Cinc trucs tecnològics poc coneguts per a aquest estiu

BarcelonaUna tria heterogènia d’eines i recursos especialment útils a l’estiu però també vàlids la resta de l’any.

Les autofotos, individuals o en grup, són un clàssic de les vacances, i sense accessoris com un comandament a distància cal disposar d’un suport per al telèfon i fer servir el temporitzador. Per a les selfies estirant el braç amb l’aparell a la mà, les principals marques de mòbils Android ofereixen un truc relativament poc conegut: activar a l’aplicació de càmera la funció de disparar amb la veu, dient una paraula clau com "patata" o "foto" o bé picant de mans. Però jo trobo insuperable una opció que els telèfons de Samsung porten activada de fàbrica: mostrar-li a la càmera el palmell de la mà d’alguna de les persones que hi ha a l’enquadrament. Al detectar-lo, el telèfon inicia un breu compte enrere per donar-nos temps d'amagar la mà abans de disparar automàticament. Només té un inconvenient: si la resta de persones no saben de què va, és probable que vulguin imitar-nos i a la foto acabin sortint amb la mà oberta tots menys el propietari del mòbil.

Mentre no fem servir el mòbil, podem dedicar la potència de processament de l’aparell a projectes de recerca mèdica. L’aplicació DreamLab de la Fundació Vodafone, disponible per a mòbils Android i iPhone, permet contribuir de manera anònima a un supercomputador virtual distribuït que institucions com l’Imperial College de Londres fan servir per investigar remeis contra el càncer i el covid-19. Un cop instal·lada, s’activa automàticament quan el telèfon està endollat i inactiu, va descarregant microproblemes per resoldre i retornant els resultats al servidor. Els abonats a Vodafone poden fer-la servir sense restriccions perquè no se’ls comptabilitza el consum de dades. Els d’altres companyies poden limitar el funcionament de DreamLab a la disponibilitat de cobertura wifi o bé establir un topall mensual de consum de dades mòbils.

L’accés als serveis digitals amb un navegador web com Brave, que facilita blocar els codis de rastreig incrustats a les pàgines, és el pitjor malson de les empreses proveïdores d’aquests serveis, que tenen una gran voracitat xucladora de dades personals. D’aquí que insisteixin tant en el fet que descarreguem i instal·lem la seva aplicació. Les versions més recents del sistema iOS d’Apple inclouen la funció App Tracking Transparency, que obliga els desenvolupadors a demanar-nos permís per rastrejar-nos. En canvi, els usuaris d’Android encara han de buscar una eina equivalent. La solució més radical és instal·lar el navegador web DuckDuckGo: encara que no el fem servir per navegar, a la configuració es pot activar la funció App Tracking Protection, que bloca gairebé tots els intents de rastreig que facin les aplicacions que tenim instal·lades. I no són pocs: en els set últims dies, 37 dels títols que tinc al meu telèfon han provat de rastrejar-me 51.252 vegades. Gràcies a DuckDuckGo, sense aconseguir-ho.

Les llistes enganxades amb un imant a la porta de la nevera van desaparèixer fa anys en favor del mòbil, però les llars on la intendència és compartida entre diversos membres necessiten un sistema per saber en tot moment què cal comprar, on fer-ho i si algú altre ja ho ha fet abans. La solució són les aplicacions mòbils de llistes compartides, que tots els implicats s’instal·len als seus telèfons (iPhone i Android) i connecten a un compte comú d’usuari per accedir en temps real a la versió més recent de la relació de productes que calen al rebost i anar marcant els que acabem de comprar.

N’hi ha de molt sofisticades, però a casa fa anys que confiem en OurGroceries, que tot i ser de franc (es poden pagar 23 € per desactivar per sempre els anuncis) permet afegir productes sobre la marxa, agrupar-los per establiments (això a la carnisseria, allò al supermercat, allò altre a la ferreteria), indicar quantitats, afegir comentaris i, per als addictes a les marques, afegir la fotografia i el codi de barres de cada article perquè no hi hagi confusions. Fins i tot inclou aplicacions per a rellotge (Apple Watch i WearOS) per no haver ni de treure el telèfon de la butxaca.

Per poc que sapigueu com endollar el mòbil o l’ordinador a un equip de so o uns altaveus Bluetooth, és molt probable que us encolomin la responsabilitat d’amenitzar musicalment alguna vetllada d’estiu. Si només es tracta de posar cançons de fons, us en podeu sortir triant alguna llista de reproducció genèrica del vostre servei habitual de música a la carta. Però la cosa canvia quan es tracta de punxar perquè la gent balli: perquè la festa no decaigui cal un coneixement profund del repertori i estar contínuament pendent de la reacció dels assistents. O bé fer prèviament una selecció àmplia de cançons que puguin agradar als més animats, agrupar-les en una llista de reproducció de Spotify, obrir-la amb el servei Sort Your Music de la mateixa plataforma i demanar-li que endreci les cançons en ordre creixent o decreixent d’un o més dels atributs sonors que preveu: el tempo (en bpm, batecs per minut), la popularitat, l’energia, la durada i la ballabilitat, entre d'altres. Conservant la llista de reproducció original, en farà un duplicat que respongui als criteris aplicats i us permetrà despreocupar-vos i participar en la festa com tothom... Si més no fins que aparegui el pesat que tots els DJ coneixem i que, tant sí com no, reclama que li poseu aquella cançó que tant li agrada i que ni vosaltres ni l’algoritme havíeu previst.