Diumenge, el Telenotícies cap de setmana incloïa unes declaracions d’una entrevista a Laura Vilagrà a l’ARA i unes altres de Pedro Sánchez a La Vanguardia. Dissabte, una resposta d’Oriol Junqueras en una entrevista a Catalunya Ràdio. I el Telenotícies migdia de divendres també incorporava un fragment de l’entrevista que se li va fer a La Sexta a Pedro Sánchez.
Massa sovint, els Telenotícies incorporen més declaracions polítiques fetes en altres mitjans que en la pròpia cadena. Amb tot, dimecres, per exemple, l’informatiu es feia ressò d’unes paraules d’Artur Mas després d’assistir a Els matins d’Ariadna Oltra. Aquest mateix diumenge, però, el director de TV3, Sigfrid Gras, lamentava en una entrevista d’Àlex Gutiérrez en aquest diari que a Els matins “l’entrevista política interessa... justet”. Ho deia basant-se en les xifres d’audiència.
Doncs si les entrevistes polítiques no es fan a Els matins, caldrà veure d’on trauran declaracions importants pròpies. Perquè ja no hi ha gaire lloc més on fer-les. La nova programació s’ha obsessionat en potenciar l’entreteniment en detriment dels continguts polítics. El Tot es mou i el Planta baixa potencien l’atenció a l’actualitat social d’una manera més lleugera. El Col·lapse d’Ustrell s’ha convertit en un espai de varietats, una miscel·lània eclèctica entre Woody Allen, Karina i el Tomàtic.
El dubte és: ¿on queda el periodisme a TV3 més enllà de les notícies? Un programa d’informació ambiciós i influent que pugui abordar les deficiències del transport públic a Catalunya, que tracti la crisi dels Mossos amb els seus responsables, que denunciï les fragilitats sanitàries del país, que posi el focus en l’educació, que analitzi el teixit empresarial i econòmic i que abordi la cultura no des de la promoció sinó atenent a qüestions de gestió. Un programa amb especialistes que pugui analitzar la situació política als EUA o Itàlia, o la guerra d’Ucraïna quan convingui, la inflació o el preu de l’habitatge, entrevistar polítics pel tema que sigui i consultar experts de primera línia internacional.
Ja s’entén que el liderat mensual de TV3 és molt important i que no es pot viure del xou sobiranista. Però abandonar-se a l’actualitat lleugera de tertulià, salonet i sofà per allunyar-se del Procés és tornar a perdre l’equilibri. La política és tot allò que ens vertebra com a societat: l’educació, la sanitat, la seguretat, l’economia... Si oblidem el periodisme d’anàlisi, amb voluntat d’aprofundir, ¿on queda el servei públic?
Deixeu les mares en pau
En l’entrevista a Sigfrid Gras del diumenge a l’ARA, el director de TV3 feia valoració dels canvis de programació de la cadena i afirmava: “Ma mare no va entendre gran cosa del primer Col·lapse”. Primer, alerta a l’hora de posar les dones (mares, tietes i àvies, sobretot) com a baròmetre del llindar de la comprensió. I segon, que els directius citin el criteri de les seves mares –o qualsevol altre parent– per fer valoracions professionals és tan descoratjador com tronat i una falta de respecte als treballadors de la cadena.
