Com si fos ahir ha tornat després de les vacances. I malgrat el final tràgic de la temporada passada amb la mort sobtada del Quim, s’ha intentat que l’arrencada fos més lleugera i tibés les cordes del sentit de l’humor. Ens han estalviat el funeral i s’ha respectat l’el·lipsi de les vacances. Els personatges se suposa que han tingut temps de refer-se de la pèrdua durant l’estiu. L’inici del setembre significa el retrobament de la colla amb la dolorosa absència de l’amic. Els espectadors també ens hem restablert d’aquell desenllaç tragicòmic del Quim rodolant graons avall després de desafiar el karma passant per sota de l’escala d’un electricista. Al llarg de l’estiu no hi ha hagut constància de cap peregrinació d’espectadors del Com si fos ahir visitant les fatídiques escales que van enviar el Quim a l’altre barri.
D'ara endavant, l’article conté alguns espòilers del primer episodi. Per tant, no continueu llegint si no voleu que us aixafi la guitarra.
Aquest dilluns, la reobertura del restaurant La Iaia després de les vacances servia d’escena d’inici. Tenia alguna cosa de simbòlica. Una nova posada en marxa per a tothom: per a la ficció i per a l’audiència. La càmera mostra el restaurant a les fosques. Una negror que associem a la tristesa. Sentim el soroll de la persiana fora de pla. La claror del carrer il·lumina les escales del local i la Marta va encenent els llums i preparant el menjador per a una trobada del grup d’amics. És com si la sèrie arrenqués davant dels ulls dels espectadors. Sembla que en les properes setmanes el Com si fos ahir ens parlarà de la gestió personal del dol i de com cadascú viu l’absència i entén la mort d’una manera diferent. I mentre l’audiència esperàvem una mena de catarsi col·lectiva per homenatjar el difunt, els guionistes ens han presentat per sorpresa la viuda alegre de TV3. La Cati torna aparentment freda, enèrgica i assumint la mort del Quim com una simple conseqüència del destí: “Sé que ha passat el que havia de passar. L’Univers el va empènyer a passar sota l’escala”. Tot sigui dit, les teories estrafolàries sobre la vida més enllà i el valor de la mort no són noves per a la Cati després que estigués a punt de dinyar-la congelada dins d’una nevera. Els guionistes han fet evident la sorprenent insensibilitat de la dona del Quim a través de la seva manera de parlar: “A la nit estic tan cansada que caic morta”, diu ella. I els amics s’intercanvien mirades pel comentari desafortunat, que remet a la patacada per les escales.
El matrimoni entre el Quim i la Cati sempre ha generat trames una mica delirants. Ara bé, la incorporació d’un lloro com a nou personatge i company de pis per la viuda alegre pot convertir-se en una de les trames més boges i esperpèntiques. ¿Esdevindrà el lloro la reencarnació del Quim? Esperem que la trama no desperti la indignació de les plataformes animalistes i, sobretot, que el lloro parli correctament el català.
