El CeBIT es transforma digitalment

Edward Snowden està enamorat. El “xivato més conegut del món” -que és com el van presentar els organitzadors- va acabar amb aquesta confessió sentimental la seva intervenció al CeBIT, la veterana fira de tecnologies de la informació que se celebra a Hannover. Ho feia en resposta a un assistent que li demanava pels motius del seu bon aspecte malgrat les circumstàncies.

Abans d’això, en videoconferència des de Moscou, l’exanalista de la NSA havia tornat a desmentir que fos un agent a sou dels russos o dels xinesos. A més de confessar que li agradaria tornar a viure als Estats Units, va valorar positivament que els internautes facin servir cada cop més les versions xifrades dels serveis digitals, que són molt més difícils d’interceptar.

Des que va filtrar tots aquells documents dels serveis d’espionatge nord-americans, Snowden ha estat diverses vegades ponent principal del CeBIT, perquè la seguretat és ara un dels temes destacats de la fira. La trobada tecnològica ha hagut d’evolucionar des del seu origen com a fira d’informàtica i actualment està centrada en la transformació digital de les empreses, les administracions públiques i els seus processos de negoci.

Un mosaic de pantalles

Seguretat de les dades, però també física. En aquesta edició ha tornat a ser protagonista el centre d’operacions de Huawei. El gegant xinès de les telecomunicacions ofereix a les autoritats municipals un enorme mosaic de pantalles que mostra en directe l’activitat d’unes ciutats cada vegada més plenes de sensors. Amb aquest sistema es poden detectar tot tipus de moviments: des de la velocitat mitjana dels cotxes de policia, bombers i ambulàncies fins al consum en cada moment d’aigua, gas i electricitat. A més, genera avisos en cas d’anomalia.

La proposta ja es va exposar a l’edició anterior del CeBIT i també la vam poder veure a Barcelona, concretament a l’Smart City Expo i a l’últim Mobile World Congress. En cada ocasió, però, va incrementant la seva potència fins a extrems inquietants. En la versió que es va presentar a Hannover, les imatges de les càmeres urbanes de videovigilància ja poden tenir resolució 4K, i el mòdul de reconeixement facial, aportat per l’empresa Yitu, és capaç d’identificar una persona entre els 1.500 milions d’una base de dades de rostres -com la del govern xinès- en només tres segons.

A l’estand de Huawei vaig comprovar com el sistema mostrava sobre un plànol la ruta que jo havia seguit per visitar-lo. Fent clic en cada fotografia meva, es visionava el vídeo de la càmera de vigilància corresponent que m’havia rastrejat i on jo apareixia caminant.

Combinar aquesta tecnologia amb els milers de càmeres que capten imatges nostres cada dia té unes implicacions molt profundes. Si encara penseu que la sèrie Person of interest és de ficció, mireu aquest Periscope que vaig fer de l’experiència al meu Twitter:

A l’extrem oposat d’aquesta capacitat per rastrejar les persones, a la fira també s’hi han presentat iniciatives per preservar la privadesa, com la càmera invisible de la firma japonesa Asahi. L’aparell substitueix les imatges de les persones per una silueta que no permet identificar-les, de manera que es pot saber el grau d’ocupació d’un espai sense necessitat de veure qui hi ha. Aquest sistema s’exposava al pavelló del Japó, el país convidat d’aquesta edició del CeBIT.

Del país nipó també hi havia altres productes relacionats amb l’audiovisual. Entre les novetats, Toshiba va mostrar un sistema que etiqueta automàticament les escenes de partits de futbol i rugbi per facilitar l’emissió de repeticions de jugades al realitzador de TV. A més, mentre nosaltres encara no hem decidit si canviar el televisor de casa per un model amb resolució 4K, al Japó ja fan emissions de prova en 8K, amb 16 vegades més píxels que una imatge d’alta definició i 24 canals virtuals de so, que tenen previst estrenar comercialment als Jocs del 2020, que se celebraran a Tòquio.

No són els únics avenços multimèdia que s’han vist a Hannover: les millores de connectivitat permeten a la BBC connectar per xarxa les seves càmeres 4K i al canal francès TF1 editar directament sobre servidors al núvol fins a vuit canals d’alta definició. Els dos projectes han nascut a l’OpenLab de Huawei a París, que forma part d’una xarxa creixent de centres de desenvolupament conjunt del gegant xinès de les telecomunicacions especialitzats en indústries verticals. En el cas del de Londres, es dedicarà als serveis financers (com les oficines bancàries automàtiques ateses a distància per teleoperadors) i es parla d’obrir-ne a Espanya un de centrat en aplicacions de transport.

Com és natural, al CeBIT també han estat protagonistes la mobilitat i els objectes connectats. Siemens i Audi ja estan provant per al govern federal alemany sistemes de comunicació entre vehicles i infraestructures en un tram de dos quilòmetres de l’autopista A9 entre Munic i Nuremberg.

Per la seva banda, l’institut Fraunhofer ha creat per a l’empresa CWS, dedicada a la gestió d’instal·lacions, una sabonera i un tovalloler connectats que actualitzen en temps real un tauler de comandament. D’aquesta manera, els operaris de manteniment reben indicacions a temps real de quan i on han de passar a substituir sabó i tovalloles netes.

Tot i això, potser el més sorprenent del CeBIT és la quantitat d’espai dedicat encara a l’ofimàtica tradicional. La transformació digital té un aspecte físic molt visible: la digitalització de documents. Als pavellons de la fira s’hi podien veure escàners específics per transformar en bits, amb la màxima qualitat i eficiència, des de pàgines de llibres i diaris antics fins a pintures a l’oli.

I encara que les TIC prometen de fa anys l’oficina sense papers, a Hannover segueixen molt presents els fabricants d’impressores, uns equips que ara, segons un portaveu de la firma de seguretat Trend Micro, són precisament dels més vulnerables davant les intrusions per capturar dades empresarials.