Cinquanta mil persones o una arma

Cinquanta mil immigrants són cinquanta mil històries personals colpidores però també són cinquanta mil bales: la munició amb la qual disparar en el pim-pam-pum polític de qui té quatre parets, un sostre i una poltrona assegurada. El president autonòmic de les Canàries, Fernando Clavijo, pertany a Coalició Canària (CC) i considera que tant el PSOE des del govern de l’Estat com el PP l’han deixat a l’estacada i, per tant, són còmplices d’aquest drama migratori. Jo ja no espero que es posi la baula més feble –les cinquanta mil ànimes sense recer– en el lloc central del relat, però si la cosa ha d’anar de l’enèsim “i tu més”, com a mínim caldria exigir als mitjans que consignin qui rep les bastonades verbals de Clavijo. La majoria són justos i recullen que les invectives van a banda i banda de l’arc parlamentari. Però n’hi ha que mantenen la mirada bòrnia i només titulen per una part mentre amaguen l’altra. I això passa a l’esquerra (“Clavijo carrega contra el seu soci de govern, el PP, per «bloquejar» amb «excuses» el repartiment de menors migrants”, escriuen a Eldiario.es) i també a la dreta, però en sentit previsiblement contrari, i així La Razón cita el president illenc per dir: “El govern ha deixat sola les Canàries”. El cas més exagerat és el d’OK Diario. Allà recullen les queixes del líder de CC amb el PP, però el renyen per fer-ho i li pengen la llufa de jugar a la desestabilització institucional, quan titulen que “Clavijo tensa el govern de les Canàries: acusa el PP de bloquejar el repartiment de menes”.

Una portada d’aquesta setmana de l’Abc mostrava un grup d’immigrants acabats d’arribar mentre esperaven ser atesos per la Creu Roja. Era una imatge d’estètica potent, inundada pel vermell de les mantes que els abrigaven i el negre de les seves pells. Però, més enllà de l’efecte gràfic, aquelles persones esperen solucions, no pas un intercanvi de dards polítics i mediàtics.