És Channel 1 una amenaça per al 3/24?

Circula des d’ahir un vídeo sota la marca Channel 1 que mostra un informatiu pilot generat gràcies a la intel·ligència artificial. Els presentadors són avatars digitals creats a partir de persones reals, capaços de canviar de llengua de manera instantània, i amb una aparença prou convincent (si obvies detalls com mans amb dits de formes estranyes o una incapacitat manifesta a l’hora de fer acudits lleugers per a les transicions). Els creadors asseguren que volen produir unes 500 històries diàries, comptant que les persones en general en consumim unes deu en mitja hora i, a partir d’aquí, fer que un algoritme decideixi per a cadascú quines són les peces que potencialment poden interessar-li més. Un informatiu a la carta.

La pregunta està servida: té sentit mantenir els canals totnotícia humans que van servint el mateix menú un cop i un altre a tothom, en fraccions de mitja hora? Sense negar ni un gram de l’espectacularitat de la imatge resultant i les possibilitats que obre, l’informatiu de Channel 1 té un defecte insalvable, si més no de moment: li falta ànima. No ho dic des d’una posició humanista o mística, parlo de tot allò que la intel·ligència artificial encara no sap replicar, des de la calidesa i l’expressivitat a les inflexions de la veu que només apareixen quan algú comprèn el sentit global del discurs. Aquesta start-up capitalitza amb encert la fascinació i el poder de marca que va acumulant la IA, però als que considerem que la solució al periodisme ha de ser periodística i no tecnològica –però fent servir la tecnologia, esclar!–, Channel 1 no ens ha de fer perdre la son. Ara bé, mitjans com el 3/24 han d’esmolar els sentits, ja que els bustos parlants digitals obligaran a buscar la diferenciació: més comentari, més interacció, més risc, més credibilitat i menys circular per inèrcia pel carril central. Ens hi posem?