CiU aprova la llei de la Corporació només amb el PP
La nova llei de la CCMA ha superat el tràmit parlamentari amb el suport de CiU i el PP. El PSC, ERC i ICV s'hi oposen perquè consideren que posa en risc el model públic dels mitjans audiovisuals.
BARCELONA.El Parlament va donar llum verda ahir a la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) després d'un tens debat entre el Govern i els grups de l'oposició, que consideren que és lesiva per al futur del sistema públic de mitjans de comunicació en català. La norma va rebre el suport de CiU i el PP, mentre que el PSC, ERC, ICV i el grup mixt van votar-hi en contra.
Fins poc abans de fer-se la negociació hi va haver contactes entre CiU i ERC per mirar d'arribar a un acord. Els republicans, que ja havien presentat una esmena als pressupostos per destinar 25 milions d'euros a la CCMA que va ser desestimada, també van demanar que se suprimís del text la retirada de publicitat de Catalunya Ràdio, però finalment no hi va haver acord. Els republicans van atribuir la negativa de CiU a retirar aquest apartat no tant al PP com a "interessos de grups privats". Les converses les van dur a terme fins a l'últim minut l'alcalde convergent de Figueres, Santi Vila, i el diputat republicà Carmel Mòdol.
La llei òmnibus de l'audiovisual que es va aprovar, a més de modificar la llei de la CCMA, també reforma la del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). El text redueix de deu a sis els membres del CAC i de dotze a sis els del consell de govern de la CCMA, la qual cosa comportarà que només CiU, PSC i PP disposin de representants en els òrgans de direcció, on la resta de grups no estaran representats. La disminució de la pluralitat política en els òrgans directius de la CCMA i del CAC respecte a la seva composició actual, realitzada amb el pretext d'afavorir l'austeritat, també va ser molt criticada per part dels grups de l'oposició. Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que els sis membres del consell de govern de la CCMA seran tres de CiU, dos del PSC i un del PP. També es crearà una vicepresidència, que CiU va oferir al PSC a canvi del seu suport, però segons font socialistes, ho van rebutjar.
El punt més polèmic va ser el que afecta el model de finançament dels mitjans, sobretot pel fet que la llei inclogui "la reducció progressiva de la publicitat" a Catalunya Ràdio, cosa que l'oposició interpreta com un intent de debilitar econòmicament les emissores públiques per potenciar les privades.
Santi Vila va explicar que tenia un sentiment "agredolç" perquè ell volia que el text comptés amb un ampli consens i no ha estat així. Furgant en les contradiccions del PSC, va lamentar que ara parlin de la "joia de la corona" i abans critiquessin la "crosta nacionalista", com va fer el diputat Joan Ferran. Aquest diputat va explicar que per al seu partit "els mitjans públics són alguna cosa més que un negoci o un bé mercantil", i va assegurar que CiU ha "enganyat" el seu partit perquè a l'acord d'investidura es preveia que aquesta matèria havia de ser consensuada. Per part d'ICV-EUiA, Dolors Camats va assegurar que el text és "una autèntica contrareforma que enterra deu anys de pactes transversals". Des d'ERC, Carmel Mòdol va advertir que amb aquesta nova normativa "els mitjans públics poden anar directament a l'infern", si bé ha expressat un compromís: "Que aquesta llei tingui una vida curta, perquè, si tenim una majoria suficient, l'anul·larem".
