Celebració d’un programa de ràdio
Barcelona“Aquests només treballen quan volen”. La primera reacció per encertar l’Enigmàrius és etzibar “Polítics!” Però no, la resposta té sis lletres i és “Pilots”. Un arrauxament que ve molt a tomb si atenem a l’eternitzada situació política que vivim i que l’actualitat d’un programa de ràdio diari, evidentment, no deixa escapar. Màrius Serra recorda que aquest és el primer dels particulars enigmes que va plantejar als oients d’El matí de Catalunya Ràdio quan l’any 2006 Antoni Bassas li va proposar empescar-se un joc de paraules diari. Sempre és estimulant excitar la memòria. I el periodisme, singularment el radiofònic, és un terreny fèrtil per a afinitats i fidelitats que permetin aquest exercici. Per un dia, Bassas fa reviure el programa que va durar catorze anys en antena. El motiu és bonic, la publicació del seu llibre Bon dia, són les vuit (Destino), que li ha valgut l’últim premi Josep Pla.
L’esdeveniment té lloc a l’Auditori Axa de Barcelona i el periodista s’afanya a recordar al públic que l’omple que allà mateix va tenir lloc un dels últims actes públics de Carles Capdevila, per presentar el seu llibre La vida que aprenc. L’aplaudiment és espontani i emotiu. “Aquests dies de tant en tant descric el llibre com un thriller en què al final al protagonista el maten”, bromeja Bassas. Feliçment, el to de l’acte no serà de thriller sinó que combinarà tocs de comèdia amb instants d’emoció, no ben bé propis del melodrama sinó més aviat extrets de la pròpia vida.
Vells coneguts
Amb Xavier Bosch, Bassas rememora els seus trajectes periodístics paral·lels i encreuats (Alguna pregunta més?, Aquest any cent!) i la competència que es feien quan Bosch va ser el responsable d’El món a RAC1. “Quin és el secret de la felicitat?”, li van preguntar al Dalai-lama en una entrevista. “Lo que gustar, repetir. Lo que no gustar, no repetir”, en llegir-ho, Bosch s’ho va prendre al peu de la lletra, i val la pena prendre-s’ho com un consell o fórmula o recepta per a la vida per tenir-lo sempre molt present. Una de les seccions estrella del programa de Bassas era la tertúlia d’actualitat dels dimarts. La integraven Lluís Foix, Pere Portabella i Francesc Sanuy. L’últim ja no és entre nosaltres però els altres dos no falten a la cita. No perden ocasió d’homenatjar Sanuy i rememorar les seves “àries indignades” especialment esmolades quan calia posar-se La Caixa a la boca. Els agradava parlar de temes com els doblecs imprescindibles per a les mànigues de la camisa, el nus de la corbata, la pintura de Kandinski i el barret Panamà. Foix reivindica la força perdurable de l’escriptura i Portabella la sempre torrencial i perenne força de la música de Bach.
En tot programa matinal de ràdio no hi pot faltar l’entrevista d’actualitat. Txell Bonet, periodista, és la parella de Jordi Cuixart, que ben aviat farà cinc mesos que és a la presó. Relata les cinc converses telefòniques de cinc minuts que poden tenir al llarg dels cinc dies de la setmana i destaca la fortalesa que no abandona Cuixart malgrat les penoses circumstàncies de no poder assistir cada dia al creixement del seu fill de pocs mesos. Veiem en pantalla un fragment d’una entrevista de Bassas a Cuixart amb eloqüents efectes premonitoris, ja que el president d’Òmnium alertava de la possibilitat que tard o d’hora tant ell com Jordi Sànchez poguessin ser seriosament acusats de sedició i consegüentment perseguits judicialment. Després d’un llarguíssim aplaudiment amb tot el públic dret, Bonet conclou: “Intentem fer més amable i més justa la nostra vida i la dels que tenim al voltant”.
Mònica Planas, Òscar Dalmau i Guillem Sans conversen amb Bassas amb tocs divertidament sarcàstics sobre la televisió d’avui, amb especial menció a la nefasta televisió matinal d’Antena 3 i Telecinco i al festival de truculències -el cas del nen Gabriel- que hi habita. Per cert, ve a tomb recordar que en Jep Cabestany -personatge de La competència- ja ha declarat culpable Bassas en el cas de la llista negra d’Hisenda iniciada per Montoro contra empreses i particulars amb tuf independentista. Es posen les botes amb el tema a l’imprescindible APM? que tanca l’especial, no sense que abans Ramon Besa llanci un afinat dard contra el Barça -“Ja no es fixen gaire en la singularitat del planter sinó que es fitxen promeses”- i celebri la memòria de Jorge Wagensberg, algú que demostrava amb naturalitat el seu saber fins i tot quan parlava o escrivia del Barça. Recordar-se d’un savi sempre és bona idea.
