El dimarts, després de La revuelta, Marc Giró està triomfant a La1 de TVE amb el seu Late Xou. La setmana passada, la direcció de la televisió pública el va elevar de la segona cadena a la primera. I l’èxit d’audiència va posar en alerta els mitjans que veuen, en cada decisió de programació, una conspiració política promoguda pel govern espanyol. Aquesta setmana, Giró reapareixia agraint la confiança. Però també recuperava alguns titulars que van interpretar la seva estrena com una nova estratègia socialista. Giró va destacar la notícia del pseudodiari d’Eduardo Inda, Ok Diario, que anunciava: "La TVE sanchista recrudece su ofensiva contra El Hormiguero fichando a Marc Giró tras La revuelta". El presentador aprofundia en la informació, on atribuïen al canvi una premeditació ideològica, assegurant que “Marc Giró es conocido por su ideología de izquierdas, de la que presume en cada uno de sus programas, por lo que tiene lógica que la televisión sanchista le haya querido ascender”.
Giró, amb la seva teatralitat habitual, va posar en dubte els supòsits de la notícia i va desafiar el redactor de informació: “Creo que usted, caballero, debería informarse un poquito más”. I va assegurar que “yo, de izquierdas, izquierdas... de izquierdas, izquierdas, no sé si soy exactamente…” i, amb el seu sarcasme habitual, va aportar proves i detalls de la seva vida privada que contradeien els principis més elementals de la gent d’esquerres. Giró va mostrar la fotografia dels seus gossos, dos schnauzers moníssims, deixant clar que no els va adoptar en cap protectora sinó que els va comprar quan eren cadells per una bona picossada. Va admetre que no reciclava les escombraries i que fins i tot llençava al contenidor de l’orgànic els electrodomèstics espatllats. Va explicar que les bombetes les comprava a Amazon, i que si hagués fet l’esforç d’anar a la botiga del barri a comprar-ne, hauria agafat el cotxe, que va amb dièsel. També va aportar la fotografia d’ell, elegantíssim, muntant el seu estimat cavall. Va mostrar també les entrevistes que li havien fet a La Razón i l’ABC i fins i tot va ensenyar un exemplar de la revista Forbes espanyola d’on ha sigut imatge de portada. “¿A ustedes les parece que alguien de izquierdas puede ser portada de la revista Forbes?”. Va assegurar que l’única persona racialitzada amb la qual tenia contacte era la senyora que li neteja la casa, a qui va presentar. La dona no semblava gens satisfeta amb les seves condicions laborals. Va lamentar que no tingués contracte ni assegurança i que li pagava en B. I quan semblava que ja ho havia dit tot i arrencava el programa, Giró va afegir una cua: “De izquierdas, izquierdas, no sé si seré. ¡Lo que sí soy, es antifascista!” va rematar.
Giró, amb aquell monòleg hiperbòlic, desmuntava les caricatures que serveixen per assenyalar persones, fent èmfasi en la hipocresia de la dreta més rància. Però, sobretot, tornava la clatellada, apuntant a la ideologia d’extrema dreta i els mitjans ultraconservadors que viuen d’aquests titulars que redueixen les persones a simples artefactes polítics.
