La sinceritat dels adolescents
Dijous passat l’InfoK, l’informatiu infantil de l'SX3, feia una edició especial incorporant els nens i la seva mirada a l’hora d’explicar el món en la preparació del programa. La Carla i el Ferran presentaven l’edició, que se centrava en analitzar els drets fonamentals de les criatures: el dret a tenir casa, a anar a l’escola, a poder jugar o a tenir un planeta net. La iniciativa incloïa la participació de diverses escoles que aprofundien en cadascuna d’aquestes realitats, sobretot per demostrar que aquests drets no sempre estan garantits per a tots els nens.
Diumenge el Telenotícies cap de setmana del vespre també assumia la mirada adolescent com a fil conductor. Una dotzena de nois i noies editaven l’informatiu segons la seva sensibilitat i el seu criteri amb la col·laboració prèvia de centres educatius. Després de setmanes de preparació amb la supervisió dels equips professionals de la cadena, el Telenotícies va combinar les notícies de l’actualitat amb aquests reportatges coincidint amb el Dia de la Infància.
El Telenotícies intentava fugir de la mirada adultocèntrica per incorporar la sensibilitat adolescent. Des de la por de les noies a circular per carrers inhòspits a l’aprenentatge que els suposen les tasques de voluntariat social, l’adaptació de joves ucraïnesos a Catalunya o les conseqüències de la inflació en la gent de la seva edat.
Nois i noies van escollir obrir el Telenotícies amb el resultat de l’enquesta sobre salut mental que es va fer a Catalunya a 267.000 menors d’edat. A partir de les dades obtingudes, diversos adolescents aportaven la seva percepció sobre aquesta qüestió parlant d’ells mateixos. Potser el més impactant va ser veure com alguns adolescents van ser capaços de sincerar-se davant de la càmera explicant els seus complexos, les seves pors i vulnerabilitats.
El Yassine deia “Em passa molt que veig nois que estan prims i que estan forts i pensoque m'agradariaser com ells. Ja m’afecta això”. L’Íker explicava: “A mi em toca la moral que em diguin coses sobre el meu estat físic o coses que no puc canviar com la meva cara o el meu cos”. L'Ona admetia que ha canviat coses de la seva alimentació perquè a les xarxes socials veia que “tots els cossos són perfectes i tots els cossos són iguals”. I la Bea reconeixia: “De les notes em preocupa no ser suficient per als altres”. Aquesta desinhibició per explicar les seves inseguretats amb tanta claredat davant d’una càmera sabent que els veuran centenars de milers de persones és sorprenent. Potser és la influència de les xarxes socials o només una conseqüència de la seva predisposició a col·laborar amb la iniciativa televisiva. Potser només es tracta d’una bona selecció de testimonis. O un exemple de la gran intuïció dels adolescents per captar què és el que esperem d’ells. O ves a saber si es tracta d’un tarannà generacional que ens reclama que els escoltem més del que ho fem.