“Cine? Em conformo amb parlar als fills sempre en català”

L’Anna i les seves filles, pràcticament preadolescents, han decidit anar al cinema a veure Wonder Woman 1984, un dels pocs blockbusters disponibles a les sales en aquests dies de cartellera a mig gas a causa del coronavirus. La pel·lícula la veuran en castellà perquè és l’idioma en què l’ofereixen al Cinema Bosque, que és la sala que trien habitualment perquè els queda a prop de casa. També és cert que si la volguessin veure en català la seva aventura es convertiria en una missió impossible: a tot Catalunya no s’ha estrenat cap còpia doblada o subtitulada en català. “Em conformo amb parlar-los sempre en català, sempre en català”, diu l’Anna.  

Fent un repàs a la cartellera, resulta evident que els pares que volen que els seus fills consumeixin pel·lícules en català han de fer un sobreesforç que inclou un tetris per quadrar pel·lícula, horari i sala. “La veritat és que costa moltíssim trobar continguts en català”, assegura l’Anna, que remarca que ella és de l’Empordà i a casa es parla en català. Reconeix que l’oferta en la seva llengua materna és pràcticament inexistent pel que fa a l’entreteniment audiovisual domèstic. “Hi ha TV3 i poca cosa més. Jo ho dono per perdut, és una mica trist però és el que hi ha”, diu amb resignació.

Durant les setmanes de vacances de Nadal, que és quan els nens tenen més possibilitats d’anar al cine, la cartellera incentivava especialment el consum de pel·lícules en català. L’oferta a la qual van tenir accés els més petits durant l’última setmana de desembre era de dos títols: Els croods: una nova era i El cavaller del drac. A Barcelona, la primera la feien en català en quatre cinemes, alguns dels quals també la programaven en castellà amb més varietat d’horaris. Per exemple, als cines del centre comercial Arenas només es podia veure en català en una sessió, la de les 15.30 h, mentre que en castellà es podia triar entre les 16.00 h i les 18.00 h. La situació amb El cavaller del drac encara era pitjor: només estava disponible en català a un cinema, el Girona, que la va programar dissabte, dimecres i dijous a les 16.00 h. Altres pel·lícules infantils estrenades durant les festes de Nadal, com ara Mi amigo Pony o Trolls 2: Gira mundial, només estaven disponibles en castellà.

Al gener, l’oferta en català s’ha ampliat amb l’estrena d’Els elfkins i Fritzi: un conte revolucionari. De nou, a Barcelona, les dues pel·lícules formen part de la programació del Cinema Girona (Fritzi també es pot veure al Verdi, al Maldà i al Zumzeig). Amb aquestes minses possibilitats, els pares que volen que els seus fills tinguin accés a cultura en català han de deixar de banda la practicitat i fer una tria conscient, encara que això impliqui un desplaçament més llarg. 

Els croods 2: una nova era, però en castellà, és la pel·lícula que precisament han triat per veure el Melqui Calzado i les seves filles. “Ens era indiferent venir a veure la pel·lícula en un idioma o un altre. No és un tema que ens preocupi perquè a casa els parlem tots dos i triem més pel títol, sobretot quan anem amb els nens”, explica el Melqui, que remarca que l’elecció la fan per comoditat. És el mateix que fa que a casa utilitzin plataformes de streaming quan les seves filles volen veure dibuixos animats. “A casa no consumeixen gaires continguts en català per la poca disponibilitat que hi ha. Fem servir plataformes, com Disney, perquè tenen molts continguts i molta varietat, però és cert que no hi ha oferta en català”, reconeix.

I l’anglès què?

El Melqui admet que si uns pares volen entreteniment familiar en català han de fer un esforç perquè tenen molt poques opcions. “Entenc que darrere [de la poca oferta] hi ha una qüestió econòmica. Segurament traduir totes les pel·lícules al català deu costar diners i la rendibilitat que té se m’escapa. Avui, com a pare, crec que hi ha poca disponibilitat de continguts”, explica. Mentre molts pares veuen amb preocupació el desequilibri entre continguts en català i castellà , el Melqui assenyala que per a ell seria més important que els seus fills poguessis accedir a productes en anglès. “Tenim cosins que són d’altres països d’Europa i allà tots els continguts són en anglès, al cinema i a la televisió, i, esclar, tenen un nivell que no té res a veure amb el que tenim aquí. Crec que això seria un plus per a l’educació dels nostres nens”, argumenta. 

L’actitud d’acceptació resignada també es detecta en Jordi Albert, un altre pare que porta el seu fill a veure Els croods 2: una nova era. Com en els altres dos casos, l’elecció s’ha fet per proximitat, no per l’idioma, que assegura que li és indiferent. “Venim aquí perquè vivim al costat i si la fessin en català la veuríem. És molt difícil tenir accés a continguts en català. Si hi hagués més opcions hi aniríem més, ¿per què no?”, diu. El Jordi reconeix que, tot i que per a la família no és prioritari que el seu fill vegi dibuixos en català i que s’adapten al que hi ha, normalment es troben que les pel·lícules són en castellà. “És una bona opció tenir la possibilitat de català i castellà, però aquí cada vegada hi ha menys català”. 

¿Si el seu cinema habitual oferís les pel·lícules en català hi anirien? El Jordi no dubta: “Si avui haguéssim vingut i la pel·lícula fos en català, la veuríem en català”.