Chat GPT-4: algoritmes fins a la sopa

BarcelonaMentre encara no hem assumit les conseqüències d’aplicar indiscriminadament en els diversos àmbits de la societat i l’economia la intel·ligència artificial generativa (IAG), el seu cas més popular, el xatbot ChatGPT, ja té una nova versió encara més potent. Open AI, l’empresa que hi ha al darrere del giny, ha presentat aquesta setmana el nou model de llenguatge GPT-4, entrenat amb moltes més dades: gairebé tres bilions (dels nostres, equivalents als trillions anglesos) davant els 175.000 milions del GPT-3.5 que impulsa ChatGPT. A banda de prometre unes capacitats de raonament més avançades que les del seu predecessor, GPT-4 és capaç de generar textos coherents molt més extensos i, sobretot, és multimodal: a més d’interrogar-lo només amb text, també podem fer-ho amb imatges. Pots carregar-hi una foto i et dirà per quin motiu la gent la troba divertida. O dibuixar-li com vols que sigui la teva pàgina web i et retornarà el codi que necessites per programar-la.

Ara com ara, per dialogar directament amb GPT-4 cal abonar-se a la versió Plus de ChatGPT, que costa 20 dòlars al mes. La versió d’accés gratuït encara fa servir el GPT-3.5, i com a mostra de les seves limitacions, si li demanes pel seu nou germà GPT-4 ja presentat, et respon que no el coneix... tot i que fa uns pronòstics força encertats sobre com espera que sigui.

També hi ha una altra forma d’experimentar amb el nou GPT-4: fer servir el xatbot integrat en el cercador web Bing de Microsoft. Segons l’empresa –que és l’accionista principal d’Open AI–, ja fa cinc setmanes que els usuaris de Bing Chat gaudeixen de les funcions ampliades de GPT-4.

IA integrada

Aquesta integració de la IAG en aplicacions que ja existeixen és precisament com la majoria de les persones acabarem fent-la servir. Sense anar més lluny, el mateix dia que Open AI presentava GPT-4, Google tornava a contraprogramar-lo anunciant que les seves aplicacions d’ofimàtica per a empreses incorporaran les funcions de LaMDA, el seu propi model d'IAG. Així, Gmail i Google Docs podran redactar missatges i documents a partir dels punts principals que l’usuari els digui, o bé resumir el contingut del document que els doni, Google Sheets crearà fulls de càlcul donant-li les instruccions del que vols que facin, i Google Slides generarà automàticament les imatges per a les diapositives de determinada presentació. Amb això Google s’estaria avançant a Microsoft, que va prometre funcions semblants amb la tecnologia de ChatGPT per a Word, Excel i PowerPoint, però ara com ara només les ha inclòs a Bing.

Igualment, una aplicació de consum com Snapchat ha inclòs en la modalitat de pagament Snapchat+ el xatbot MyAI, basat en GPT-3.5, de manera que ja hi ha diversos milions de persones pagant quatre dòlars al mes pel privilegi de conversar amb una IAG. En l’entorn empresarial, Salesforce ha integrat la tecnologia d’Open AI en la seva plataforma de gestió Einstein CRM –i també dins de Slack, l’eina de treball en grup que va comprar fa dos anys: a partir d’ara les empreses podran dialogar per escrit amb els seus clients de manera natural sense que hi intervingui cap humà. L’alemanya SAP també ha incorporat ChatGPT en la creació d’aplicacions de gestió empresarial. Finalment, el cercador web DuckDuckGo ha imitat Bing amb la nova funció DuckAssist, que també substitueix els resultats de cerca tradicionals per una resposta detallada a la pregunta que hem fet; en aquest cas, però, només es fa servir informació de la Viquipèdia i de l’Enciclopèdia Britànica, cosa que evita perpetrar els errors i imprecisions –en el sector ja es coneixen com a "al·lucinacions"– que tan freqüents són en les converses amb ChatGPT.

Fotografia algorítmica

Coincidint amb l’arribada de GPT-4 ha sorgit una polèmica sobre l’aplicació de la IA al tractament d’imatges. Un usuari ha descobert que les espectaculars fotos de la Lluna que fan els mòbils Galaxy Ultra de Samsung són enganyoses, perquè en realitat combinen la imatge que capta realment el telèfon amb les que genera un algorisme entrenat prèviament amb milers de fotos lunars d’alta qualitat i que afegeix detalls com cràters que existeixen, però ni tan sols el zoom de 100 augments arriba a distingir. Amb això ja podríem obrir un debat sobre si la fotografia algorítmica, la mateixa que aplaudim quan ens desenfoca perfectament el fons d’una selfie o ens permet fotografiar escenes gairebé sense llum, és realment fotografia o parlem d’una altra cosa.

A hores d'ara, està molt clar que un dels aspectes de les intel·ligències artificials que cal observar de prop són els ètics, i aquesta mateixa setmana ens ha portat dues notícies al respecte. Una és preocupant: Microsoft ha acomiadat tot l’equip que vetllava pels principis ètics i socials en la seva divisió d’intel·ligència artificial. Eren una trentena de persones entre enginyers, dissenyadors i filòsofs, que darrerament estaven centrats precisament a identificar els riscs d’incloure la tecnologia d’Open AI en els productes propis. Microsoft manté, això sí, la que anomena Oficina d’Intel·ligència Artificial Responsable, però els acomiadaments no semblen bona notícia.

Afortunadament, la segona notícia és positiva: l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat un protocol que defineix els mecanismes per protegir els drets de la ciutadania en cada etapa de la licitació i la implantació de sistemes algorítmics en l’àmbit municipal, que s’hauran de fer servir d’acord amb estàndards legals, ètics i tècnics. Es basa en la proposta de regulació de la Comissió Europea, que distingeix entre sistemes algorítmics de risc inacceptable, alt, limitat o mínim, i es crearan un registre públic d’algoritmes i un consell assessor extern.