Raquel Hervás: "Pateixo ansietat des dels 13 anys però no ho sabia"

BarcelonaRaquel Hervás (Barcelona, 1991) té un català esquitxat de frases fetes i de tant en tant es pregunta si és més correcte dir vivint o visquent. Tot i que segurament li resultaria més fàcil saltar al castellà per expressar-se, en cap moment cedeix a la temptació. "Em fa ràbia la gent que em critica pels errors que cometo en català. Val més parlar-lo malament que no parlar-lo, no?", diu la humorista. La seva perseverança amb la llengua és poc habitual en una Barcelona plena de castellanoparlants sense ganes d'expressar-se en català. Ella va néixer a Catalunya amb el castellà com a llengua materna i va aprendre el català a l'escola. Quan tenia 10 anys es va traslladar a viure a Caravaca de la Cruz (Múrcia) amb els pares, i els seus coneixements de l'idioma van quedar congelats.

El 2017 va tornar a Barcelona i va decidir recuperar el català. "Tenia el vocabulari d'una nena, així que vaig fer classes amb el Ferran Marquina, que em va ajudar molt", explica Hervás. Encara ara admet que li fa vergonya parlar en català en segons quins contextos –"sento que em falten eines", diu–, però treballar a TV3 l'ha animat a no desistir. Hervás s'encarrega de les xarxes socials, l'escalfament de públic i els mems de l'Està passant, col·labora en una secció a La fábrica de Rufián i al podcast de La Llama School. També volta pel país amb el seu espectacle de stand-up i el 8 de juliol actuarà al Festival Cruïlla.

Un accident que li va canviar la vida

A vegades Hervás es pregunta com hauria estat la seva vida si al seu pare, paleta de professió, no li hagués caigut una grua al damunt que el va deixar amb l'esquena trencada de dalt a baix i immobilitzat a casa. "Aquell accident ho va canviar tot: el lloc on vivíem i la manera com els meus pares entenien la feina. De sobte havíem marxat a Múrcia i tenia el meu pare cada dia a casa sense poder moure’s, enguixat de dalt a baix", recorda la còmica. Instal·lar-se a Caravaca de la Cruz la va empènyer cap a l'humor. "Quan vivia a Santa Coloma de Gramenet i anava a l'institut ho vaig passar molt malament. A Múrcia l’humor es va convertir en una eina per defensar-me. No volia passar per la mateixa experiència", explica Hervás.

Amb el temps, aquell escut de bromes gracioses que es posava per anar a l'escola es va convertir en una manera de guanyar-se la vida i de parlar de l'ansietat. "Pateixo ansietat des dels 13 anys però no ho sabia. Hi vaig posar nom quan vaig venir a viure a Barcelona, amb 25 anys. No podia sortir de casa, tenia atacs de pànic i suor freda. Vaig anar a la psicòloga i em va dir que tenia un trastorn d’ansietat generalitzada. Poder-hi posar nom va ser alliberador", explica. "Els mil·lennials som la generació que ha començat a parlar de l’ansietat i a dir que això que ens passa no és normal. Perquè no és normal anar-te'n al llit a les dotze i no adormir-te fins a les tres pensant que algun dia els teus pares moriran i tot serà caos i destrucció", explica. A Instagram té un compte fet de mems que exemplifiquen amb ironia què significa viure cada dia amb ansietat. També en parla dalt de l'escenari, perquè l'stand-up "no ajuda a superar un trauma però és catàrtic". Quan en baixa se sent "més lleugera, encara que el problema continuï".

Des de fa un temps, Hervás sent que professionalment es troba en un espai prometedor i que ara només es tracta de tirar endavant. No sempre ho ha tingut clar, sobretot en els seus inicis. "M’agrada molt escriure de forma humorística i sempre m’ha fet feliç fer gràcia als meus. Però durant molt de temps no em plantejava que l'humor pogués ser una sortida professional", admet. Viure en un poble petit de Múrcia la feia sentir "molt limitada" i, a més, li faltaven referents. "No és el mateix ser un home i veure homes fent monòlegs que ser una dona i veure només homes fent monòlegs. Aquesta idea que no hi havia oportunitats per a mi em va quedar al subconscient", diu. A l'hora de triar carrera primer va escollir administració i direcció d'empreses i després es va decantar per magisteri. Aquesta carrera fins i tot la va acabar, malgrat que encara no ha recollit el títol i, ara per ara, no s'imagina fent de mestra.

Contra l'auge de l'extrema dreta

Hervás va instal·lar-se a Barcelona amb l'esperança que fos "la ciutat de les oportunitats", i la vida a Catalunya li ha donat la raó. "Ara mateix estic fent el que més m’agrada del món, i poder dir això amb 30 anys em fa molt feliç. Sobretot perquè m’he passat tota la vida perduda i les decisions m'han arribat tard", diu. Tot i això, la humorista no renega dels seus anys a Caravaca de la Cruz i reconeix que, en certa manera, té arrels murcianes. Per això està "molt preocupada" per l'auge de l'extrema dreta a Múrcia i és crítica amb la resposta de tots els partits polítics.

"Soc una dona d'esquerres. Veig que Múrcia té una població envellida i tot està molt radicalitzat. El populisme cala molt, és fàcil vendre discurs sense cap mena de reflexió", lamenta Hervás, que també creu que part de la responsabilitat és de l'esquerra: "Des del seu punt autocrític i flagel·lador, els partits d'esquerres no han sabut acaparar aquesta massa descontenta que està fugint –subratlla–. No dic que Vox ho estigui fent bé, sinó que la gent d’esquerra no ho estem fent prou bé. Hauríem de fer un pas endavant i dir que se’ns està escapant tot de les mans".