Els cinc fenòmens televisius del 2020

BarcelonaEl 2020 ha sigut un any d'alt consum televisiu, tant de cadenes en obert com de plataformes. Segons la consultora Barlovento, el temps que un espectador ha dedicat a la televisió aquest any ha sigut de 240 minuts al dia, una xifra que suposa un augment de 18 minuts respecte al 2019. El consum televisiu va arribar al seu pic durant el mes d'abril, en ple confinament total, quan es va registrar una mitjana de 303 minuts per persona al dia. En un any en què la televisió s'ha convertit en una de les grans distraccions contra el tancament, recordem alguns dels programes i espais que s'han convertit en fenòmens.

La isla de las tentaciones

Mediaset torna a encertar-la amb els realities

realitiesHan passat tantes coses aquest any que gairebé ni recordàvem que el vam començar, televisivament parlant, amb el crit d'"Estefaníííaaaaa!" que va popularitzar Christofer, un dels concursants d'aquest reality especialitzat en infidelitats i marro sentimental. Aquest 2020 no només se n'ha estrenat el format, sinó que hi ha hagut temps de fer-ne una segona temporada, una entrega en què Mónica Naranjo va ser substituïda per Sandra Barneda com a presentadora. Més enllà dels mems i les converses tuiteres, l'èxit del reality es pot constatar en les seves dades d'audiència a escala estatal: la primera edició, estrenada al gener, va tenir una quota mitjana del 24,1% i 3.026.000 espectadors, mentre que la segona, que va arrencar al setembre, va obtenir un share mitjà del 22,3% i 2.875.000 espectadors. La isla de la tentaciones ha format amb Supervivientes el duet de realities imbatibles de Telecinco.

Crims

La crònica negra que genera addicció

Quan TV3 va estrenar la versió televisiva de Crims, una sèrie de no-ficció sobre algunes de les històries criminals més destacades de Catalunya, ho feia tenint el coixí de l'èxit dels podcasts de Catalunya Ràdio, un petit fenomen de culte. Posar imatge als casos narrats per Carles Porta ha resultat ser un dels grans encerts de TV3, que amb aquesta sèrie de true crime ha aconseguit connectar amb una generació afamada d'aquestes històries que acostuma a consumir-les a través de plataformes.

Abans de l'emissió del seu episodi final –una reflexió amb experts sobre els motius que poden portar algú a matar–, Crims va obtenir una audiència mitjana de 483.000 espectadors i un 20% de quota de pantalla, i es va convertir en un dels programes de la web de TV3 més vistos a la carta, amb més d’un milió de reproduccions. A l'espera de saber si hi haurà segona temporada, Porta va estrenar aquest octubre el seu nou podcast, centrat en el segrest de Maria Àngels Feliu.

ARANWS20200203_0020La crònica negra entra a TV3 de la mà de Carles Porta i ‘Crims’

Mujer

La confirmació del poder de les telenovel·les turques

Que els drames turcs eren una de les grans apostes de Mediaset i Atresmedia feia temps que ho sabíem. Fins ara, però, tots dos grups les havien relegat als seus canals secundaris (i pretesament femenins) i a l'horari de sobretaula. Això va canviar quan aquest atípic estiu Antena 3 va estrenar en horari de màxima audiència Mujer, una telenovel·la turca sobre una jove vídua que en la seva infància va ser abandonada per la mare i que en l'actualitat viu en un barri pobre en companyia dels seus dos fills. Tot i que a Catalunya no va tenir el mateix èxit que al conjunt de l'Estat, Mujer va ser durant els mesos de juliol i agost un dels grans temes de conversa dels espectadors espanyols.

Per aprofitar la tirada de la sèrie, Antena 3 va decidir dividir cada capítol en dos –el metratge original de cadascun pot superar les dues hores– i així duplicar el temps que podia tenir la sèrie en la seva programació. La primera temporada, que es va acabar el 16 de novembre després de 41 emissions, va tenir una audiència mitjana de 15,8% de share i 1,7 milions d'espectadors. Actualment, sis mesos després de la seva estrena, Antena 3 segueix emetent Mujer i en prepara el relleu amb Mi hija, que debuta avui a la programació de la cadena.

ARANWS20200916_0127'Mujer', l’èxit que punxa a Catalunya

La mort de Guillem

Una pel·lícula necessària per fer justícia

El 2 d'octubre TV3, À punt i IB3 estrenaven simultàniament la pel·lícula La mort de Guillem, la cinta amb la qual Carlos Marques-Marcet fa justícia a Guillem Agulló, un noi valencià de 18 anys, militant de l'esquerra independentista, assassinat per una banda de neonazis. Les dades d'audiència van demostrar l'interès per la figura d'Agulló als Països Catalans: en el cas de TV3, La mort de Guillem va aconseguir congregar 430.000 espectadors de mitjana i un 17,6% de quota de pantalla, mentre que a À Punt la pel·lícula va aconseguir 201.000 espectadors i un 10,9% de share que quasi quadruplica la mitjana del canal. A les Balears, IB3 va aconseguir 15.000 espectadors i un 4,4% de seguiment, en línia amb la seva mitjana.

Mask singer

Unicorns cantaires i altres bèsties

Una idea esbojarrada –famosos cantant sota disfresses estrafolàries– que va néixer a Corea del Sud i que es va confirmar com a èxit als Estats Units. Mask singer es va estrenar a Espanya amb el repte de superar la pressió de ser el gran èxit de la temporada. I, sorprenentment per a alguns, ho ha aconseguit, tot i que la premissa inicial no convidés gaire a veure el programa. Pel plató del concurs hi han passat famosos i celebrities de tota mena i condició: des de Toni Cantó a Pepe Navarro o Paz Vega, guanyadora d'aquesta primera edició. El programa va tancar temporada el 23 de desembre amb una gala final que va obtenir un 25,9% de quota de pantalla a tot l'Estat i més de tres milions d'espectadors. A Catalunya també va funcionar: va ser el programa més vist del prime time –va superar Pop up xef– amb 260.000 espectadors i una quota del 16,2%.