La tamborinada de Tomàs Molina

Xavi Coral i Francesc Mauri al 'Telenotícies'.
2 min

Diumenge al vespre, poc després de començar el Telenotícies cap de setmana, Ramon Pellicer donava pas a Dani Ramírez perquè informés sobre la maltempsada. I en la pregunta s’hi amagava una indirecta molt sibil·lina: “Dani, quin trasbals a la meteo, no? Pel temporal de mar, vull dir...” Vuit minuts després, els espectadors descobríem la subtilesa. Pellicer llançava la primícia: “El meteoròleg Tomàs Molina serà el número dos d’ERC a les eleccions europees”. El presentador fins i tot es va entrebancar a l’hora de dir el nom del seu company per l’impacte informatiu. A continuació van inserir el vídeo que el mateix Molina havia penjat a les xarxes pocs minuts abans per comunicar la seva decisió. Explicava que ho feia per lluitar contra la crisi climàtica a les institucions europees i, tot i assegurar que no se sentia polític, deixava anar un discurs amb flaire de campanya. La notícia recordava que ERC es presentava juntament amb Bildu, que Molina ocuparia el quart lloc i recordava que el 2019 només van obtenir tres eurodiputats. 

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Però el més sorprenent és que TV3 s’oblidava d’explicar-nos les implicacions des del punt de vista professional. No es va explicar a l’audiència com el pas a la política i el nou vincle amb un partit afectaria la seva feina com a treballador de la televisió pública. ¿Com pot ser que TV3 anunciï una notícia d’aquestes dimensions i no hagi previst aclarir els aspectes associats a l’ètica i la neutralitat que se suposa que han de mantenir els professionals de l’ens públic? ¿Més enllà del vídeo que Tomàs Molina va llançar a les xarxes socials, no van preparar unes declaracions on el meteoròleg o un responsable de la cadena aclarís les conseqüències professionals que es deriven de la seva decisió? La notícia va tenir la sorpresa d’una exclusiva, però també la manca de la preparació i del context necessaris amb què una televisió pública hauria d’afrontar un cas com aquest. No es tracta només del canvi de vida de l’home del temps. Es tracta de com una televisió pública exposa que un dels seus professionals es vincula a un partit polític. Es va percebre, en la notícia, un amateurisme i una lleugeresa que delataven o inconsciència o improvisació.

La tamborinada de Tomàs Molina ha sacsejat la redacció, a jutjar pel comentari entre línies de Pellicer a Ramírez i el que, dilluns, Xavi Coral tenia preparat per a Francesc Mauri: “Què, Mauri? ¿No tens intenció de fer-te polític, no, tu, en principi?”. I Mauri, superat com és habitual pels acudits dels companys, admetia: “No, ostres. Aquesta no me l’esperava...” Coral seguia burxeta. “¿O sigui que tu ens explicaràs el temps?” I el meteoròleg responia: “Sí, jo continuaré fent el temps”. Coral, perspicaç, insinuava el daltabaix: “¿Una setmana que ve tranquil·la, doncs, a nivell de temps?”. I Mauri ho encaixava amb esportivitat: “A nivell de temps sí”. 

És obvi que, a altres nivells, la setmana a la redacció no serà tan tranquil·la. El problema és que en comptes de tanta brometa i tanta indirecta, el Telenotícies i Tomàs Molina potser s’haurien pogut explicar una mica millor pensant amb criteris professionals, de rigor periodístic i de servei públic. 

Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió
stats