Del cofundador d’Intel a un ‘hacker’ llegendari: les tecnonecrològiques del 2023
Com és tradició, repassem algunes de les morts de l'any que hem deixat enrere per recuperar personatges rellevants tot i no ser, generalment, coneguts pel gran públic
BarcelonaAquesta és una selecció de les figures destacades de l'àmbit de la tecnologia que ens han deixat el 2023 i que abracen múltiples disciplines.
Katie Cotton (1965)
La imatge d’Apple que els mitjans transmeten al públic ha estat marcada i controlada durant divuit anys per Katie Cotton, vicepresidenta de comunicació corporativa de l’empresa. S’hi va incorporar el 1996, poc després del retorn de Steve Jobs. L’estratègia de Cotton, admirada i imitada per tota la indústria tecnològica, combinava l’amabilitat de cara als periodistes amb una gestió estricta dels secrets industrials i comercials. Aquest control ferri es va fer especialment evident en la seva protecció de la figura de Jobs durant la malaltia que va portar-lo a la tomba l’any 2011.
Gordon Moore (1929)
Després de passar per Shockley i Fairchild, Moore i el seu col·lega Robert Noyce van fundar l’any 1968 Intel, l’empresa de semiconductors que tres anys més tard llançava al mercat el 4004, el primer microprocessador comercial de propòsit general. Aquell xip va donar lloc al naixement de la informàtica personal. A banda de crear una de les empreses líders de la indústria digital, Moore ha passat a la història precisament per haver pronosticat, a mitjans dels anys 70, que la potència de computació disponible pel mateix preu es duplicaria cada dos anys. Com a prova d’aquesta llei de Moore, el 4004 contenia 2.300 transistors, mentre que els actuals xips d’Intel en tenen 1.200 milions al mateix espai.
John Goodenough (1922)
Sense les aportacions de Goodenough no portaríem tots un telèfon a la butxaca ni la indústria de l’automoció estaria ara abandonant els motors de combustió en favor dels elèctrics. Aquest científic de materials va rebre l’any 2019 el premi Nobel de química –conjuntament amb el britànic Whittingham i el japonès Yoshino– per haver identificat i desenvolupat les bateries recarregables de ions de liti com a mitjà per emmagatzemar energia viable comercialment. Amb 97 anys, Goodenough es va convertir en el guardonat de més edat.
Dennis Austin (1947)
El procediment estàndard per transmetre arguments a l’audiència en entorns corporatius han estat successivament les projeccions de transparències, diapositives i pantalles d’ordinador. I, en aquest últim format, a partir del 1987 l’eina dominant ha estat el PowerPoint. L’enginyer Dennis Austin va desenvolupar l’aplicació a l’empresa Forethought, inicialment per als ordinadors Macintosh d’Apple, i va continuar sent-ne el responsable quan Microsoft la va comprar per poder-ne disposar d’una versió per a Windows que l’ha fet omnipresent.
Abraham Lempel (1936) / Jacob Ziv (1931)
El 2023 han traspassat, amb poc més d’un mes de diferència, els dos enginyers informàtics israelians que van treballar conjuntament en la teoria de la compressió de dades sense pèrdua, que permet reduir la mida dels fitxers abans d’emmagatzemar-los o transmetre’ls, garantint la recuperació posterior de tota la informació. Lempel i Ziv van desenvolupar la família LZ d’algorismes, que s’aplica en formats comprimits d’imatge com el GIF, el TIFF i el PNG.
Jean-François Fogel (1947) / Mario Tascón (1962)
Un altre emparellament luctuós, en aquest cas de periodistes. Tant Fogel com Tascón van pilotar les respectives transformacions digitals dels mitjans de comunicació on van treballar: el primer al diari Le Monde i a la TV pública francesa; i el segon a El Mundo i a El País, protagonitzant la rivalitat digital entre els dos grans diaris estatals. Fogel va publicar al 2005 el llibre La prensa sin Gutenberg i al 2009 ja tenia clar que el telèfon mòbil revolucionaria l’accés a la informació. Des de l’empresa Prodigioso Volcán, Tascón assessorava en digitalització nombrosos mitjans de l’Amèrica Llatina.
Virginia Norwood (1927)
Aquesta física i enginyera va crear per a Hughes Aircraft el sistema que permet captar imatges detallades del nostre planeta des d’un satèl·lit en òrbita, i que va ser usat per primera vegada en el programa Landsat de la NASA. La seva aportació es va centrar en el disseny del primer escàner multiespectral per a satèl·lits, que permetia observar també la qualitat de l’aigua, l’estat de les collites i la humitat del terreny, a més de treballar en altres projectes aeroespacials, com el transmissor de microones amb què el Surveyor 1 va enviar dades i imatges a la Terra.
Kevin Mitnick (1963)
Mitnick va ser molt popular per les seves intrusions informàtiques en empreses, universitats i organismes públics, la primera d’elles amb només 16 anys a la xarxa de Digital Equipment Corporation, i quatre anys després, al sistema de bústies de veu de l’operadora Pacific Bell. Per totes aquestes fites va ser l'objectiu de les autoritats i va passar cinc anys a la presó, que el van convertir en ídol i protagonista de campanyes populars per alliberar-lo. Com molts altres furoners (hackers), va acabar creant la seva empresa de ciberseguretat i assessorant empreses per protegir-les d’atacs com els seus.
Charles Bateman (1932)
Probablement aquest enginyer canadenc ha salvat més vides que qualsevol altra persona en la història de l’aviació. A finals dels anys 60 del segle passat, des de l’empresa Honeywell, Bateman va crear el Sistema d’Avís de Proximitat a Terra (GPWS), que avisa els pilots en cas que l’avió s’acosti massa al sòl o a un obstacle i els dona temps per corregir la trajectòria i evitar un accident fatal. El GPWS original té molt de mèrit perquè és anterior al GPS, però l’any 1996, també sota la direcció de Bateman, va sortir l’EGPWS, que ja incorporava les dades d’ubicació via satèl·lit.
Luiz Barroso (1964)
La capacitat extraordinària de Google per posar la informació –i els anuncis– del món a l’abast dels internautes és fruit de l’eficiència dels seus centres de dades, les enormes naus industrials plenes de servidors que l’empresa té repartides pel planeta. Aquesta eficiència es deu a un disseny que fa que tots els aparells es comportin com un de sol, millorant-ne el rendiment i la fiabilitat. El creador d’aquesta arquitectura és l’enginyer brasiler Luiz André Barroso, conegut també per no separar-se mai de la guitarra amb què va gravar l’àlbum Before Bossa, publicat aquest mateix any.
Altres personatges de la tecnologia que ens han deixat el 2023:
Art McNally (1925), pare de la repetició de la jugada en vídeo, precursor de l’actual VAR.
Sim Wong Hoo (1955), fundador de Creative Technologies, fabricant de les targetes Sound Blaster que van dotar els ordinadors personals de so de qualitat.
Chihiro Kanagawa (1926), president de Shin-Etsu Chemical, el principal fabricant mundial d’oblees de silici, el material base dels xips semiconductors.