amsterdam, aquesta monologuista nascuda el 1996 s'ha fet coneguda, entre altres coses, per parlar amb humor dels seus problemes d'audició.

En la seva presentació explica que és mexicana, veneçolana i nord-americana a parts iguals.

— Sí! I tinc passaport espanyol, perquè el meu avi, el pare del meu pare, era de Madrid. Van marxar a Veneçuela per la Guerra Civil i el meu pare va néixer allà. El meu pare és superveneçolà però de pares espanyols.

Com viu el fet de ser de molts llocs al mateix temps? És un tema del qual ha parlat en algun dels seus monòlegs.

— Sí, en el primer monòleg parlava molt de l'encreuament de les meves identitats, perquè en tinc diverses. Perquè també soc mig sorda, i soc llatinoamericana i soc dona, òbviament. També em vaig criar a Miami, Florida, on tothom és de tot arreu i mai em vaig sentir estranya. I ara visc als Països Baixos, a Amsterdam, on tothom també és de tot arreu. Tots som productes de la globalització, de les guerres, de la gent que va fugir a Llatinoamèrica i ha acabat tornant a Europa. Ens ha passat a molts: la família va marxar d'Europa a Llatinoamèrica i després van tractar d'anar als Estats Units. I quan estàs vivint als Estats Units i veus que pots viure a Europa perquè tens el passaport, dius: "per què haig de viure amb la por a les pistoles?", i venim cap a Europa.

Per què va triar Amsterdam?

— Vaig anar-hi per estudiar teoria política.

I com es passa d'estudiar polítiques a fer comèdia? Tenen punts de connexió els dos mons?

— Són molt compatibles! A mi el que més m'agradava de la teoria política era la deliberació, el discurs, i vaig començar a fer improvisació i a jugar amb les coses que semblaven serioses. Llavors tenia 20 anys i creia que era molt seriosa. La meva germana em va portar a una classe d'improvisació i vaig pensar, "si puc fer això i seguir estudiant, ho faré". Crec que a molts còmics de stand up els importa molt que la gent pensi que són intel·ligents i amb el temps t'adones que ser intel·ligent també té a veure amb prendre't les coses com un joc. Jugar amb la realitat, perquè si no, tot és molt horrible. Això ho vaig aprendre amb el clown, que és cap on ha evolucionat la meva comèdia.

Abans deia que una de les seves identitats és que és mig sorda. Per què va decidir parlar-ne en la seva comèdia?

— Perquè és molt graciós, és una de les coses més gracioses del món, sobretot quan ja ho has superat. La meva germana també és mig sorda, així que no vaig portar tot el pes jo, perquè jo era la segona a qui li passava. La meva sordesa va començar a tenir menys pes quan vaig començar a parlar-ne en la meva comèdia. A mi la sordesa m'ha fet una persona més resilient o més lleugera. Sé que la realitat és diferent del que jo escolto. No és que jo no hi senti, jo hi sento, però no entenc, tinc un problema de claredat. Utilitzo audiòfons perquè no sento els sons aguts i això fa que sempre estigui endevinant què està passant i és bastant divertit quan ho incorporo a l'espectacle. Amb el monòleg que faig ara li demano al públic que em digui paraules, lletres o coses que jo sé que em costen. Si soc jo la que ho està controlant, es converteix en una cosa molt divertida per a mi també. A més, la gent és molt maca intentant que m'arribi la paraula correcta.

Al festival d'Edimburg, al Fringe, li van atorgar el premi revelació de comèdia. Quin impacte ha tingut en la seva carrera?

— Em va canviar la vida, sobretot perquè jo no formo part de l'escena anglesa. El més bonic del premi és que d'alguna manera m'assegurava que la gent vindria a veure els meus xous i això em va donar permís per explorar les coses que a mi realment em semblen gracioses. Un es pot transformar en un humorista comercial molt ràpid, perquè vols que la gent vingui al teu espectacle, i acabes aigualint la teva veu. El premi em va permetre assumir més riscos i obrir-me al món del clown. Ara faig més el burro.

Ha deixat la ciència política aparcada?

— Al final, un mateix pot ser un acte polític. Fer comèdia sense ser un home blanc heterosexual és un acte polític. Jo noto que ho és, sobretot quan faig xousen què soc l'única dona, cosa que passa contínuament. Jo no parlo de coses polítiques específicament, però crec que les identitats, i com ens afecta els llocs d'on som, és una cosa política, i això sí que forma part de la meva obra.