ChatGPT: capitalisme 1, societat 0

Sam Altman, el principal executiu d'OpenAI, empresa creadora de ChatGPT, ha acabat recuperant el seu càrrec dins la companyia cinc dies després de ser acomiadat fulminantment pel consell directiu. No queda del tot clar com s’ha desenvolupat tot l’enrenou. La hipòtesi més plausible és que en les darreres setmanes OpenAI, que fa poc menys d’un any va situar la intel·ligència artificial (IA) al primer pla de l’atenció pública, debatia al màxim nivell si apostava per treure productes més agressius i que li aportin més guanys –com propugnava Altman– o bé continuava desenvolupant la seva IA sense finalitats lucratives i “en benefici màxim de la humanitat”, tal com estableix la carta fundacional de l’empresa. Sembla que la segona opció ha acabat perdent.

Inicialment no va ser així. Divendres de la setmana passada, en una reunió del consell directiu, format per tres cofundadors d’OpenAI (Ilya Sutskever, director científic; Greg Bruckman, i el mateix Sam Altman) i tres consellers independents més, es va decidir acomiadar Altman amb efectes immediats. El trio d’independents havien convençut Sutskever perquè secundés la decisió, encara que després se’n va desdir. En un moviment brillant, Satya Naydella, el patró de Microsoft, va fitxar Altman diumenge, oferint-li carta blanca per al que volgués. A sobre, més de 500 dels 770 empleats d’OpenAI van amenaçar de marxar si Altman no era readmès i tot el consell directiu plegava.

Dimarts al vespre, el consell cedia a les pressions dels inversors i dimitia en bloc, i restituïa Altman al seu lloc d'executiu principal, encara que sense cadira al consell. Es va designar consellers Lawrence Summers, antic secretari del Tresor amb l’administració Clinton, i Bret Taylor, exdirectiu de Facebook i Salesforce; a més de mantenir com a conseller Adam D’Angelo, malgrat haver votat a favor de la destitució d’Altman (finalment va intervenir per arreglar el desgavell). A aquests tres consellers se n’hi haurien de sumar uns quants més els pròxims dies, fins a un total de vuit, per tal que les decisions siguin més corals. Entre ells podria haver-hi consellers vinculats directament o indirectament a Microsoft, que té el 49% de les accions d'OpenAI però cap lloc al consell. També es preveu que hi aterri algú de l’òrbita de Y Combinator, la influent incubadora d’empreses incipients d’on van sorgir èxits com Airbnb i Dropbox...i que havia estat dirigida per Sam Altman.

Una organització sense ànim de lucre

OpenAI va ser creada el 2015 com a organització sense ànim de lucre per inversors de la talla d’Elon Musk, entre d'altres, amb l’objectiu declarat de “beneficiar la humanitat amb la IA” i evitar que només les corporacions n’obtinguin beneficis. Amb els anys es va fer evident que la recerca costava molts diners i les pèrdues s’enfilaven. Per això l’any 2019 es va transformar OpenAI en una entitat híbrida: amb una branca sense afany de lucre i, en paral·lel, una empresa tradicional sense veu ni vots al consell executiu. Inicialment, Microsoft va invertir-hi 1.000 milions de dòlars, però fa un any va afegir-hi 10.000 milions més, que li donen el 49% de les accions i accés preferent a la tecnologia d’OpenAI, que ja utilitza extensament en productes com Bing, Office i Azure. De fet, una gran part de la inversió consisteix en crèdit per consumir recursos de computació de Microsoft; sense això, OpenAI podria fer ben poc –o li costaria una fortuna.

El que passarà a partir d’ara amb la comercialització de la tecnologia d’OpenAI és incert. Fa tot just un parell de setmanes, Altman va anunciar que oferirien productes de IA a mida de cada empresa, obrint així la porta a variants exclusives per a qui pugui pagar-les. Poc abans de ser acomiadat, Altman va revelar en una reunió de l'APEC (l’Associació de Comerç de l’Àsia-Pacífic) que la seva empresa havia fet un descobriment de IA extraordinari, sense que ningú hi donés massa importància ni sabés a què es referia. En les últimes hores s’ha sabut que es tracta de Q*, un nou model de dades capaç de resoldre problemes matemàtics sense haver-los vist mai i que representaria un pas decidit cap a la temuda IA general, que suposadament pot acabar esquivant el control dels humans.

En tot cas, les reunions del consell executiu eren tenses des de feia temps. D'una banda, Altman hauria criticat el mes passat la ja exconsellera Helen Toner per haver suggerit que l’empresa volia afavorir algun rival. De l’altra, OpenAI encara perd diners a cabassos i seria insostenible sense el suport de Microsoft. El desenllaç de la crisi d’aquests dies afavoreix tant Altman i la seva estratègia comercial més agressiva com també la posició de Microsoft, que des d’ara tindrà més pes en el consell. OpenAI està valorada en 90.000 milions de dòlars, una fortuna que en part podria passar als empleats en forma d’accions si l’empresa deixa de ser una mena d’ONG i passa a cotitzar en borsa. Aquests dies ha quedat clar que el capital humà d'OpenAI, els seus empleats, és clau i ho faran valdre: realment tot va trontollar quan les accions de Microsoft van caure amb la dimissió d'Altman i un parell de dies després la pràctica totalitat de la plantilla va amenaçar de dimitir en bloc. En aquell moment el risc de desaparició d’OpenAI va ser molt real.

El fet és que la recerca en IA li costa a OpenAI –com a les altres empreses del sector en un mercat tan competitiu– milers de milions cada any en salaris i en mantenir una infraestructura de computació molt potent. Per això molt pocs esperen que tot segueixi igual que abans del fugaç acomiadament d’Altman. En tindrem una primera pista en la composició definitiva del nou consell de direcció. De moment les accions de Microsoft han tornat a pujar i Satya Nadella respira tranquil, com a aparent triomfador d’un conflicte que sembla haver pilotat des de la distància.

El dilema entre ser audaç (tirar pel dret amb productes de IA molt innovadors i veure després la manera de mitigar els seus efectes nocius) o ser prudent (sospesar els problemes que els productes puguin causar, abans de treure’ls al mercat; és la postura que Google, el gran rival, havia mantingut fins que es va veure obligat a llançar el seu xatbot Bard) no és senzill d’abordar en un entorn tan competitiu i amb tan pocs escrúpols com la costa oest dels EUA. Washington gesticula provant de regular la IA, però no sembla que les empreses nord-americanes –ni tampoc les xineses, a l’altra banda del Pacífic– en facin gaire cas. El paper de la UE, com era d’esperar, és fins ara bastant trist.

Vist el que ha passat aquests dies a OpenAI, és possible que s’arribi a una solució intermèdia, combinant el desplegament de productes innovadors amb algun gest perquè els resultats no vulnerin descaradament els drets de propietat intel·lectual ni la confidencialitat de les diverses dades, ni siguin esbiaixats, discriminatoris o directament falsos. A ningú se li escapa la necessitat de regular el complicat món de la IA generativa (de fet, ja es parla de IA cognitiva), però tampoc la dificultat d’arribar a un compromís raonable entre ètica i benefici empresarial. Val a dir que deixar-ho en mans d’un individu com Sam Altman pot acabar tenint conseqüències catastròfiques per a la humanitat.