Els col·laboradors necessaris de Vox

Els mitjans de la dretíssima sovint marquen alguna distància amb Vox per quedar bé davant del seu lector més centrat, però en el fons els fan el joc cada dos per tres. Mirem aquests dos titulars sobre la mateixa peça: “El PSOE s’uneix a Bildu i el PNB perquè els joves bascos de 14 i 15 anys no estudiïn ETA” (portada de l'Abc) i “El PSOE blanqueja ETA: vota amb Bildu i el PNB per ocultar els crims etarres a les escoles basques” (Libertad digital). Els articles fan referència a una proposició no de llei presentada per la formació ultra en què demanava incorporar per llei al currículum educatiu un seguit de continguts relacionats amb ETA. Naturalment, ho plantejava des d’un maniqueisme sideral que potser afarta alguna consciència, però que com a eina de coneixement sobre la història resulta bastant depauperada.

El que compta és el mecanisme mediàtic que ha operat aquí. Un partit a qui l’aritmètica condemna a la impotència presenta un text en uns termes que la majoria de govern no pot acceptar. Com que no rep el seu suport, acusa els altres d’anar en contra de la seva proposta, la qual cosa és d’una lògica prima com un tranchette, i igual de greixosa. Si Vox realment esperava el seu suport, hauria d’haver negociat uns termes de consens. Però l’únic que volia era estimbar el text contra les roques per poder acudir als col·laboradors necessaris dels mitjans de la caverna perquè publiquin titulars manipuladors. No s’ha votat amagar ETA, no s’ha votat no estudiar-la: s’ha votat no fer-ho tal com ho plantejava la tropa d’Abascal. Una tropa, per cert, que s’escandalitzava sonorament quan s’introduïen valors en els temaris educatius i els feia exclamar “Adoctrinament!” si, per exemple, es parlava de respecte al diferent, de sexualitats no normatives o d'aquell caprici filocomunista d’intentar que el planeta no foti un pet com un aglà.