Cent mil milions d’euros (i també un parell d’ous durs)

Ja ho va consignar l’evangelista Mateu (6:3) quan escrivia allò de “mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta”. Però Jesús parlava de l’almoina i del precepte de no fer-ne ostentació davant dels homes: ja t’ho compensarà Déu, que ho veu tot, etcètera. La premsa de dretes s’ha pres molt a pit l’ensenyança i aquests dies la mà esquerra de la inflamació de les masses queda oculta a la mà dreta que escriu els editorials responsabilitzant el líder del PSOE de l’actual clima social encès. Allà tenim l’apòstol Cuca Gamarra, en portada de La Razón, dient que “la convivència no està protegida amb Pedro Sánchez”. Com a mínim, ha tingut la decència de deixar el bidó de benzina al guarda-roba per fer-se la foto. El Mundo s’hi suma amb un collage de 52 manifestants –un per a cada ciutat on hi ha convocades protestes– i els bateja com els nous indignats, és a dir, com els del 15-M, però canviant les cabelleres per pantalons de cayetano. I la cosa vol dir, esclar, que es preparen per a una campanya llarga.

Les portades d’aquest diumenge ens permeten il·lustrar a la perfecció un altre ensenyament fonamental, aquest de caràcter laic, a càrrec de Marshall McLuhan: “El mitjà és el missatge”. Hi he pensat quan he vist la miniatura de la portada de l’Abc. Només es podia llegir: “100.000 milions”. Però ja abans d’ampliar-la era evident que aquella xifra aparentment enigmàtica, sense més context, només es podia referir a una cosa: a l’enèsim greuge econòmic catalanòfob atiat des de Madrid. De nou, la imatge d’una regió fenícia i avara que, com si fos Harpo Marx a la famosa escena de la cabina del creuer, s’entesta a afegir dos ous durs cada cop que els altres sumen una increïble quantitat de menjar a la comanda. El dia que els lectors descobreixin que Catalunya és una aportadora neta a l’Estat, a algú li agafarà una síncope.