Dissabte al vespre Ricard Ustrell va entrevistar Helena Rakosnik al Col·lapse. En la prèvia a l’entrevista, Xavi Canalias va revelar qui l’acompanyava: el seu marit Artur Mas. “Avui vinc de claca, avui vinc d’acompanyant”, va dir el president, que destil·lava un cert orgull perquè aquell dia era la seva dona la protagonista i no ell.
L’entrevista semblava que havia de mostrar-nos la realitat d’una dona que, tot i haver-se convertit en el que la tradició anomena primera dama, ha mantingut una vida personal i professional al marge de la política. “No he fet mai un paper protagonista. Jo ja tinc moltes coses que m’omplen i la carrera política l’ha fet ell”, va subratllar Rakosnik. Però durant els vint minuts de la conversa tot va girar al voltant de Mas i les curiositats del matrimoni. Ustrell li va preguntar si era fàcil negociar amb el marit, li va citar la seva predecessora Marta Ferrusola com a paradigma de primera dama, li va preguntar si ideològicament s’assemblava al seu marit, com havia gestionat les qüestions familiars tenint en compte el càrrec de l’espòs, si havia renunciat a la intimitat familiar, que com es van conèixer, si va ser amor a primera vista, si ella opinava sobre les qüestions polítiques que afectaven el seu marit, si li feia recomanacions i, fins i tot, que com eren les discussions de parella. Li va preguntar pels fills i si havien desenvolupat la mateixa vocació professional que el pare, com si fos l’únic referent possible. De manera fugaç Ustrell va citar que ella havia sigut mestra i ella va precisar que, posteriorment, va passar a treballar a l’empresa gestora del transport públic. En l’únic que Rakosnik va poder elaborar un discurs més personal va ser quan li van preguntar pel càncer de pit que va patir i ella va posar èmfasi en la importància de les revisions.
En diverses ocasions, Rakosnik va intentar desmarcar-se de l’omnipresent figura del marit: “Bé, ell feia la seva feina i jo feia la meva, que també en tenia molta eh...”, va insistir.
Ja s’entén que el públic la coneix per ser la dona d’Artur Mas. Però en un programa que suposadament pretén desenvolupar un discurs més modern, inclusiu i igualitari, l’entrevista va ser passada de moda i tòpica. Rakosnik pertany a una generació de dones que van trencar amb el model de les seves mares, van accedir a uns estudis superiors i van desenvolupar una vida professional i econòmica autònoma en un context social masclista. És mestra de formació i en cap cas Ustrell li va preguntar per l’educació pública. Tampoc per la feina que havia desenvolupat a TMB. Ni li va demanar si, pel càrrec del marit, ella havia patit el sexisme propi de les altes esferes de poder, que converteix les dones en figurants, o si s’havia sentit encasellada o engabiada en un estereotip que no havia triat. Un rol que el Col·lapse estava reproduint. Ustrell li va fer a Helena Rakosnik el model d’entrevista que se li feia a Marta Ferrusola fa trenta anys. En massa ocasions, la televisió es fa l’abanderada d’eslògans feministes, però, a l’hora de la veritat, manté els patrons patriarcals, conservadors i carrinclons de sempre.
