Ricard Ustrell i el món al revés

Dissabte a la nit Ricard Ustrell entrevistava Jorge Javier Vázquez, el presentador del Sálvame de Telecinco. Coincidint amb la promoció d’un llibre en què parla de les seves vicissituds personals, se li va fer una entrevista com si fos un representant de la intel·lectualitat i un proveïdor de la cultura més elevada. Ustrell li va fer qüestions sobre aspectes existencials i les fragilitats de la psicologia humana. Vázquez, amb el seu narcisisme victimista habitual, va confessar les penúries de l’edat, especificant que els homes de la seva edat no li agraden i que prefereix els noiets joves. Sobre el Sálvame i Telecinco, en canvi, Ustrell només li va comentar que és líder d’audiència, que és “un format de televisió únic a Espanya i a Europa” i li va consultar si n’està orgullós. En cap moment es va fer referència a la teleporqueria i a l’explotació de les misèries humanes que practica. I, com sempre, Vázquez va esplaiar-se en la dificultat brutal del programa i la genialitat professional que exigeix el seu format. Un hipotètic espectador que no sabés què és Sálvame podria pensar que és una exquisidesa. 

A continuació, Ustrell va entrevistar Miki Esparbé i Carlos Cuevas, que estan promocionant la sèrie Smiley, una comèdia romàntica gai. Els actors van remar a favor de l’espectacle, van ser simpàtics i van comunicar molt bé les interioritats del seu ofici, amb una gran consciència i sensibilitat sobre allò que comporta la seva professió. L’entrevista va ser interessant. Cuevas va lamentar la sexualització de què ha sigut víctima en alguna ocasió i els dos convidats van explicar la importància de la figura de les directores d’intimitat en els rodatges per coordinar les escenes de sexe a la ficció i protegir-se de situacions incòmodes. Però després, com si no hagués servit de res tot el que li havien dit, Ustrell va sotmetre els convidats a un test sexual “per coneixe’ls millor”, amb preguntes “de contingut sexual alt, compromeses i en què s’ha de dir la veritat”. Àlex Marteen feia el test i amb ironia va apuntar que l’interrogatori els hi feia “una travesti superxula i elegant perquè quedi d’investigació i no de bavós”. Guanyava el premi qui fos “més guarro dels dos”, va dir Ustrell. El premi era una joguina sexual per posar-hi el penis a dins. Havien de contestar ensenyant una cara rient o una cara enfadada. ¿Faríeu un trio amb un noi i una noia? ¿I un trio amb dos nois? ¿Sexe en grup? ¿Sexe amb amics? ¿Sexe en una sauna? ¿Aplicacions per lligar? ¿Follar a la primera cita? ¿Sado? ¿Bondage? Els actors somreien i no gosaven rebutjar cap opció per no estigmatitzar cap pràctica ni descobrir aspectes de la seva vida privada. ¿Promocionar una comèdia romàntica justifica preguntar-los per les preferències sexuals? És el món al revés. Convertim la teleporqueria en filosofia de vida i la cultura en xaronada. És la segona vegada que aquests dos actors visiten TV3 i que se’ls pregunta per la seva vida sexual. La tele també ha de revisar les inèrcies a l’hora de furgar en la intimitat dels convidats, especialment d’aquells que no es dediquen a l’explotació de la seva vida privada.