Comèdia clàssica per desmuntar el mite de la superdona

BarcelonaL'exigència de compaginar vida familiar i professional i fer-ho tot bé és la base sobre la qual es construeix Supernormal, una comèdia d'aires clàssics i sense gaires experiments que Movistar+ estrena aquest divendres. La seva protagonista és la Patricia (Miren Ibarguren), una executiva d'un banc d'inversió i mare de tres fills que fa equilibris per arribar a tot i ser sempre la millor. La persecució de la perfecció de la Patricia la pateixen la seva secretària, la Marisol (Gracia Olayo); el seu sol·lícit marit, l'Alfonso (Diego Martin); els seus fills; la seva mare (Marta Fernández-Muro), i la seva germana (Bárbara Goenaga).

Darrere de la sèrie hi ha dues guionistes foguejades en el món de la comèdia espanyola, Olatz Arroyo (Allí abajo, El mejor verano de mi vida) i Marta Sánchez (Aída, Allí abajo). En un moment en què el gènere en la seva versió més pura ha perdut terreny davant d'híbrids com la dramèdia, les dues creadores reivindiquen la sitcom més clàssica. "Nosaltres volíem fer comèdia, que és d'on venim i on ens desenvolupem bé. Volem que la gent rigui, no busquem res més que l'espectador passi una bona estona", explica a l'ARA Marta Sánchez, que assegura que l'humor és un vehicle amable per explicar moltes coses. Olatz Arroyo confessa que els agrada la "comèdia clàssica" i que troba a faltar històries que explotin totes les seves possibilitats còmiques.

El director de la sèrie és Emilio Martínez-Lázaro, un altre dels noms destacats de la comèdia espanyola i responsable d'Ocho apellidos vascos i la seva continuació, Ocho apellidos catalanes. El cineasta assegura que del guió li va agradar que plantegés "una història realista, allunyada dels arguments habituals de les sèries que, amb tanta freqüència, voregen l'extravagància argumental".

Fites inabastables

Supernormal vol desmuntar el mite de la superdona que pot amb tot. "Qualsevol dona percep que l'ideal que se li exigeix és impossible i que s'allunya molt de les dones reals que som i veiem pel carrer", remarca Sánchez. La Patricia treballa en un sector eminentment masculí, el de la banca, i viu sempre alerta que cap home més jove i amb menys experiència però amb més privilegis li passi al davant laboralment. La seva nèmesi és el Mauro (Peter Vives), atractiu, brillant, simpàtic i ambiciós. Olatz Arroyo confessa que van escollir el món de la banca com a escenari perquè és un sector que coneix de primer mà, ja que hi va treballar diversos anys com a secretària d'un banc d'inversió. "És un món que dona molt de joc, tant còmic com dramàtic. La sèrie ens semblava una oportunitat per barrejar l'exigència de ser mare i professional amb la de la banca, els resultats, els diners i el capital", argumenta Arroyo.

Sánchez explica que la Patricia no és ni un símbol ni un model i que la sèrie tracta de la seva història sense voler generalitzar ni establir càtedra sobre com les dones en el seu conjunt viuen la conciliació. "Sempre es generalitza molt i a vegades ens preguntaven «Què n'opinaria d'això una dona?». Bé, depèn de quina dona, cada una és diferent. La Patricia ha patit molt per arribar on és i ho fa tan bé com pot", remarca la guionista, que diu que en cap moment volen plantejar que totes les dones que són caps de les seves empreses siguin com la protagonista de la sèrie. A la feina la Patricia és implacable però a casa és capaç de ser la persona més tendra del món amb els seus fills. "Volíem fer un personatge real. Les dones som molt diverses, molt complexes i tenim moltes capes. Som multidimensionals i la Patricia també ho és", defensa Arroyo, que remarca que tant ella com Sánchez són feministes: "I vulguis o no escrius d'una determinada manera".